La grandiositat del Museu Marítim

El passat 23 de gener, el Museu Marítim de Barcelona va obrir una nova porta al mar: una entrada per la plaça del Portal de la Pau que condueix visitants i curiosos a un espectacular vestíbul de 820 m2 i més de 13 m d’alçada, amb enormes vidrieres.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

El passat 23 de gener, el Museu Marítim de Barcelona va obrir una nova porta al mar: una entrada per la plaça del Portal de la Pau que condueix visitants i curiosos a un espectacular vestíbul de 820 m2 i més de 13 m d’alçada, amb enormes vidrieres, que ha millorat l’accessibilitat i l’espai del museu i l’ha connectat més directament amb l’exterior. En Francesc Ginabreda s’hi va passejar i va badar una estona entre les exposicions que s’hi poden visitar.

Model de galera reial de don Joan d'Àustria, construït per José Carreras (1970)

No feia marinada, ni fred, ni sol. El dia era gris i la tarda es moria, i em va semblar un moment collonut per fer una visita al Museu Marítim. Hi vaig entrar per l’Avinguda de les Drassanes, amb el submarí d’en Monturiol com a nostrat artefacte de benvinguda, i de seguida vaig veure el descomunal vestíbul a mà esquerra, desbordant d’espai, altíssim, amplíssim, amb una botiga circular al mig, les taquilles –amb una il·lustració del litoral barceloní feta per Xavier Mariscal– i una estructura metàl·lica penjada al sostre, barreja de balena i veler en moviment, elaborada per l’artista Raül Beteta. L’espai era –és– tan gran, però, que la sensació de buidor física era inevitable. A partir de l’estiu, el vestíbul començarà a acollir noves exposicions.

Vaig donar una volta fins a la porta que dóna al litoral: a fora, Colom i el mar, enfosquits. I a dintre, a l’interior de l’edifici gòtic, sota els arcs que emparaven la construcció naval de la Barcelona emmurallada, les exposicions: “7 vaixells, 7 històries” (11/06/2015 – 31/12/2016); “Bikondoa. El cementiri marí” (23/09/2015 – 04/02/2016) i “Llaverias i el mar” (23/01/2015 – 01/05/2016). La de Bikondoa, per cert, s’acaba avui mateix, o sigui que qui vulgui anar-hi ja cal que s’hi afanyi.

Les exposicions

“7 vaixells, 7 històries” és una exposició semipermanent integrada per diversos models de vaixells de tot tipus, contenidors marítims d’alumini, documents audiovisuals i una gran varietat d’objectes singulars del fons del Museu (atles, instruments de navegació, canons, cartes nàutiques, armes, sacs, cordes, rems, mercaderies, documents, il·lustracions). Entre les maquetes i reproduccions que s’hi troben, hi ha estudiants de Belles Arts que posen a prova les seves habilitats artístiques.

Les espectaculars arcades de l'interior del museu

El vapor “Reina María Eugenia”, l’Armada Española, la jangada brasilera (que sembla un rai), el caiuc (originari de Guinea Equatorial: un tronc d’arbre buidat que fa pensar, per seva forma, en l’anagrama que conté; un caiac), el Lloyd Sabaudo Società Anonima de Navegazione, el transatlàntic Royal Edward… Pul·lulant per les enormes sales del museu i observant aquesta diversitat d’embarcacions, hom sent una certa nostàlgia: de viatjar, per una banda, i d’evocar el passat, per una altra. Aquesta segona s’accentua quan dóna una ullada prolongada a l’entorn, a les parets i al sostre, i s’imagina aquell espai ple de vida, de soroll i de llops de mar.

“Bikondoa. El cementiri marí” està integrada per les creacions plàstiques d’Alfredo Bikondoa, inspirades en El cementiri marí de Paul Valéry: són obres plenes de contrastos, de colors i textures diferents, que aparentment “busquen els camins del zen”. És una mena de letargia introspectiva a través de pintures, escultures, olis, pols de marbre, metalls, fustes i fotografies sobre alumini. Com a espectador, camino per aquests camins del zen intangibles, i em deixo transportar per la sensació que em produeixen. Quan arribo a l’exposició “Llaverias i el mar”, m’adono que és la sensació de calor la que m’ha transportat d’un lloc a l’altre. La temperatura és càlida, però el cert és que encara no m’havia tret la jaqueta.

“Llaverias i el mar” commemora el 150è aniversari del naixement del pintor, il·lustrador i dibuixant humorístic Joan Llaverias, amb l’exposició de la seva obra pictòrica referida al mar: principalment, al mar de Lloret, amb quadres plens de llum i de regust impressionista, d’altres de caire més realista i il·lustracions estrictament modernistes (d’Art Nouveau), acompanyats d’exemplars del ¡Cu-cut! i d’En Patufet de principis del segle passat. Em van agradar molt tots els seus registres i tècniques, però el que més em va captivar va ser la magistral captació de l’aigua i les seves ondulacions, ombres i llums. Senzillament brillant.

Amb l’obra polifacètica de Llaverias em vaig acomiadar del museu, i ho vaig fer per la nova porta al mar, travessant novament el vestíbul acabat d’inaugurar, xafardejant la botiga circular instal·lada al bell mig, on vaig advertir uns quants llibres de Tintín i altres objectes relacionats amb el mar. Però tenia ganes de sortir a fora, a la plaça del Portal de la Pau, i respirar l’aire marí de la realitat immediata, veient els cotxes passar sota el monument de Colom.

Trobareu més informació al web del Museu Marítim. El Museu Marítim de Barcelona és un consorci de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Port.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació