Joan Serra i Vilaró: un armari a la memòria

Poques persones hi ha que puguin ser enterrades on, precisament, van desenterrar-hi grans tresors de la història local. L’historiador, eclesiàstic i arqueòleg Joan Serra i Vilaró (1879-1969) és una d’elles. Enguany el Departament de Cultura de la Generalitat commemora el 50è aniversari de la seva mort a partir d’una programació que es desenvoluparà entre aquest mes novembre i la primavera de 2020. El projecte inclou exposicions, un cicle de conferències i rutes culturals a diverses institucions de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on l’historiador va arrelar, créixer, formar-se i brillar.

“Fa poc vaig visitar Tarragona i me’n vaig tornar a enamorar. L’edifici del Museu Nacional Arqueològic situat al centre de la Necròpolis Paleocristiana em va fer pensar en la figura de Serra i Vilaró. Va ser en aquest moment quan vaig considerar que calia rendir-li homenatge”, explica Mariàngela Villalonga, consellera de Cultura, davant de l’armari-llibreria de Marian Aguiló, un dels grans estoigs de la cultura catalana. El propòsit de Villalonga és clar: reivindicar un dels personatges més preponderants de la conservació del patrimoni i l’arqueologia catalana d’inicis del segle XX. L’armari-llibreria d’Aguiló, dissenyat per atresorar grans obres de la literatura catalana, hauria complagut a Serra i Vilaró, una persona dedicada i decidida a “Remembrar lo passat i ordonar lo present”.

Serra i Vilaró, oriünd de Cardona, va obrir-nos l’armari de la memòria; les seves memòries d’excavació així ho fan palès, atès que permeten reconstruir episodis rellevants dels nostres avantpassats. El seu pas no només per Cardona, sinó també per Solsona i Tarragona ha deixat una empremta encara avui vigent. L’eclesiàstic va establir lligams intensos que van connectar-lo amb dues ciutats urbana i culturalment divergents. Aquesta dualitat rural-urbà dibuixa dos perfils diferents del cardoní: per una banda, el Serra i Vilaró de Solsona, molt més rural i amb la mirada dirigida a la muntanya; per altra banda, el Serra i Vilaró de Tarragona, més abocat a la mar i als seus vestigis. Així doncs, la commemoració també persegueix una homogeneïtzació d’ambdues cares així com la retroalimentació entre una vida més agresta i una altra de més metropolitana.

Tot i ser una rara avis, l’arqueòleg cardoní ha deixat un llegat indiscutible, tant en els estudis històrics i en la recerca arqueològica com en la divulgació del patrimoni. Més descriptiu que no pas interpretatiu, observador, inquiet, perfeccionista, meticulós i d’allò més ordenat, Serra i Vilaró va dur a terme una indexació que es va traduir en els primers volums de la història de Cardona. D’aquesta passió i voluntat per explicar el passat de casa, la llar que l’ha fet fill predilecte, emana un retrat de la realitat de la Catalunya Central d’aleshores a partir del relat de masies i santuaris. Tanmateix, l’historiador destaca sobretot per haver introduït la documentació fotogràfica en el treball de camp. De fet, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona conserva desenes de clixés fotogràfics en negatius. Amb els materials obtinguts a les excavacions, Lídia Fàbregas, directora tècnica del museu solsoní, explica que Serra i Vilaró va crear la secció d’arqueologia Musaeum Dioecesaum, materials que encara configuren el volum més gran del fons arqueològic del museu. 

Ordenat l’any 1902, Serra i Vilaró va capitanejar l’Arxiu Diocesà de Solsona. Set anys després, es va posar al capdavant de l’ordenació i conservació del Museu Diocesà de Solsona. L’historiador va bolcar-se en profunditat al descobriment de la Solsona romana, que resta intacta tal com ell la va deixar. “Quan l’arqueòleg arriba al museu, s’adona que disposa d’una col·lecció molt important d’art sacre però no arqueològica. Això el porta a iniciar una recerca arqueològica arreu del país”, explica Fàbregas. Així doncs, l’any 1925 és cridat a Tarragona, on enceta una nova etapa. Hi duu a terme una sèrie d’excavacions, de les quals cal subratllar les de la Necròpolis Paleocristina i del Fòrum de la Colònia. És més: amb la seva perseverança i el seu ardiment per a la preservació del passat aconsegueix que l’edifici que s’havia de col·locar sobre la necròpolis es reubiqui respecte el riu, ja que havia vist com les riuades s’enduien enterraments.

En el marc de la commemoració de Serra i Vilaró, Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, anuncia l’exposició “Joan Serra i Vilaró: 1879-1969. 50 anys del llegat d’un pioner”, que es podrà visitar a la Biblioteca Pública de Tarragona i al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, així com la mostra “El solsonià. Viure i morir al neolític”, que acollirà el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. A banda, s’organitzen un cicle de conferències que tindran lloc a Solsona, Cardona i Tarragona. Els col·loquis seran encapçalats per experts en la figura de Serra i Vilaró alhora que en història i arqueologia. Entre les activitats programades també destaquen la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró i la visita teatralitzada a la Necròpolis neolítica del Llor, a Castellar de la Ribera (Solsonès). Villalonga augura que tots els actes programats, a banda de difondre l’arqueologia catalana, podran confluir en dos projectes: la confecció d’un catàleg unificat i la publicació de la totalitat dels diaris d’excavacions de Serra i Vilaró.

No hi ha dubte que el recorregut de Serra i Vilaró és important: Cardona, Solsona i Tarragona però també l’exili a França i a Itàlia expliquen qui va voler ser, qui va arribar a ser i com va arribar a ser-ho. Des de la inquietud, l’ordre, la meticulositat, l’observació i un ànim llançat a l’excel·lència, potser algú dedicat a Serra i Vilaró es decidirà a escriure’n una novel·la que parteixi d’una necròpolis que ha acabat acollint el cos de qui un dia va decidir recuperar-ne les entranyes i l’opulència.