Itziar González, les eines de la Revolta

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Itziar González ha impartit la conferència inaugural del nou curs d’Eina, Escola de disseny. González és arquitecta, urbanista i activista i una gran coneixedora de l’obra d’Alexandre Cirici, un dels fundadors de l’Escola Eina, del qual enguany se celebra el centenari del naixement. L’Escola prepara un homenatge amb intervencions artístiques, previst per al 23 d’octubre.

Itziar González va encetar la seva ponència instant els alumnes a situar-se en el lloc precís on es troba l’escola, el Passeig de Santa Eulàlia,  i els va plantejar una pregunta inquietant: ‘Qui vetlla per Barcelona?’ González va invocar Santa Eulàlia, aquella noieta que al segle III i amb només dotze anys va resistir la violència dels que la van torturar per la seva fe. Eulàlia va ser martiritzada quan va dir a Dacià que no se sotmetria a una raó imposada. “Aquest arrelament en les pròpies conviccions és fonamental en els estudis que ara comenceu”, va dir adreçant-se als estudiants que omplien a vessar l’auditori d’Eina. “El repte d’avui és transformar l’aparent violència dels moments actuals i fer-ne una possibilitat de vincle, de creixement, de construcció. Heu triat l’art, la capacitat creadora de transformar. Us vull parlar d’una revolta que no és lluita sinó que es basa en una voluntat de participar en un consens, un diàleg”, va dir Itziar, fundadora de l’Institut Cartogràfic de la Revolta i impulsora del Parlament Ciutadà.

Qui vetlla, doncs, per Barcelona? Tenir cura de la ciutat, ‘cuidar’ la ciutat significa vetllar perquè la ciutat sigui allò que vol ser i no el que les grans empreses volen que sigui. Volem ser una ciutat abocada només al sector serveis, depredada pel turisme? Qui cuida de la ciutadania? Itziar González proposa el concepte de cuidadania, una actitud nova que demana al ciutadà de ‘cuidar’ i escoltar la ciutat, també els altres conciutadans.

Itziar González va centrar la seva conferència en la figura d’Alexandre Cirici, autor de Barcelona pam a pam, una guia de Barcelona publicada l’any 1952 arran del Congrés Eucarístic. “Cada vegada que Barcelona ha organitzat una efemèride ha tingut la necessitat d’explicar-se”, i aquest llibre en seria un símptoma. La mateixa González, que ha restaurat Barcelona pam a pam en una edició recent publicada per Comanegra, va explicar el criteri que havia seguit per recuperar aquesta obra, que ja va ser reeditada l’any 1971 per Teide. Els hereus li van donar màniga ampla perquè actualitzés la guia de Cirici, però González s’hi va negar en rodó. La seva intervenció es va limitar a algunes accions de disseny, com ara recuperar l’enquadrament original de les fotosgrafies d’Oriol Maspons, que havien estat tallades per la gasiveria editorial o ampliar les mides de la coberta per respectar el disseny gràfic original de Víctor Rahola.

“No partim mai de zero, ni del full en blanc”. González va destacar la capacitat de que tenia Alexandre Cirici de rebre i retornar. Ella mateixa s’ha proposat de fer el mateix amb el seu activisme.  Itziar González  té vocació de restauradora i es proposa d’intervenir terapèuticament en l’espai públic. Quan va acabar la carrera d’arquitectura va fer el jurament hipocràtic que mai no faria obra nova. “Vaig decidir treballar en el reciclatge i restaurar edificis ja existents en lloc d’augmentar la petjada ecològica”. Recentment ha acceptat l’encàrrec de l’alcalde de Terrassa de recuperar amb els veïns la plaça Nova.

Hi ha els que veuen en el buit un negoci i s’hi llancen com voltors. Però les ciutats tenen el seu cicle ecològic, que consisteix a rebre, transformar i retornar, i aquest cicle no es pot trencar. La seva activitat al Parlament Ciutadà i a l’Institut Cartogràfic de la Revolta conflueixen en aquesta dèria per empoderar els ciutadans i fer-los conscients de la seva força davant dels poders fàctics.

González va incitar els alumnes d’Eina a la Revolta també des de les aules: “Per vetllar per la ciutat ens hem de sentir segurs, cal que tinguem un horitzó compartit, una costa comuna… sense agafar-nos a gurus ni a fars, ni fer-nos devots d’una cosa imposada”. I va acabar amb aquestes paraules: “Santa Eulàlia era tan pura i va cremar amb tanta força que es van incendiar els soldats que tenia al voltant. Espero que vosaltres també encengueu l’escola sense que l’escola us cremi a vosaltres”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació