Ikunde. Barcelona, Metròpoli Colonial

El Museu Etnològic de Barcelona inaugura una nova etapa amb una exposició crítica sobre la relació de la ciutat amb la Guinea Espanyola

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

El Museu Etnològic de Barcelona inaugura una nova etapa amb una exposició que fa una mirada crítica al passat sobre la relació de la ciutat amb la Guinea Espanyola, que pretén recuperar un tema poc explotat com la memòria colonial, perquè l’etnologia i l’antropologia “no han de ser complaents”.

Fotografies de caça i adquisició de primats. Guinea Equatorial. Fons Sabater Pi, UB

Així s’ha expressat Carles Sala (ICUB), que ha presentat la mostra en companyia del director del Museu, Josep Fornés. Tots dos han ressaltat la voluntat de fer reflexionar d’aquest projecte, comissariat per Eloy Martín, Pablo González, Andrés Antebi i Alberto López. Els dos últims han fet una visita guiada de l’exposició, formada per més d’un centenar d’obres procedents de diferents institucions públiques i privades.

Tot i que es tracta d’una exposició sobre Barcelona, l’acció es desenvolupa a Ikunde, ciutat guineana on el mateix Ajuntament de Barcelona coordinava un dels diversos centres destinats a l’explotació de riqueses del territori. Els comissaris han aprofitat un espai del Museu de Cultures del Món –que es fusiona amb el Museu Etnològic–, al barri de la Ribera, per desgranar la relació entre Guinea i Barcelona, i, per extensió, entre aquesta colònia centreafricana i l’Estat espanyol. Una estàtua del Floquet de Neu –icona de l’exposició– encapçala el primer àmbit del recorregut: un relat imaginari de la visió minoritzadora i paternalista sobre l’Àfrica.

Floquet de Neu amb María Gracia i el Dr. Román Luera, veterinari del Zoo. Barcelona, 3 de març de 1967. Philippe, Le Tellier Getty Images

La situació del Floquet de Neu contrasta amb la de molt animals que foren víctimes de caça de l’explotació colonial, la voluntat del govern espanyol d’exhibir-los com a trofeus exòtics conquistats en la seva apropiació i dominació de la natura i el territori. Això també creava un contrast entre l’home blanc –que s’imposava a la natura, que era suposadament civilitzat– i l’home negre, tòpicament catalogat com un ésser primitiu.

Aquesta actitud paternalista comptà amb la col·laboració decisiva dels missioners claretians de Vic, que foren els primers exploradors i colons en desenvolupar l’acció extractiva de les riqueses i particularitats de Guinea. Les seves publicacions i treballs literaris, materials de traducció i gramàtiques sobre llengües locals, així com altres investigacions antropològiques o un fons fotogràfic molt important que s’ha digitalitzat, són malgrat tot un testimoni complet de les vicissituds dels seus habitants. Naturalment, la influència del catolicisme vehiculava la seva didàctica, igual que la política colonial i la participació d’empreses privades que regia les expedicions científiques.

L’objectiu dels comissaris, segons ells mateixos, és desmentir la neutralitat de la ciència, que no estava desvinculada de la dominació colonial tal com es pot observar, amb una mirada crítica, en el seus estudis. El mateix es pot dir de la feina dels etnòlegs i els fotògrafs i, per descomptat, de les empreses espanyoles, que contribuïren decisivament en les extraccions de fusta, cafè i (sobretot) cacau, però també (a banda de la fauna) d’objectes de tota mena. Molts burgesos adinerats, especialment catalans, van anar a l’illa a fer negocis. Entre ells, Fèlix Millet, un jovencell barceloní que tot just s’iniciava en el món de les expropiacions.

L’exposició obre les seves portes al públic aquest divendres. Trobareu més informació en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació