“Incerta via”: l’espiritualitat en l’art

Vivim en el món de la immediatesa, de fer més hores que un rellotge i d’anar tot el dia amb presses. Dins de tot aquest anar i venir, la pausa i la meditació són les grans oblidades. La conversa ràpida i espontània passa sovint per damunt de la reflexió pausada. En un món així, on queda l’art? On queda la contemplació? On queda l’espiritualitat? Set artistes que comparteixen aquesta passió per la recerca de l’espiritual en l’art han volgut dur a terme un projecte per donar un espai a la meditació. L’exposició —titulada “Incerta via”— es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona fins el 22 de maig. La iniciativa ha rebut l’ajut de Girona Kreas i de l’Ajuntament de Girona i el suport de la Casa de Cultura, el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El projecte té un recorregut de dos anys, però s’ha anat coent a foc lent durant els dotze anys que aquests artistes s’han anat reunint regularment per compartir idees, intuïcions i experiències, mantenint converses comunicatives, on s’escoltaven els uns als altres i s’acompanyaven sense jutjar i deixant espai per a la reflexió i la meditació. Ara aquest cercle de conversa es transforma en cercle de creació. El més característic del projecte és que és un treball artístic de cocreació: més que una exposició col·lectiva es tracta d’una sola exposició individual feta per set artistes on cap autoria preval per sobre de les altres. El gran repte ha sigut transformar les paraules intercanviades en la veu comuna que travessa tota l’exposició. Aquestes veus individuals, les dels artistes creadors —que són Pep Aymerich, Jordi Esteban, Jordi Isern, Jordi Martoranno, Maria Mercader, Oriol Texidor i Torrent Pagès—, permeten que els diferents “jo” donin lloc a un “nosaltres”.

L’exposició “Incerta via” no deixa indiferent: una sala fosca amb un túnel al fons que connecta amb la resta de sales. El joc entre les peces artístiques —en gran part escultòriques— i l’espai buit es fa evident i la foscor intencionada obliga el visitant a confrontar-se, no només amb les obres exposades, sinó també amb si mateix. La voluntat dels artistes queda molt palesa: crear un espai on aturar-se, on deixar enrere les presses del dia a dia que sempre ens acompanyen i crear aquesta atmosfera que convidi a la pausa, a la contemplació, a la meditació i, fins i tot, a la introspecció.

Es tracta d’una foscor que alhora representa la mateixa foscor de la vida. El plantejament del projecte ha estat aquest misteri de l’existència que sempre ens acompanya i que fa que la vida sovint tingui moltes més preguntes que respostes. Un misteri que probablement on més es materialitza és en el túnel que s’ha de travessar per passar a la següent sala: un forat baix (al principi) i negre, que no dona cap pista de cap a on va. Com en la vida: tot caminar ens duu a la sorpresa, a allò incert. El títol de l’exposició així ho avança: “Incerta via”. És un títol concebut abans de la pandèmia però que ara pren un nou sentit i encaixa d’una manera més significativa amb el moment que estem vivint.

La instal·lació busca crear aquest espai per a la vida espiritual que sovint se’ns fa impossible de trobar. Obliga a parar i vol que l’espectador tingui ganes de quedar-s’hi. I així ho aconsegueix: un cop dins, el visitant oblida gairebé on és i queda abstret de la vida quotidiana per endinsar-se en la calma, la pausa i la contemplació. En definitiva, és un lloc que t’abstreu del món exterior per viatjar cap a dins.

Els artistes admeten que treballar tots junts ha estat un repte, però que les discussions mai han qüestionat el nexe de fons del projecte: l’espiritual en l’art. Tots set creadors han estat conversant sobre aquest tema durant anys i tots ells coincidien en “aquesta necessitat d’intentar que la gent freni una mica”, en paraules de Jordi Esteban. “Incerta via” és un espai on s’hi troben la materialitat i l’espiritualitat, la llum i (sobretot) la foscor, la individualitat i la transcendència, el que és tangible i el que és absolut. I en aquest espai el visitant hi és convidat per fer un viatge en la foscor, la foscor pròpia de les sales però també la foscor de la vida. L’exposició acaba sent la convergència de la voluntat dels artistes de compartir un interès comú per l’espiritualitat i per l’art i tot plegat ha acabat resultant en una exposició —una experiència, més aviat, que cada visitant viurà de manera diferent— que val molt la pena visitar.

Paral·lelament a l’exposició, s’ha programat una àgora sobre art i espiritualitat contemporànies on compartir-hi experiències, interrogants i reflexions sobre aquests dos conceptes. Serà un cicle de converses enregistrades i emeses per Televisió de Girona i també en línia a la web del projecte i de la Casa de Cultura de Girona.