Intimar amb la història

Si mai em pregunten per quin motiu cal visitar la Casa Galibern de Torroella de Montgrí diré, senzillament, que és per l’amor per la curiositat que sent l’equip de la Fundació Mascort. Un intens i fresc interès per la cultura, pel coneixement, per la història, per l’art i l’humanisme. Aquesta il·lusió, a més, la comparteixen al món. L’exposició que actualment acull la Fundació, de fet, és un clar exemple d’aquest tarannà (gratuït i sense comptar amb subvencions). “Vides privades. Històries compartides. El fons fotogràfic de la família Mascort (1860-1960)”, recull més de 150 peces que ajuden a entendre d’on venim a través d’una col·lecció amb un valor històric i patrimonial sensacionals. Es podrà visitar fins al 22 d’abril.

La mostra, que ocupa tot el recinte (dos plantes senceres), reuneix part de l’arxiu familiar on hi ha representats fotògrafs nacionals i internacionals. Comissariada per Marta Grassot Radresa, “Vides privades. Històries compartides” inclou una extensa obra de 100 anys que prové dels Estats Units, Brasil o Cuba, d’Alemanya o França, així com de Barcelona, Girona o Torroella de Montgrí.

Un dels components que fan única la mostra és el gran valor tècnic i estètic que projecta. L’exposició dibuixa l’evolució de la fotografia com a disciplina artística i, sobretot, documental: l’estat de conservació de les fotografies és excepcional. El visitant podrà trobar, per exemple, dos ferrotips de finals de s. XIX i principis del XX, i un gran nombre de plaques de vidre estereoscòpiques (datades del primer quart del s. XX). Unes de les estances de la planta baixa exposa l’albúmina acolorida titulada “Retrat d’estudi de la família Galibern de Rezende”, de l’any 1862. Molt a prop d’aquesta, se situa el “Retrat d’estudi d’un matrimoni de les famílies Mascort o Comas”, de l’any 1865. La visita també inclou objectes originals, documents de l’època i altre material d’interès.

En aquesta exposició, el detall és important. El context ens indicia qui feia la foto i a qui, o en quin moment i per a quina funció. Tots aquests elements serveixen per esmicolar costums, la història i els valors de la burgesia en diferents èpoques i en diferents contexts. L’alta societat apareix en moltes ocasions, en situacions familiars, quotidianes o lúdiques: el públic és testimoni de caceres i partits de futbol, passant per excursions o retrats més convencionals.

El temps sempre és un bon amic en una visita museística. A la Casa Galibern, un preciós edifici situat al bell mig de Torroella de Montgrí, això és indispensable. La col·lecció és tan basta que us recomanem una visita en la qual gaudiu de tot el temps del món. I si pot ser més, encara millor. Com a regal de Reis, enguany la Fundació posa a disposició del públic un catàleg en línia que facilitarà la consulta de l’arxiu fotogràfic familiar, resultat d’una llarga etapa de descripció i documentació continuada.

Destapar l’arbre genealògic

Una vegada acabada la nostra visita, ens rep un dels protagonistes de tot plegat. Tenim l’oportunitat de conversar amb Ramon Mascort (Barcelona, 1930), advocat retirat que ens convida al seu despatx i ens fa cinc cèntims de la història de la Fundació, amb la delicadesa del savi en les seves paraules. Ens explica que va ser “un nen criat per la guerra, plenament conscient, des de ben jove, de la por, de l’assassinat, dels familiars a la presó”. Això el marcà rotundament.  El seu interès, diu, ve de petit. Una curiositat que, en gran part, va alimentar el seu oncle, el pintor impressionista José María Mascort (ni més ni menys que alumne de Sorolla). “Aviat em vaig començar a interessar per la història i pel col·leccionisme”, destaca. A mesura que passaren els anys, aquell marrec que començà a col·leccionar taps de gasoses continuà pels còmics. I ara aplega una biblioteca d’uns 25.000 títols i publicacions, antigues i contemporànies.

L’esforç que ha hagut de fer Ramon Mascort per a aquesta exposició és genuí. Ha destapat la vestimenta que fins ara cobria el seu llinatge. Ha estat com revelar un secret. Obrir la caixa de pandora. Això el ruboritza una mica: reconeix que li va costar fer el pas. Però ell és un humanista i, a més, solidari. Per això va decidir exposar part del seu arxiu i mostrar al món les intimitats de la seva estirp.

I tornem a l’amor, novament. Confessa que estima Torroella, l’Empordà, el coneixement, la curiositat i l’aventura. I, en canvi, “si odio alguna cosa, és la guerra”. Mascort, d’una sensibilitat aguda i sensata, cita a Churchill. S’emociona, i tanquem la nostra trobada amb una frase predictiva: “la història sempre es repeteix”.

Consulteu el web de la Fundació a través d’aquest enllaç.