Ferran Barenblit, nomenat nou director del MACBA

El comissari català Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968) ha estat nomenat director del MACBA, i ha estat escollit per un comitè d'experts després d'un llarg procés de selecció. Barenblit ha manifestat en roda de premsa que assumeix el càrrec amb molta il·lusió.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El comissari català Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968) ha estat nomenat director del MACBA, i ha estat escollit per un comitè d’experts després d’un llarg procés de selecció. Barenblit ha manifestat en roda de premsa que assumeix el càrrec amb molta il·lusió. “No estic aquí per trencar res, sinó per transformar”, ha dit Barenblit en presentar-se.

Ferran Barenblit | Foto: MACBA

“Aquest museu té un ADN molt determinat i ha arribat el moment de donar una volta més a aquest ADN i fer-lo créixer”, ha dit Ferran Barenblit, que serà el director del MACBA durant els pròxims cinc anys. Aquest mes de novembre el museu complirà 20 anys, un moment òptim per estudiar el seu propi impacte en la ciutat i el país. “El MACBA està en la posició de remirar-se a si mateix, perquè el món ha canviat molt des del 1995. El MACBA ha de continuar sent un servei públic amb una mirada crítica i diversa. El museu ha de contribuir a l’emancipació de la ciutadania i a impulsar canvis socials importants. La ciutat està davant d’un moment de transformació i el museu ha de transposar els debats de la ciutat i portar-los al museu per acompanyar aquesta transformació”, ha dit Barenblit. “La meva funció com a director no és la d’un arquitecte que ha de construir un edifici. Més aviat em veig com un urbanista que ha de generar una trama sòlia on càpiguen tota mena de discursos i debats.”

L’art, un espai de resistència

“L’art és un espai de resistència en què tot és possible, sempre treballant des de la imaginació i l’especulació intel·lectual”. Barenblit, però, vol potenciar els espais no expositius, com ara l’educació o els programes públics: “L’educació no és un instrument, sinó que ha de ser emancipadora. El museu és el temple de la intel·ligència, però la intel·ligència no és asèptica. Els museus han de donar als visitants allò que no esperen. Sorprendre’ls, posar-los en risc. Els museus han de ser menys efectius i més afectius. Cal establir una relació amb els públics, que són plurals, i per tant cal generar comunitats i sistemes de complicitat. En definitiva, hem d’entendre una relació que vagi mes enllà de les estratègies i que arribi als afectes.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació