Josep Coté, quan la història personal és memòria col·lectiva

La família Coté exposa les fotografies del seu avi, que han descobert dins d'una maleta antiga

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Les persones que entre els anys 1940 i 1950 van pujar a bord del transatlàntic Marqués de Comillas per viatjar cap a les Amèriques tenien molts números d’aparèixer a les fotografies de Josep Coté, músic i fotògraf oficial d’aquest vaixell. Les cares dels navegants, però, van quedar gravades en uns negatius que la família Coté va guardar en una maleta, que a la vegada estava desada en un traster exterior. Les seves imatges no s’havien vist mai més fins que ara els hereus les han trobat i les han donat al Museu Marítim, que n’ha fet l’exposició Josep Coté, fotògraf a bord, en la qual s’evidencia la importància del patrimoni personal a l’hora d’explicar la memòria col·lectiva.

Josep Coté Abós va néixer el 19 de gener de 1894 a Castillazuelo (Osca), força lluny del mar. Uns anys després, es va traslladar a Barcelona per treballar com a músic en locals del Paral·lel. El 2 de febrer de 1930 començaria una nova etapa que li canviaria la vida: s’embarcava com a violinista del paquebot Marqués de Comillas, de la Compañía Trasatlántica Española, en l’època en què aquesta important naviliera feia línies regulars a les antigues colònies espanyoles i transportava milers de viatgers entre continents.

L’ofici de Josep Coté era la música, i la seva afició, la fotografia. El mar li va regalar l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues arts durant llargues hores de navegació. De dia retratava passatgers i tripulants amb la seva càmera, i de nit tocava el violí. El llegat del fotògraf va quedar oblidat durant molts anys fins que el seu net polític, Antoni Millán, va trobar una maleta amb 544 negatius, entre altres materials. Un cop ordenat i digitalitzat tot el material, Millán va descobrir que era un tresor fotogràfic, així que va fer dues coses: obrir un compte d’Instagram i trucar al Museu Marítim.

El compte d’Instagram, @josepcote, ha servit a la família per difondre la història de l’avi en primera persona, i també, gràcies a l’ajuda col·lectiva, per ubicar llocs i persones que apareixen a les imatges. Amb 125 anys, Josep Coté continua compartint les seves fotografies, avui a través de les xarxes socials. Paral·lelament a la creació d’aquest perfil, Millán va trucar al Museu Marítim per tal de donar a conèixer el seu fons. “Pensava que em dirien que d’acord, que ja em trucarien, però res més”, explica Millán. La resposta va ser tota la contrària.

Què va detectar d’important el Museu Marítim en el fons de Coté? Doncs que la seva producció fotogràfica mostra escenes quotidianes de la vida a bord del Marqués de Comillas, i això és una novetat. El museu en qüestió té un fons de la Compañía Transatlántica Española ple de documentació, també gràfica, dels seus vaixells, com el Marqués de Comillas, però “totes les fotos que teníem fins ara eren buides, sense gent, perquè eren les propagandístiques que la companyia feia servir per mostrar com era el vaixell per dins”, diu Sílvia Dahl, conservadora de l’arxiu fotogràfic del museu ubicat a les Drassanes de Barcelona.

Ara, les imatges de Coté descobreixen com era la vida social en els salons o les cobertes del paquebot en qüestió, i no només això, sinó que el fotògraf permet veure racons dels quals fins ara no se’n tenia cap referència visual, com cuines i espais de treball de la tripulació. Tota aquesta important documentació gràfica és fruit dels viatges que realitzava Coté, que a més li permetien tenir un accés privilegiat a material de fotografia professional de les principals marques que es comercialitzaven al continent americà, de difícil accés en l’Espanya franquista. Ara, part d’aquest material es pot veure a l’exposició Josep Coté, fotògraf a bord. Fotògraf de dia, violinista de nit des de l’11 d’octubre del 2019 al 13 d’abril del 2020.

El vaixell Marqués de Comillas: èxit i decadència

El Marqués de Comillas era un vaixell construït a les drassanes de la Sociedad Espanyola de Construcción Naval, d’acord amb les normatives de seguretat a alta mar de l’època, i la seva botadura va tenir lloc el març de 1927. Era el tercer d’una flota de vaixells destinats al transport de passatgers entre Espanya i les Amèriques de la Compañía Trasatlántica Española. Cobria la ruta Mediterrani–Veneçuela–Colòmbia i Mediterrani–Les Antilles–Nova York. Tenia capacitat per a prop d’un miler de persones (149 a 1a classe; 53 a 2a; 39 a 3a; i 832 emigrants).

La zona interior destinada a 1a classe comptava amb espais d’alt confort i luxosament decorats. Aquesta decoració es tornava més senzilla segons la classe a acomodar. Durant la Guerra Civil, aquest transatlàntic va ser requisat pel bàndol franquista. Feia tasques de transport de tropes i de material, i també va servir de vaixell-hospital. Quan va ser retornat als armadors va reprendre la ruta d’ultramar per a usos civils. A mitjans dels anys 50 es va modernitzar i es va reduir l’aforament de passatge. La història del Marqués de Comillas va acabar quan el vaixell va quedar destruït per un incendi l’any 1961, mentre estava amarrat a Astano, a Galícia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació