Fotografia anarquista a Barcelona

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa la important producció visual i iconogràfica de l’anarquisme

L’exposició “Gràfica anarquista”, realitzada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), forma part del projecte més ampli de recerca que aquest darrer està portant a terme per ampliar el coneixement sobre la important producció visual i iconogràfica de l’anarquisme, que ha quedat oculta durant molts anys. Un projecte que es completarà aviat amb la publicació de dos llibres, un centrat en el fet fotogràfic (previst per al 2020) i l’altre, en el món de la il·lustració llibertària (previst per al 2021). En aquest treball col·laboren activament la Fundació Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular que s’ocupen de difondre i protegir la cultura llibertària.

Milicianes llegint l’òrgan confederal d la CNT 1936-1939 | Autor desconegut  (Fons IISG)

Les fotografies que s’exposen provenen fonamentalment del fons gràfic generat per l’Oficina de Información y Propaganda que la CNT-FAI va crear durant la guerra civil i que paradoxalment estava ubicada a l’edifici que avui és la seu de l’organització empresarial Foment del Treball Nacional, a la Via Laietana de Barcelona. L’objectiu d’aquell organisme era donar a conèixer les activitats i les realitzacions pràctiques del moviment anarquista, creant una imatge potent de la seva lluita contra el feixisme i en defensa d’una profunda revolució social. Continuava així una llarga tradició que des del segle XIX havia fet de Barcelona una de les ciutats europees amb més presència del moviment anarquista.

En acabar la guerra, quaranta tres caixes de fusta van sortir en tren de Barcelona cap a un exili gràfic. Contenien la major part dels materials que l’esmentada oficina havia generat. El dirigent anarquista Marià Vázquez va ser l’encarregat de signar un acord amb l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam perquè preservés aquest material, però el seu periple va ser rocambolesc. Degut a l’ocupació nazi d’Holanda, les caixes van anar a parar primer a Londres i després a Oxford. Només al final de la segona guerra mundial van arribar alseu destí, la seu de IISG d’Amsterdam. Malauradament allí van restar en l’oblit i no es van obrir fins a mitjans dels anys 70. De fet, fins el 2007 no es va contractar algú que s’ocupés d’ordenar i començar a investigar tot aquest material. La feina de l’OVQ ha suposat, sens dubte, un nou impuls en la recuperació del fons tant de temps oblidat.

Aquesta història ens recorda la d’altres materials fotogràfics sobre conflictes bèl·lics que van restar ocults molt de temps i que s’han anat recuperant al llarg dels anys: parlem de la maleta d’Agustí Centelles que va estar amagada a Carcassona fins el 1976; de la del fotògraf anglès Alec Wainman que no es va localitzar fins el 2013; de l’altra maleta perduda de Robert Capa que va aparèixer a Mèxic molts anys després de la seva mort; o del fons de fotografies de la guerra civil de Francesc Boix que va reaparèixer setanta anys després i va ser recuperat el 2013 gràcies a l’acció de Josep Cruanyes i Fotoconnexió.

Tornant al fons del la CNT, anomenat CNT PhotoCollection, està composat per 2.288 fotografies sobre paper, 5.590 negatius i 259 plaques de vidre. I no són materials qualsevols. L’Oficina va fer el seu treball amb una notable eficàcia i professionalitat. Per això va comptar, a més de les aportacions de militants voluntaris, amb el treball de rellevants fotògrafs professionals que va contractar expressament, tot i que estiguessin allunyats del moviment anarquista. Així, juntament amb imatges de Kati Horna o Margaret Michaelis, reconegudes fotògrafs professionals vinculades als moviments d’esquerra, l’exposició mostra els retrats de milicians d’Antoni Campañà o els nombrosos treballs de Pérez de Rozas sobre les col·lectivitzacions a tot el territori català.

Val a dir que en línia amb la intenció de l’Oficina molt bona part dels seus encàrrecs es feien sobre activitats de la vida civil i quotidiana a la rereguarda : mítings, manifestacions , menjadors populars, empreses, colònies escolars, etc. Ens allunyem així de les imatges bèl·liques tradicionals per entrar en el terreny de la transformació social que el moviment anarquista defensava. L’objectiu era mostrar a la societat com estava materialitzant aquests canvis.

En aquest sentit, bona part de les fotografies van ser utilitzades en els mitjans de premsa impulsats pel moviment anarquista -revistes, cartells, postals o exposicions- dels quals veiem nombrosos exemples a les vitrines de l’exposició. Destaquen els exemplars de les mítiques revistes gràfiques, que a l’època eren un decisiu mitjà de comunicació, com Umbral, Mujeres libres. Tierra y Libertad o ¡¡Campo!!

L’exposició, que presenta un centenar de fotografies -originals i còpies- s’estructura en tres grans àmbits. El primer presenta els grans trets de l’esmentada Oficina d’Informació, amb imatges de fotògrafs amateurs vinculats al moviment. Destaca la sèrie de retrats contrapicats d’Antoni Campañà, de militants armats amb una actitud de fermesa i d’orgull.

Retrat de miliciana la caserna Bakunin (27/8/36)   | Foto: A. Campañà (Fons IISG)

El segon àmbit està dedicat a l’obra de la fotògrafa hongaresa Kati Horna, una de les càmeres més rellevants de l’Oficina, fins al punt que va ser-ne una empleada fixa a la que l’organització considerava la seva fotògrafa.

El tercer àmbit presenta una àmplia mostra dels treballs que es van encarregar a l’acreditat fotògraf barceloní Pérez de Rozas. Tenia a l’època un prestigiós estudi i era alhora un dels fotògrafs empleat de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de fotografies del món laboral d’empreses col·lectivitzades en què els treballadors passen del taller i les naus a les oficines per fer-se càrrec de les tasques d’administració i gestió i posen pel fotògraf amb aire de satisfacció i orgull per la seva nova feina.

Sindicat d’aigua, gas i electricitat col·lectivitzats. 1937. | Foto: Pérez de Rozas (Fons AFB)

Aquestes fotografies estan en certa manera en l’origen de la investigació de l’OVQ.   Formaven part del més ampli llegat del fons de la família Pérez de Rozas a l’AFB del que se’n va presentar una magnífica exposició el 2015. Aquest material va estimular els membres de l’Observatori a continuar una investigació que els va portar a Amsterdam i a la descoberta de la resta de la documentació sobre la que continuen treballant.  Queda encara, com hem dit, molta feina per fer, però l’exposició és un clar exemple de la volada d’aquest projecte d’investigació sobre un període tan intens com desconegut de la història recent de l’anarquisme a Barcelona.

L’exposició romandrà oberta al públic fins el maig del 2020. Qui ho desitgi té també a la seva disposició una versió digital de la mateixa que l’AFB posa, com és habitual, a disposició del públic en aquest enllaç.

La lucha en Barcelona 1936 | Foto:A.Campañà (Fons: IISG)


Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació