L’agradable jardinet que envolta el Palau Robert acull regularment exposicions que resulten interessants per aquells que hi passegen o reposen en un dels seus bancs, i els permet gaudir-ne sense entrar a les sales interiors. Fins al 31 de març, s’hi presenta una exposició fotogràfica que tracta d’explicar la lluita de les milícies peshmergues contra l’Estat Islàmic al Kurdistan iraquià. Un treball que la jove fotògrafa de Sabadell, Victòria Rovira, va fer l’any 2017 en una agosarada estada de sis mesos a la zona.
Ara fa ja un temps que la lluita contra l’ISIS i els conflictes bèl·lics que va generar en aquella convulsa àrea de l’Irak han deixat d’estar en primera línia de l’actualitat, reemplaçades per altres conflictes. Per això caldria potser fer una mica de memòria. Des del 2006 el Kurdistan és una regió autònoma, en forma de democràcia parlamentaria, dins de l’Estat irakià, amb un territori d’una superfície de 40.000 Km2 i una població del voltant de 4,5 milions.
Quan el 2014 l’ISIS va ocupar la primera ciutat de l’Irak, Falllujah, les milícies peshmergues, que es poden definir com les forces armades del Kurdistan irakià, van tenir un paper molt destacat protegint la frontera d’aquesta regió i impedint així durant més de tres anys que el grup terrorista ocupés el territori kurd. Peshmerga és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat, i entre elles s’hi integren tant els homes com les dones, si bé aquestes no intervenen en la línia de foc. Son finançades pels dos partits hegemònics al Kurdistan, el PDK i l’UPK.
L’any 2017, Victòria Rovira, amb una forta vocació de fotoperiodista i interessada pel conflicte, va visitar el camp de refugiats de Dunkerke, també anomenat “Jungle”, a prop del pas de Calais, on es va trobar amb joves kurds que havien fugit de la zona de conflicte i tractaven d’arribar a Anglaterra. A partir d’aquests contactes, i amb només 25 anys, va iniciar un periple de més de sis mesos per la zona del conflicte, a la que va viatjar com a reportera free-lance sense cap mena de recolzament d’agència o mitjà.
El que es presenta als panells instal·lats als jardins del Palau Robert és un resum de la seva experiència i d’allò que va veure i trobar en la seva aventura, tant a la línia de front com als camps de desplaçats o a les poblacions frontereres, amb especial atenció a les dones violades i venudes. El material està presentat en diferents àmbits, cada un dels quals facilita una mínima informació escrita, i altres documents que permeten la comprensió del relat periodístic. El primer àmbit recull imatges dels camps d’entrenament i de la línia de front de molts kilòmetres d’extensió, majoritàriament en zones desèrtiques, que va servir per bloquejar els desplaçaments dels integristes islàmics.
En el segon apartat, Rovira recull els efectes de la guerra sobre la població civil. L’ocupació per part de l’ISIS de moltes poblacions frontereres va fer que els seus habitants haguessin de fugir i s’haguessin de construir camps de desplaçats en territori kurd. Un dels aspectes més dramàtics per a molts d’aquests desplaçats va ser el fet de ser sunnites, ja tenien difícil tornar a casa en zones de religió majoritàriament xiïta. Un altre dels col·lectius més afectats van ser les dones de l’ètnia yazaidi, d’origen kurd, que a resultes de l’ocupació per part de l’Estat Islàmic de la població de Sinjar van ser objecte de gravíssims segrests i violacions.
En el tercer bloc del seu difícil i meritori treball periodístic, Rovira ens mostra el dramàtic estat en què va quedar Mossul, un dels epicentres del conflicte, ocupada durant tres anys pels yihadistes i que va ser alliberada per les forces de l’exercit iraquià, els peshmergues i la coalició internacional, després de vuit mesos de combats.
El conjunt de les fotografies i materials exposat ens permeten fer-nos una idea dels anys de violència i penúries que van patir les poblacions d’aquell país, immers com tota aquella zona de l’Orient mitjà en un espiral de violència que sembla no tenir final. En aquest moment la situació sembla més pacificada, encara que el conflicte entre l’autonomia del Kurdistan i l’estat Irakià no està del tot resolt i hi ha encara rastres actius de les milícies yihadistes.