Josefa Tolrà: de Cabrils a la Biennal de Venècia

La 59a edició de la Biennal de Venècia ha sigut diferencial: a part d’estar formada per fins a un 90% d’artistes dones d’arreu del món, el pavelló central del Giardini ha albergat, d’abril a novembre, obres d’una artista i mèdium catalana desconeguda per a molts: Josefa Tolrà  i Abril (1880-1959). Tolrà s’ha anat obrint pas al reconeixement de mica en mica, i la seva presència a Venècia n’és una prova irrefutable.

Tres dibuixos i un quadern, realitzats entre el 1946 i el 1956, van ser els seleccionats per la curadora Cecilia Alemani amb la finalitat de ser exposats a un dels certàmens artístics més importants del món. Les obres de Tolrà es troben a la sala Corps Orbite, emmarcades en una exposició que pren com a tema central l’exploració de la creativitat en dones vinculades a l’experiència d’un món màgic i transformador. Aquest any la Biennal ha dut com a nom el títol d’un conte, The milk of dreams, on l’artista Leonora Carrington (1917-2011) descriu un món on la vida i el que és humà es troben en constant transformació.

Josefa Tolrà va ser una artista i mèdium que va viure sempre a Cabrils i, de fet, només va sortir-ne dues vegades en tota la seva vida. Arran de la mort dels seus dos fills, l’últim durant la Guerra Civil Espanyola, va caure en una profunda depressió que li va provocar sentir una sèrie de veus dins seu. Amb seixanta anys, i impulsada per aquestes veus, va començar a dibuixar allò que li dictaven. Dibuixava, escrivia i brodava en trànsit allò que li comunicaven els “éssers de llum”, tal com ella els anomenava, sense haver rebut mai cap mena d’educació acadèmica, ni artística ni literària, i és que la Josefa Tolrà era pagesa. Resulta curiós com molts dels textos són escrits en castellà, una llengua que pràcticament desconeixia, perquè com hem esmentat abans, va passar la major part de la seva vida reclosa al caliu de la llar familiar.

Els dibuixos de la Pepeta, anomenada així per amics i familiars, estan creats sense esbós previ mitjançant una força fluídica, tal com apareixen firmades en moltes ocasions aquestes peces. Es tracta de composicions creades a cop d’automatisme en un repicar constant dels bolis Bic o altres materials senzills que la seva filla Maria li aconseguia a la fàbrica on treballava. A partir d’aquest gest mecànic del qual en naixien una sèrie d’espirals i textures, florien personatges i éssers de la Bíblia, escenes i paisatges costumistes típics de la cultura catalana com les sardanes, o visions relacionades amb el món ocult. Sovint els dibuixos es troben acompanyats de textos de temàtiques tan allunyades de la seva realitat com la ciència, la geografia o la geologia. Així i tot, el pas previ als dibuixos eren els brodats. Dibuixava igual que brodava, imitant el gest de l’agulla a l’endinsar-se a la tela sense esbós previ, tot partint de l’automatisme per gestar unes composicions delicades i meticulosament treballades.

La mèdium de Cabrils

Tolrà va iniciar-se com a mèdium i artista accidentalment per guarir-se del dolor provocat per la mort dels fills, però va estendre el seu do per ajudar a curar a altres persones. Gent d’arreu la visitava per demanar-li una ajuda que sovint es materialitzava en forma de dibuixos pels quals mai va voler cobrar-ne res. Les veus sobre l’existència d’aquest misteriós personatge van arribar fins a Joan Brossa, el qual hi va establir una relació d’admiració i fascinació absoluta. De fet, gràcies a aquest vincle amb Brossa i altres membres de Dau al Set, el grup cultural Club 49 va organitzar la primera exposició de les seves obres, clandestina i nocturna, el gener de 1956 a la Sala Gaspar de Barcelona. Evidentment, ella no hi va assistir, i és que més enllà d’aquests petits enllaços no va establir cap mena de relació amb els cercles artístics dels seus contemporanis.

El llegat de l’artista cabrilenca ens ha arribat gràcies a la inestimable tasca d’investigació, conservació i difusió de la família i de l’Associació Josefa Tolrà encapçalada per Pilar Bonet, historiadora de l’art i editora del llibre Joefa Tolrà. Médium y Artista (1880-1959). Bonet i la seva investigació sobre Josefa Tolrà es troben integrades dins el grup de recerca Visionary Women Art, un col·lectiu format per investigadores focalitzades en artistes nascudes abans del 1950 a Europa i que, igual que la Pepeta, van establir relacions més enllà dels límits establerts per l’academicisme.

Més presència catalana a la Biennal de Venècia: A part de Josefa Tolrà, també hi havia una altra artista catalana a la Biennal, la gironina Remedios Varo. Amb motiu de la presència de les dues artistes catalanes a la ciutat italiana, Pilar Bonet i Maria José González, del grup Visionary Women, van organitzar una conferència titulada “Màgia i clarividència” a la Universitat de Venècia el passat 21 d’octubre per parlar-ne. Durant l’acte, mentre sentíem el repic del boli Bic de Pilar Bonet (que va fer per imitar el gest de la Pepeta en dibuixar), el seu mòbil va començar a vibrar. Alhora. Casualitat o no, tota la sala va emmudir i la presència d’un ésser de llum ens va acompanyar la resta de la jornada.