Josep Traité a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa

El Museu de la Garrotxa a Olot presenta fins el 29 de juny una mostra de l’obra de Josep Traité, un dels artistes més reconeguts per les seves figures de pessebre lligades a la tradició olotina.  La mostra fa un repàs als més de cinquanta anys de trajectòria artística, en especial les facetes de dibuixant i aquarel·lista, i recull peces seleccionades pel mateix Traité.  

Encara que en Josep Traité (Olot, 1935) ha treballat durant la seva vida altres materials – com el guix o la pedra artificial – l’argila és la que ha conformat el gruix de la seva obra i li ha permès mantenir un clar nexe d’unió amb l’antiga tradició escultòrica catalana, que a Olot s’ha utilitzat a bastament en els tallers de sants. Estem davant una obra eminentment lligada a les nostres tradicions. Ell no ha renegat mai dels seus coneixements adquirits durant tota una vida de treball al taller que van fundar Vayreda i Berga.

En l’època actual, Traité és la baula clau per entendre la renovació que s’ha produït en el pessebrisme olotí. Els seus diorames han estat valorats i admirats per públics de totes les edats i cultures. És indiscutible que es tracta del mestre i el punt de referència d’una tradició posada al dia, que cada final d’any té una mostra notable en la nostra ciutat. Del seu mestratge han sorgit molts constructors d’aquestes recreacions nadalenques que s’han anat inspirant en tots els paisatges imaginables, renovant i conservant, un costum molt arrelat a la nostra comarca. Les seves escultures, de terracota policromada, les podem trobar esparses en moltes col·leccions particulars i també en diferents museus. Al d’Esplugues de Francolí hi ha 100 diorames que reprodueixen escenes rurals. A la Pobla de Mafumet, al Museu d’Història de Girona, al de Sant Andreu de Llavaneres…  i actualment té tota l’obra que esculpeix adquirida per la Fundació Diaz Caballero, de la comunitat andalusa, que està creant un nou museu en una vila d’aquella autonomia.

Les seves reproduccions d’escenes camperoles, notables i innovadores, reflecteixen episodis de la vida a les masies i als pobles. A aquesta temàtica corresponen algunes de les obres que s’exposen en aquesta sala. Es tracta d’una informació plàstica que servirà també perquè les futures generacions puguin llegir-hi algunes pàgines importants sobre les tradicions agrícoles del segle XX.

Josep Traité, es mereix a bastament el reconeixement per la seva obra, que avui, amb aquesta exposició antològica, se li vol rendir, però és que a part d’aquesta faceta, estem davant un garrotxí de pro que resumeix en la seva persona les qualitats bàsiques de la gent d’aquesta terra: treball, rigor, humilitat i humanisme.

Dues notes de vocabulari

La terracota és una tècnica escultòrica que s’utilitza des de fa milers d’anys, al llarg de tota la història de la humanitat. Del segle III a.C., són les famoses terracotes de Tanagra (Grècia), a la regió anomenada Beocia, que tenia la capital a Tebes que va ser devastada per Xerxes durant la segona guerra Mèdica. (Aquestes peces úniques han estat a bastament copiades i falsificades). Bàsicament es tracta d’esculpir amb terra argila que, una vegada cuita a molts graus, assoleix molta duresa.

Policromia significa pintar amb molts colors. Va ser una tècnica molt utilitzada fins al Renaixement i té una forta tradició entre els escultors catalans, especialment en l’edat mitjana.