La Mercè no és la Festa Major de Barcelona

Tant si sou barcelonins com si no, segur que si sentiu Santa Maria del Mar sabeu perfectament de què parlem. Amb sort també us sonarà Santa Maria del Pi, fins i tot la podríeu situar al mapa encara que no hi hàgiu estat. No hi haurà tanta fortuna si preguntem aleatòriament on se situa el monestir de Sant Pau del Camp. Bé, i què us ve al cap si diem la Mercè? Probablement penseu en la festa major, en la patrona de la ciutat, però pocs sabreu que la nostra senyora de la Mercè té una casa pròpia al bell mig del Gòtic.

Parlem de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, un edifici que havia quedat fora del mapa cultural de Barcelona, però que sempre ha format part del patrimoni de la ciutat. L’Ordre de la Mercè i Riosta Barcelona, empresa especialitzada en recerca, gestió i difusió de patrimoni històric, han volgut posar punt final a aquesta situació.

Enguany la Basílica començarà el procés d’activació patrimonial i posada en valor dels seus elements historicoartístics, desconeguts pel públic general. Per fer-ho, Riosta, que ja és responsable de la gestió cultural d’altres edificis com la Basílica de Santa Maria del Mar, la Basílica de Santa Maria del Pi i l’antic monestir de Sant Pau del Camp, inaugura una programació estable de visites guiades i activitats culturals (com concerts d’orgue) per tal d’acostar l’emblemàtica església a ciutadans i turistes. Aquestes visites són el nucli de la primera fase del desenvolupament del projecte.

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és dur a terme una proposta cultural que faci renéixer l’interès dels barcelonins per un dels símbols de la ciutat, però que a la vegada sigui sostenible, ajudi a la conservació de l’edifici i la preservació del seu patrimoni. Ja podeu adquirir les entrades per a les visites guiades aquí.

800 anys d’història

La història de la Basílica comença amb la creació de l’Ordre de la Mare de Déu de la Mercè,  fundada l’any 1218 a la Catedral de Barcelona i formada per un grup de religiosos i cavallers reunits amb la finalitat de rescatar captius cristians a mans dels musulmans, en un moment de reconquesta i de conflicte constant. La seva tasca va ser especialment activa durant l’edat mitjana i moderna.

El convent i l’església originals van ser construïts a mitjan segle XIII, tot i que van anar reformant-se al llarg de l’Edat Mitjana. L’església actual, però, va ser inicidada l’any 1765 seguint el projecte de Josep Mas Dordal, un dels principals arquitectes de la Catalunya barroca que també va dissenyar el Palau Episcopal, el Palau Moja i la parròquia de Sarrià. El seu projecte per l’església de la Mercè va ser especialment modernitzador ja que es va inspirar en els recursos de la millor arquitectura barroca italiana, com les pilastres d’ordre gegant i els murs curvilinis.

En el context de l’Exposició Universal de Barcelona i per commemorar la coronació de la Mare de Déu, l’any 1888 es va construir la gran cúpula del creuer de l’església, d’estil neobarroc. El 1916 l’arquitecte Enric Sagnier i l’escultor Josep Llimona van realitzar l’altar de la Sala del Descendiment. Dos anys després, per commemorar el sisè centenari d’aquell descendiment de Maria a Barcelona, el Papa Benet XV va atorgar a l’església el títol de Basílica Menor.

En començar la Guerra Civil l’església va ser incendiada, el que comportà la destrucció de les tribunes i pintures de la nau central i de l’altar major. Van salvar-se, però, la imatge gòtica i el sarcòfag de Santa Maria de Cervelló. Durant la Postguerra la basílica va ser restaurada pels arquitectes Sagnier, Pallàs i Folguera en diverses campanyes. En aquella restauració es va col·locar una nova imatge de la Mare de Déu sobre la cúpula i es va redecorar les voltes del presbiteri amb frescos del famós pintor Josep Obiols.

Sigui com sigui, la relació dels barcelonins amb la basílica de la Mercè ha sigut sempre molt estreta, com es pot veure en les celebracions de la festa major de la ciutat.