“Hàlit”, una mostra de Teresa Pera

La Destil·leria, el recent espai expositiu inaugurat a Mataró, ens convida a visitar la nova obra de Teresa Pera Hospital. Sota el nom d’“Hàlit”, aquesta jove artista, que ja compta amb una regular trajectòria, ens endinsa un cop més en un món refinat de sensacions i històries humanes. L’abstracció de Teresa ha estat qualificada de paisatge emocional i d’abstracció de l’ànima, i és que a través del color i la línia ha creat un llenguatge molt propi amb el qual és cada vegada més capaç d’expressar-se i fer arribar el seu missatge a l’espectador.

Tan bon punt entro per la porta, la mostra em rep amb una sala espaiosa i blanca; davant meu, tan sols tres peces a l’oli. Immediatament em commou un sentiment de pau i serenor, quelcom que em convida a estar en silenci i a observar. En aquest aspecte, cal felicitar l’artista, ja que la seva intenció de fer-nos entrar en una atmosfera espiritual, gairebé de vetlla, és imminent.

L’obra que sens dubte m’atrapa amb més força és Estats intermedis, una peça que consta de sis plafons verticals on es narra un camí, el que va des del moment de la mort a la il·luminació, inspirat en el conegut llibre tibetà del morts i en commemoració al difunt Albert Gonzalo, amic i antic mestre de l’artista. El viatge es representa situant el punt de tensió a l’esquerra de la seqüència, on trobem un remolí de línies en una gama de colors verds. Segons avancem cap a la dreta, el conflicte lineal es va fonent, esvaint com ho fa la flor de la xicoia quan la bufem. Aquesta peça destaca especialment per la contraposició d’elements: per una banda, les seves dimensions i la fusta robusta contrasta amb la delicadesa i la fragilitat dels colors que gairebé sembla que hagin de difuminar-se per si sols, com si tinguessin vida i voluntat pròpia. Per una altra banda, entren en conflicte el fons cobert d’un blanc trencat i els verds que l’esgarrapen. De manera gradual, aquests van apropant-se a un primer pla, fins a fer-se propers i consistents.

Ens en anem ara fins al proper quadre, on el primer que em crida l’atenció és el gruix d’un pessic de pintura d’oli. Aquest element, poc freqüent a l’obra de la Teresa, ens remet a la necessitat d’establir un punt de connexió amb allò tangible. Un simple rastre de pintura, dens i corpori, fa que l’observador retorni del món intangible i espiritual en què s’havia submergit minuts abans i aterri de nou al lloc on és. Així doncs, el desig gairebé infantil o instintiu de voler tocar s’activa amb aquest detall, i a la vegada dóna a la mostra l’equilibri necessari per no deixar l’observador en un estat massa introspectiu. En aquesta mateixa peça trobem un altre punt a destacar, ens referim a una taca blava, que bé podríem pensar que ha estat fruit d’un impuls. Però si hi ha alguna cosa que caracteritza la feina de la Teresa Pera és la intencionalitat, i així ho demostra amb aquesta referència subtil i elegant al seu amic, a qui recorda com una persona blava, per l’amor que demostrava cap aquest color.

De cop i volta, m’adono que el temps sembla haver-se aturat. Fent un esforç per sortir de l’aureola que m’envolta, passo a la següent sala, aquesta més petita i més revestida de quadres. En aquest espai la tinta és la protagonista i es presenta en dos formats diferents: per un cantó, tenim unes peces de tinta sobre paper, impecablement emmarcades. Per l’altre, em sorprèn descobrir unes caixes de vidre on s’exposen uns llibres enquadernats amb unes teles exquisides i cosides a mà en què a través d’aiguades s’hi relaten viatges. Aquest és el resultat d’un treball fet en conjunt amb dos artesans, una enquadernadora, la Georgina Cuenca, i un fuster, en Sergi Sousa, qui ha dissenyat especialment la caixa per aquesta mostra.

En aquesta mateixa sala s’exposen set peces petites, Memòria turquesa, que es contraposen i relacionen amb Estats intermedis. En aquests papers Teresa hi plasma tot un seguit de records representats en forma de paisatges i lligats al record de l’Albert Gonzalo.

Em miro les dues sales des del fons de l’espai, no hi ha dubte que el contrast al qual havia fet referència es pot aplicar aquí també. A la primera estança domina l’equilibri i l’assossec en els colors; la forma és substituïda per una atmosfera de boirina. A la segona, no obstant això, predomina el blanc i el negre amb algun esquitx de colors com el turquesa. Les peces estan emmarcades, per la qual cosa la geometria o el contorn es troba força present. Així doncs, podem dir que passar d’un espai a l’altre significa fer un viatge als extrems d’una mateixa persona, ser testimonis de la polaritat humana i, per descomptat, artística.

“Hàlit” és un recull de peces que presenten un recorregut velat per la vida personal i artística de la Teresa Pera. A través de les seves obres podrem conèixer els fets, els sentiments i els desitjos que han mogut aquesta jove artista al llarg de l’any que s’ha dedicat a crear-les.

“Hàlit” no és només un homenatge, és també la presentació d’un llenguatge, d’una recerca de forma i tècnica, així com una història que podrà apreciar aquell que s’apropi a l’espai i al món de la Teresa Pera. L’exposició es podrà veure a la Destil·leria de Mataró fins al 5 de febrer del 2015.