Henri Cartier-Bresson al KBr

Henri Cartier-Bresson (1908-2004), a qui s’ha qualificat de «fotògraf del segle», va morir fa ara vint anys i amb aquest motiu la Fundació MAPFRE presenta més de dues-centes trenta fotografies, totes elles vintage, que, procedents del fons de la Fundació Cartier-Bresson a París, ressegueixen la seva àmplia i diversa trajectòria. Una exposició visitable fins al 26 de gener del 2025, que ens recorda a la que CaixaForum va presentar, també a Barcelona, l’any 2023.

Cartier-Bresson era un home de personalitat polièdrica, que va practicar la pintura, el dibuix i el cinema amb una visió de marcat caràcter humanista. Però va ser en la fotografia on va excel·lir especialment. A divuit anys, ja instal·lat a París, contacta amb els ambients intel·lectuals i artístics vinculats al surrealisme i al moviment de la Nova Visió que varen influir notablement en els seus primers treballs.

El 1930, després d’un llarg viatge iniciàtic a l’Àfrica, decideix dedicar-se professionalment a la fotografia. En aquesta dècada es posen de manifest les seves simpaties pels moviments polítics d’esquerres que amb major o menor intensitat l’acompanyaran discretament al llarg de la seva vida. Simpatitzant amb el Partit Comunista Francès viatja a Espanya, on el 1938 realitza el film Return to life que tracta de l’assistència mèdica als soldats ferits en la Guerra Civil; més endavant col·laborà amb la premsa francesa d’esquerres.

En plena Segona Guerra Mundial, després de l’Armistici del 1940, és detingut i internat en diferents camps de treball i presons alemanyes de les quals s’escapoleix el 1943 i s’uneix a la resistència francesa. Fotografia, també, escenes del final de la guerra: l’alliberament de París i, sobretot, les detencions dels col·laboradors amb les forces d’ocupació alemanya de les que han quedat fotografies memorables.

Un moment molt rellevant en la seva carrera es produeix el 1947, any en el qual funda la prestigiosa agència Magnum juntament amb Robert Capa i David Seymour, entre altres. Des de llavors i fins al 1970, Cartier-Bresson va treballar amb gran intensitat en l’ofici de fotoperiodista. Cobria especialment els països asiàtics i això va fer que tingués ocasió de fotografiar, pràcticament en exclusiva, moments històrics de la màxima importància, a la Xina, l’Índia, Rússia o Cuba, imatges que també veurem en l’exposició.

A partir dels anys setanta redueix la seva activitat de fotògraf i es dedica a la pintura i el dibuix que havia practicat en la seva joventut abans de treballar amb la seva Leica que l’acompanyaria al llarg de la seva carrera. Aquests són uns breus apunts biogràfics d’una rica carrera que trobareu tractada en profunditat per diversos autors en el magnífic catàleg que s’ha editat amb motiu de l’exposició del KBr.

Parlem ara de les característiques bàsiques de la concepció fotogràfica de Cartier-Bresson, que han influït decisivament en moltes generacions de fotoperiodistes. El 1952 Cartier-Bresson va publicar un llibre de referència: Images à la sauvette, que en l’edició anglesa es va titular The decisive moment, on desenvolupava les seves reflexions fotogràfiques. El títol anglès resumia el que considerava l’essència de l’acte fotogràfic: d’una situació o escena calia captar precisament el moment decisiu, aquell que podia sintetitzar tota l’acció. Una de les seves expressions que s’ha fet cèlebre, i que constatem clarament veient les fotos de l’exposició, és la que deia que: «Fotografiar és alinear, posar en un mateix eix, el cap, l’ull i el cor».

També és ben conegut el seu estricte criteri de no alterar els fotogrames que havia captat la seva Leica amb manipulacions en l’edició o el laboratori. Fins al punt que en alguns casos havia volgut emfatitzar aquest criteri mostrant en exposicions les fotografies amb la doble filera de forats dels negatius.

El seu estil compositiu té un caràcter marcadament clàssic que dona una gran importància a l’equilibri i la simplicitat. Quan observem amb atenció la majoria de les fotografies de Cartier-Bresson ens adonem que, sense haver fet cap mena de tall o manipulació, a la imatge no hi manca res ni li sobra res. Conté justament tot allò que l’espectador necessita per seguir la informació o el missatge que el fotògraf ens volia transmetre sense res que ens distregui. L’ull de Cartier-Bresson i la seva sensibilitat han produït al llarg de la seva carrera nombroses imatges que per la seva qualitat han esdevingut icòniques i que l’espectador probablement recordarà per sempre.

Un altre aspecte que caracteritza les seves fotografies és la presència de les persones. Són raríssimes les imatges en les quals no apareix d’una manera o altra la figura humana. Com va apuntar el comissari de l’exposició Ulrich Pohlmann, molt sovint la mirada del fotògraf s’atura tant o més en les actituds de les persones que assisteixen a l’esdeveniment que en el contingut d’aquest mateix. L’home, els seus sentiments i les seves expressions es converteixen, així, en els veritables protagonistes de la fotografia de Cartier-Bresson, amb una mirada que sovint s’ha adjectivat d’humanista i antropològica.

En conjunt, l’obra de Cartier-Bresson es pot considerar una antologia gràfica d’alguns dels fets més rellevants del segle XX. En els seus cinquanta anys de carrera va ser un viatger impenitent que va visitar nombrosos països i va assistir, sovint amb caràcter exclusiu, a importants esdeveniments històrics. Va publicar els seus reportatges en molt diaris i revistes gràfiques, de les que en l’exposició també se’n presenten mostres, i va publicar nombrosos llibres.

Tot això i més trobareu a les sales de KBr en una exposició que està estructurada en deu seccions amb un criteri entre cronològic i temàtic que permet seguir ordenadament la llarga i complexa carrera del fotògraf.

La primera secció ofereix mostres de la seva primera etapa i les influències del surrealisme i la Nova Visió. La segona, aborda els viatges a l’Índia i Xina. Tot seguit se’ns presenten les imatges de les seves visites a països comunistes: Rússia i Cuba. Continuem amb les seves fotografies dels EUA i de les sèries sobre el món del treball industrial i les activitats del lleure. A continuació entrem en el terreny de les seves fotografies de moviments de masses, esdeveniments esportius, manifestacions o actes polítics; i segueixen les fotografies de carrer en les quals captava sempre el seu moment decisiu. La mostra conclou amb la secció dedicada als retrats d’artistes i escriptors en els quals també Cartier-Bresson excel·lia. Cal dir que els textos explicatius i els peus de foto que acompanyen les imatges tenen un format i una posició en sala molt encertats que faciliten la lectura als visitants.

En conjunt, aquesta mostra permet una completa aproximació a l’estil i la personalitat del fotògraf i ens confirma plenament les paraules amb què ell mateix es definia: «Soc una persona visual. Observo, observo i observo. Entenc les coses a través dels ulls». D’aquí neix el títol d’aquesta exposició: Watch! Watch! Watch!, que sintetitza i ens apropa molt bé a l’obra d’aquest grandíssim fotògraf.