Fotografiar l’estiu (més enllà d’Instagram)

Deu fotògrafs que inspiren estiu. Res de peus a la platja ni boomerangs: això és art.

L’estiu sempre ha volgut dir fotografia. En un moment de pausa, pots parar i observar amb més detall tot el que t’envolta: aquella ombra, llum, carrer o planta en què no t’havies fixat fins ara. Viatgem, veiem coses noves, l’ull s’excita i és aleshores quan traiem la càmera o el mòbil i omplim carrets i memòries d’imatges que no volem oblidar. Això s’ha accentuat amb l’aparició dels smartphones i en concret de l’Instagram, que ens acaba saturant d’imatges pràcticament idèntiques entre elles. Però hi ha molta vida més enllà d’Instagram. Molts fotògrafs han jugat amb el concepte d’estiu, l’espai on transcorre, o simplement han observat els comportaments humans durant les vacances per retratar-los d’una manera original i transportar-nos-hi. Avui us presento una tria personal de deu fotògrafs, d’aquí i d’allà, clàssics i contemporanis, que han jugat amb l’estètica estiuenca i l’han mirat des d’angles molt diferents. Res de peus a la platja i boomerangs: això és art.

1. Martin Parr

Estic segura que molts de vosaltres, quan heu llegit el titular d’aquest article, us ha vingut al cap el clàssic més clàssic pel que fa a la fotografia estiuenca. Martin Parr és un fotògraf britànic membre de la prestigiosa agència Magnum des del 1994. És un dels referents mundials en fotografia documental, i la seva obra es caracteritza pel sentit de l’humor i la ironia de la seva mirada a l’hora de documentar l’estil de vida dels britànics. És gairebé impossible mirar els seus projectes sense deixar anar una rialla.

La platja ha sigut el terreny on més s’ha mogut Martin Parr. Com dèiem, va començar retratant la població britànica, en especial a les costes d’Anglaterra, però també destaca un treball sobre Benidorm, on va retratar el clàssic turisme de sol i platja espanyol que tant va arrelar. El seu estil es reconeix a l’instant: composicions hilarants, l’alta saturació de color i l’ús del flashParr destaca les peculiaritats i debilitats d’individus i societats a través de l’humor sarcàstic, i sovint mordaç.

2. Sim Chi Yin

Aquesta fotògrafa i periodista, nascuda a Singapur el 1978, és una documentalista que centra els seus projectes a l’Àsia, i sempre molt interessada per la història, la memòria, la migració i les seves conseqüències al continent. Per als seus projectes, que acostumen a ser a llarg termini, Sim Chi Yin utilitza no només fotografia, sinó vídeo, so, text i material d’arxiu. El seu estil combina un alt rigor en la recerca i una narrativa molt íntima.

No és que Chi Yin estigui especialitzada en el comportament humà durant l’estiu o les vacances, però té un ampli projecte on observa la cultura vacacional a la Xina. Destaca la curiositat que desperten les fotografies: l’estètica a l’Orient és diferent de l’Occident. Un exemple clar és que a les seves fotografies observem als banyistes amb màscares per protegir la pell del sol i no tornar-se moreno, ja que la pell blanca està més ben considerada socialment.

3. Alberto García-Àlix

Quan vaig començar aquesta tria de fotògrafs un dels primers va ser Alberto GarcíaÀlix. Fotògraf sobradament conegut, les seves fotografies ens remeten a un plàcid estiu balear. Lo más cerca que estuve del paraíso és un projecte format per instantànies (totes analògiques i en blanc i negre), preses a Formentera, Eivissa i Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat, que el fotògraf feia durant les seves vacances.

Si esteu familiaritzats amb la seva obra, notareu que el to d’aquestes fotografies és molt més relaxat, amb menys dramatisme del que ens té acostumats. Ell mateix reconeixia que durant aquestes estades buscava quelcom similar al paradís, un espai on curar-se. Aquest treball està compost principalment per retrats d’amics i desconeguts posant sota la particular mirada de GarcíaÀlix.

4. Martine Franck

Martine Franck va ser una fotògrafa belga que va pertànyer a l’Agència Magnum. Tot i això, el seu nom i obra no són excessivament coneguts, probablement perquè sempre s’ha parlat d’ella com “la dona d’Henri CartierBresson“. Però Franck ja era una fotògrafa molt consolidada abans de conèixer el fotògraf francès, i en el seu estil es denota una gran intuïció i qualitat fotogràfica. Ella és la creadora d’aquesta icònica fotografia, que la fa entrar en aquesta llista estival.

Aquesta fotografia és meravellosament simple, i aquí rau el seu èxit. Les línies, ombres, la composició dels personatges, que sembla escenificada, només ens transmet una cosa: calma. Com deia el seu marit, la geometria ho fa tot. Franck va fer aquesta fotografia als 74 anys, després d’una llarga trajectòria fotogràfica. Si no la coneixeu, ja la podeu afegir a la vostra llista.

5. David Alan Harvey

La obra de David Alan Harvey, molt variada, està vinculada per una cosa: l’amor indiscutible per la vida en tots els seus vessants. La seva fotografia és altament humanista. De carácter temerari, ha consegut tractar temes violents i delicats amb molta sensibilitat, sempre des de dins, perquè, per ell, no hi ha cap altra manera d’explicar bé una història sino és des de les entranyes.

El seu estil deixa veure una espontaneiitat gairebé descuidada. Molt influit per la pintura impressionista francesa, alguns l’han titllat de “fotògraf impressionista”. El treball que presento és Beach Games, sobre diverses platges de Llatinoamèrica.

6. Rineke Dijkstra

Aquesta fotògrafa holandesa va començar com a retratista per a empreses, va patir un accident de bicicleta al 1990 que li va afectar el maluc. Un autorretrat produït durant la seva recuperació, en el qual se la veu just sortint de la piscina, va donar una nova direcció a la seva feina. Contractada per un diari holandès per fer fotografies basades en el concepte de l’estiu, Rineke Dijkstra va començar a retratar banyistes adolescents, una feina que va culminar en la seva famosa sèrie Beach Portraits (1992-1994).

Les fotografies, en color i a tamany real, van ser preses a diverses platges europees. Aquest projecte va ser exposat al MoMA de Nova York al 1997, i va rebre una gran atenció i projecció. Retratar persones en moments de transició vital va esdevenir a partir d’aquí el tema principal de la seva obra, en especial la representació de la joventut i la transició a l’edat adulta.

7. Gray Malin

Gray Malin, nascut a Dallas (EUA), va viatjar pel món en helicòpter i ens va portar una nova perspectiva fotogràfica. Abans que tothom tingués un dron, Malin va aconseguir fer impressionants fotografies aèries de platges d’arreu. Més com un joc que com una feina de documentació.

El color és l’essència dels seus treballs, entre els quals destaquem Beaches. Per dur-lo a terme Malin va seleccionar les platges més interessants des d’un punt de vista estètic, i des de l’helicòpter va transformar les tovalloles, les hamaques o matalassos inflables en mosaics sobre aigües turqueses i sorres blanques. Una sèrie molt fresca, divertida i optimista.

8. Caroline Mackintosh

L’estiu també ens recorda la bellesa i joventut. Parlar d’això és parlar de Caroline Mackintosh. Les fotografies d’aquesta artista sudafricana irradien una calidesa que ens transporta automàticament a l’estiu, a les tardes de platja, sol i aigües transparents. Les imatges que mostrem aquí pertanyen al seu projecte In the Murmur, que tracta la nuesa femenina des d’un punt de vista que s’allunya totalment de la cosificació a la qual estem acostumats.

Com explica la mateixa artista, “quan estem nus ens connectem veritablement amb nosaltres mateixos i allò que ens envolta”. És aquesta connexió entre el cos humà i la natura la que es fa palesa al seu art. També hi trobem una idealització de l’estiu, ple de bellesa, harmonia, joventut i aventura.

9. Salvi Danés

Mirem cap a casa per parlar d’un fotògraf que ha buscat (i trobat) un llenguatge molt personal i altament poètic. Salvi Danés, que es podria emmarcar en el llenguatge del documentalisme contemporani, va recórrer l’Empordà amb la seva visió més íntima i única donant a llum a Transmontanus

Un recull que és un trajecte a través dels moments viscuts, revisitant certs espais on no passa res, però on queda molt per reflexionar. Les imatges tenen un alt sentit poètic, que cada espectador podrà interpretar a la seva manera. Danés ens convida a caminar per l’Empordà, ens fa còmplices del seu passat, però també del seu futur.

10. Sally Man 

Vull acabar aquest recull amb una dona que va ser idolatrada i criticada a parts iguals. L’obra de Sally Mann, nascuda a Lexington Virginia al 1952, s’emmarca en el gènere paisatgístic i el retrat. Els seus tres fills van ser els protagonistes de les seves imatges, amb tal naturalitat que sovint apareixien nus. Això va ser molt criticat per grups cristians conservadors, que la van acusar de crear pornografia.

Sally Mann va aconseguir crear obres d’art que ens parlen de les percepcions culturals sexuals de la societat. Amb el seu art, volia que la gent veiés un món diferent. Sempre es va inspirar en el que tenia el seu voltant (familia, fills, etc) per després mostrar les seves idees més profundes, però mai va manifestar inspiració en cap altre referent artístic que no fossin les seves pròpies vivències com a mare i com a dona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació