Jordi Pol, el fotògraf de carrer

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) presenta una exposició de Jordi Pol, el fotògraf que el 2019 va donar a l’Arxiu el seu fons integrat per 30.000 negatius, contactes i tiratges realitzats per ell mateix. Nascut el 1949 a Barcelona Pol és un fotògraf autodidacte que, com tants altres joves en aquells anys, es va iniciar en la fotografia gràcies al seu pare que era un aficionat a la càmera.

Del 1968 al 1971 va treballar com a aprenent a l’estudi de publicitat Pere Pons on va aprendre les bases de la fotografia i l’edició. Una feina que va continuar del 1973 al 1979 en el seu propi estudi de publicitat, Pol & Artemi, i més endavant treballant en els camps de la fotografia  publicitària i el reportatge. La seva trajectòria professional continua amb la direcció, entre els anys 1990 i 2000, de l’Espai de Fotografia Català Roca, ubicat llavors a la recuperada Casa Golferichs, oberta el 1989 com a espai cultural després de la lluita ciutadana que la va salvar de la piqueta del constructor Nuñez.

Segueix més endavant amb la col·laboració, entre altres encàrrecs, amb el Servei de Biblioteques municipals de Barcelona. I per sobre de totes aquestes feines Pol no para de passejar pels carrers de la ciutat fotografiant tot allò que desperta la seva atenció. Com ell mateix apunta és un fotògraf de carrer i recorda el lema que diu que “la universitat de la fotografia està al carrer”.

Un altre dels espais que influeix en la seva aproximació a la fotografia urbana és la seva vinculació al “Centre Internacional de Fotografia Barcelona” on s’apleguen un conjunt de joves fotògrafs que renoven el llenguatge fotogràfic del reportatge. D’aquí neix la influència en Pol dels grans mestres del reportatge dels anys setanta, tant de fotògrafs espanyols – Català Roca o Miserachs – com estrangers- Klein, Koudelka o Cartier Bresson.  En particular, Pol recorda el llibre avui clàssic “Barcelona Blanc i Negre” de Miserachs que consultava sempre que podia, dissimuladament, a la botiga perquè no el podia comprar.

El que es pot veure ara a l’AFB és una mostra d’un centenar de fotografies d’algunes de les sèries que Pol va fer entre els anys 1966 i 1987 que han sigut seleccionades per ell mateix i en Jordi Calafell i la Montserrat Ruiz de l’AFB. Per més endavant queda, potser, una presentació de les posteriors etapes de la seva carrera. L’exposició comença amb un ampli reportatge sobre les Rambles de Barcelona i els barris del Raval i la Ribera, espais preferits per Pol per a les seves passejades. Fet a finals dels anys seixanta, quan Pol tenia 19 i 20 anys, presenta ja alguns dels trets essencials del seu estil. Un blanc i negre potent i molt contrastat, la presència del factor humà que és gairebé  sempre el protagonista de les escenes retratades. Les persones  apareixen amb gran naturalitat, sense posats artificials, mentre s’ocupen en les seves activitats quotidianes sense que els afecti la presència de la càmera que passa totalment desapercebuda. La mirada de Pol està sempre plena de respecte i empatia per les persones que retrata, passavolants, botiguers, mestresses de casa, nens, badocs, etc. Sempre en fotos disparades amb llum natural, sense flaixos, ni altres equips d’il·luminació. D’altra banda, en l’edició Pol utilitza sense cap prejudici el retall del fotograma original a l’hora de positivar perquè entén que l’enquadrament l‘ajuda a eliminar aquells fragments que no l’interessen sense perjudicar la resta de la imatge.

Aquestes fotografies, com les de la resta de l’exposició, constitueixen, al marge del seu valor estrictament fotogràfic, un document històric sobre una ciutat, un comerç, uns paisatges urbans i unes formes de vida avui ja desapareguts. Ens situa davant d’una Barcelona preolímpica que ha estat esborrada del mapa. Cal esmentar en particular les imatges de les botigues de les Rambles, un encàrrec de l’Edmon Vallès, periodista i autor de la “Història Gràfica de la  Catalunya contemporània” que finalment no va arribar a fer-se públic.

Algunes d’aquestes fotografies, poques pel seu valor, es varen publicar en revistes gràfiques de l’època com Oriflama, Història i Vida i Destino. Aquesta darrera va publicar a tota plana algunes de les fotos del reportatge sobre la Borsa de Barcelona, una de les més interessants seccions de la mostra, que ens presenta l’ambient de les sales i taules de contractació amb els agents en plena activitat, avui una realitat reemplaçada pels ordinadors, pantalles i les ordres de compra i venda telemàtiques que hi circulen a tota velocitat.

Un tercer bloc el constitueix un reportatge del 1983 sobre les platges i la zona de costa del Besòs, entre Montgat i el Bogatell, abans de la remodelació que encara havia d’arribar. Un encàrrec que li va fer un seu professor, que mai va cobrar i que tampoc va veure la llum. Un altre apartat incorpora algunes mostres dels seus treballs publicitaris i els dedicats al món de la dona que es van publicar en el llibre “Bella Dona”.

L’exposició es complementa amb la publicació d’un catàleg digital pdf a la web de l’AFB on es poden veure totes les imatges i diversos texts d’anàlisi i presentació de l’obra del fotògraf a càrrec de Jordi Calafell i Maribel Mata. És una bona iniciativa però penso que l’obra de Pol mereixeria, com era tradició fa un temps a les exposicions de l’AFB, l’edició d’un catàleg en paper que servís per deixar un testimoni físic i perdurable de la mateixa.