La intensitat de la violència

La Casa Elizalde inaugura l’exposició Evidència, latència i transparència. Sobre la violència i la seva representació (Acte 3), que forma part del programa TEMPORALS, un circuit de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Es tracta d’un projecte cultural construït a partir de tres exposicions produïdes conjuntament Centre Cívic Guinardó, el Centre Cívic Pere Pruna i el Centre Cultural La Casa Elizalde. El tema central és la violència, però en cada capítol es presenta des d’una perspectiva concreta.

L’exposició Evidència, latència i transparència. Sobre la violència i la seva representació, que conclou el projecte, es construeix al voltant de les qüestions de gènere. Els artistes que participen són Mercè Álvarez, Aixia Li, Farideh Sakhaeifar, Silvina Zavala i G&V Research Bureau + Nora Abushadi; amb la coordinació de Luca Pagliari i Salvatore Elefante, responsables del projecte.

La barcelonina Mercè Álvarez ens presenta un projecte molt personal, Villar 40, on ens fa testimonis d’un període de temps molt cru de la seva vida que va durar deu anys. Les seves fotografies reflecteixen la violència que exercia la nova parella de la seva mare cap a aquesta en forma d’insults i agressions. Álvarez inicia el projecte cercant entendre, des d’una etapa més adulta, el que en el seu moment no va poder processar i també com a forma de reconstruir la relació amb la seva mare. És un projecte en què es veu tota la foscor que emmarquen aquests dies. L’artista presenta un conjunt de fotografies en blanc i negre on ensenya el lloc dels fets: les portes tancades, el desordre, les cortines gruixudes que aïllen l’interior de l’exterior, el piano ple de pols… ens parlen de tot allò que passa al nostre voltant i que desconeixem perquè queda silenciat, ens parlen de la por i de l’angoixa, del caos i la dificultat d’escapar.

Silvina Zavala ens porta cap a Mèxic amb Misfit. En una barreja entre sarcasme i denuncia, exposa el pes de les obligacions, de les expectatives, de les etiquetes i dels estereotips i prejudicis culturals que ens afecten a tots en el nostre dia a dia, independentment del nostre gènere i orientació sexual. Si en les imatges de Mercè Álvarez el blanc i negre era un element clau, aquí els colors són els protagonistes: cada imatge es basa en un color concret, per crear un concepte concret.

Aixia Li presenta el projecte Chan, que ens parla de pràctiques que atempten contra la integritat física i psicològica de nenes i dones. Li parteix de la pràctica de l’embenatge de peus de nenes, que es va començar estilar durant la Xina Imperial fins que durant el règim de Mao Zedong va començar a desaparèixer. Aquest embenatge buscava impedir el creixement dels peus i convertir-los en objecte de desig pels homes, representava l’ideal de feminitat. La pràctica reduïa la mobilitat de la dona i la condemnava al lloc que pertanyia, a l’interior de la casa, submisa i dependent.

Sobre relacions de poder entre classes socials i de gènere a Irán ens en parla Farideh Sakhaeifar, a la sèrie Workers Are Taking Photographs. L’artista va dur a terme aquest projecte entre els anys 2007 i 2008 en zones industrials de Teheran, on va demanar a obrers que es fessin un autoretrat en el seu lloc de treball amb un disparador a distància. El fet de ser d’una classe social superior i tenir coneixements de fotografia li va permetre establir amb ells una relació d’una certa superioritat, malgrat ser una dona, i forçar-los, en cas que fos necessari, a participar. Ens trobem, doncs, davant d’un conjunt de retrats d’un seguit d’obrers que miren a una càmera, sovint sense entendre ni què estan fent, i que mostren la seva vulnerabilitat. De manera indirecta el conjunt de les dones també apareix en cada imatge: darrere cada home hi ha un quadre blanc subjectat per unes mans femenines, que simbolitzen el paper de la dona en la societat iraniana: el rol de sostenir els homes i garantir el seu benestar, condemnades a estar a un segon pla.

Sing Me To Harm és, sens dubte, el projecte que més es diferència de la resta de l’exposició. És una llista de reproducció creada per G&V Research Bureau i Nora Abushadi, que busca reflexionar sobre la violència de gènere i la seva presència en un gran gruix de productes culturals, que contribueixen a normalitzar i perpetuar determinades actituds i pensaments. La llista de reproducció es troba a Spotify i és accessible des de qualsevol dispositiu; els artistes presenten una proposta inicial i conviden al públic a participar activament a recopilar temes i lletres que tinguin un caràcter violent i discriminatori i afegir-los a la llista. 

Més enllà de l’exposició

L’exposició Evidència, latència i transparència compta amb una sèrie d’activitats relacionades. En primer lloc, el taller Fotografia i gènere (del 29 de setembre al 13 d’octubre), en el qual la fotògrafa i docent Helena Alonso Travesset a reflexionar sobre la fotografia com a eina per relatar experiències, denunciar situacions i expressar sentiments. En segon lloc, l’activitat Cinema i col·loqui: La chica de la fàbrica de cerillas (5 d’octubre) consistirà en la projecció de la pel·lícula La chica de la fábrica de cerillas d’Aki Kaurismäki i un debat obert amb el públic. Per últim, el dia 28 de setembre, els comissaris Luca Pagliari i Salvatore Elefante ofereixen una visita comentada a l’exposició.

Més enllà del marc de l’exposició, el programa Temporals de la Casa Elizalde compta amb tallers i activitats relacionades amb el concepte de violència. El taller online La violència: una realitat silenciada, impartit pels professors Begonya Sàez, Marc López, Ariadna Trespaderne, Luca Pagliari i Salvatore Elefante del 29 de setembre al 3 de novembre, indaga les claus del fenomen de la violència des de diferents disciplines, com ara la filosofia, la neurociència, la criminologia i l’art. En segon lloc, el taller Redescobrint el sentit original de la política, impartit per Constantin Starhemberg del 27 de setembre al 20 de desembre, se centra en la biopolítica per reflexionar des d’una perspectiva filosòfica sobre les diferents relacions que es poden establir entre política i existència humana. Finalment, el taller online El sagrat avui. Esglésies, sectes i comunitats espirituals, impartit per Manuel Delgado del 30 de setembre al 4 de novembre, repassa diferents maneres de relacionar-se amb l’espiritualitat en una societat secular i reflexiona sobre la religió com a instrument de poder o d’emancipació.

Pel que fa a les arts escèniques, hi ha tres peces relacionades amb el concepte de violència que es podran veure a la Casa Elizalde. L’espectacle teatral Si això és un cavall (21 d’octubre), escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca, que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. Per altra banda, Rojos (7 d’octubre) és una peça sobre el moviment homosexual a l’època de postguerra. Es tracta del resultat de dues línies de treball: una recerca de testimonis de la època de postguerra de la Guerra civil espanyola i la recuperació del llegat cultural artístic de la època. Rojos s’estrenarà al Mercat de les Flors la temporada 21-22. Finalment, Bitch és un concert físic sobre la mensturació que tindrà lloc el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista.