La història secreta del nen de can Dalí

El periodista José Ángel Montañés descobreix la figura de Joan Figueras i Oliveras al llibre 'El niño secreto de los Dalí' (Roca Editorial, 2020)

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 2017 va saltar la notícia que Salvador Dalí potser tenia una filla. La pitonissa Pilar Abel deia que el pintor havia tingut un affaire amb la seva mare i que per tant ella era la seva descendent legítima, però un cop practicada l’exhumació del cos del pintor, una prova d’ADN ho va desmentir. Dalí no va tenir mai cap fill biològic del qual es tingui constància, però el geni de Figueres sí que va estimar un nen com si fos el seu propi fill. Això és el que explica el periodista José Ángel Montañés al llibre El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial, 2020), que gira al voltant de la figura de Joan Figueras i Oliveras, el nen de can Dalí.

Dalí i Joan juguen a espadatxí a l'oliverar de Portlligat, 1951, en una imatge de Ricard Sans. Drets de la imatge Fundació Gala - Salvador Dalí, 2020
Dalí i Joan juguen a espadatxí a l’oliverar de Portlligat, 1951, en una imatge de Ricard Sans. Drets de la imatge Fundació Gala – Salvador Dalí, 2020

D’una figura de l’envergadura de Salvador Dalí podríem pensar que ja ho sabem tot, però els misteris que envolten la vida del pintor continuen. El novembre del 2020, Roca Editorial va publicar un llibre, El niño secreto de los Dalí, que ajuda a emplenar una part més de la vida del pintor surrealista, aquest cop, sobretot del seu vessant més quotidià, de les relacions i les anècdotes del dia a dia de Portlligat. José Ángel Montañés (Múrcia, 1962), periodista d’art d’El País i professional veterà del mitjà, en el qual va començar a treballar l’any 1990 com a documentalista, ha dedicat cinc anys a investigar la figura infantil que apareixia sovint en les fotografies de Dalí i Gala, de la qual mai ningú n’havia pogut explicar res. Estem parlant de Joan Figueras i Oliveras (Sant Mori, 1942 – Cadaqués, 1999), amic de la parella durant quaranta anys, des que ell en tenia cinc.

Podem reconèixer la cara del Joan, a qui la mítica parella li deia el nen, al quadre “La Madona de Portlligat”, perquè ell va fer de model del Nen Jesús. Joan Figueras va ser sempre una persona estimada per Dalí i per Gala, un amic i veí que podia entrar quan volia a casa seva, i que de fet, hi feia cap amb tota normalitat, sense avisar i accedint-hi per la porta del darrere. La història de Joan Figueras no l’ha explicat mai ningú, tal com explica Mercè Cabanes, dona del fallit protagonista, a José Ángel Montañés. I això que “quan va morir Dalí, va venir un periodista d’una revista francesa a casa i li va dir al Joan si volia explicar la seva història a canvi de molts diners, però ell s’hi va negar”. L’home de Cadaqués “deia que els devia molt al Dalí i a la Gala perquè havia rebut molt, d’ells, com una educació que els seus pares mai podrien haver-li donat.” Fins i tot, Dalí li havia donat més afecte que el seu propi pare, rematava Cabanes.

Figueras no va voler explicar mai la seva història. Ara Montañés l’ha descobert a través de la seva família i d’un bon reguitzell de testimonis més, des de veïns del poble que encara continuen vius fins a, per exemple, la cuinera de la casa Dalí de Portlligat. El niño secreto de los Dalí permet imaginar com era el Cadaqués d’aquella època i com hi encaixaven dos personatges com Dalí i Gala; quines famílies hi vivien, amb qui compartien el seu dia a dia, a qui tractaven bé i de qui es malfiaven. Pivotant a partir de la història central del Joan, el llibre també serveix com a repàs de la vida de Dalí, que sempre va tenir una relació estreta amb el nen i amb qui va mantenir-hi comunicació al llarg de tots els seus anys de vida, sovint a través de cartes, si la parella estava de viatge o el noi feia el servei militar. La teoria del llibre és que Gala i Dalí es van enamorar del Joan des de bon principi, quan ell era petit i “ja destacava per la seva sociabilitat”, i la relació va durar tota la vida.

La vida del Joan no és gaire diferent de la de qualsevol català d’aquella època, però la seva relació amb els Dalí la fa extraordinària. En el llibre en qüestió, Montañés busca sobretot trencar els tòpics sobre el vincle entre Dalí, Gala i la canalla. Uns tòpics fomentats per ells mateixos, que sempre insistien en la seva animadversió cap a les criatures; cap a totes, menys cap al Joan. De fet, l’últim capítol del llibre formula una pregunta interessant: ¿Per què Gala sí que va estimar el petit Joan, i en canvi, mai va voler tenir una relació maternofilial amb la seva filla Cécile, de qui molts amics de la russa ni tan sols en coneixien l’existència? El llibre de José Ángel Montañés s’endinsa en la història que unia el nen de can Dalí i els dos grans mestres de la casa: Gala, “una dona que només és mare amb els homes”, i Dalí, un pintor que no volia tenir descendència perquè “els fills dels genis són idiotes.” 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació