Exposicions Viatgeres: quan l’art busca l’espectador

Recuperem 5 propostes que han passat pel cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Sovint s’afirma que l’art no coneix de fronteres. Que supera barreres i derrueix murs. A les comarques gironines, tampoc coneix de distàncies. El projecte Exposicions Viatgeres, impulsat i coordinat per l’Oficina de Difusió de la Diputació de Girona possibilita, des de fa anys, no només que el públic visiti exposicions: sinó també que les exposicions visitin l’espectador. De forma bianual, es desplega una variada oferta cultural i artística que recorre municipis i localitats. Aquí us presentem un compendi de les exposicions que hem visitat a Núvol, i esperem que serveixi com a tastet, per tal que us feu a la idea sobre què hi trobareu. Aquest proper any 2020, la institució obrirà una nova convocatòria perquè els artistes presentin la seva proposta.

“Clarianes de bosc”, de Víctor Masferrer

Què veuria l’arbre si aixequés els ulls?

Aquesta és la pregunta que es va formular Víctor Masferrer abans de començar el seu projecte expositiu: Clarianes de bosc. L’any 2016, Clara Vicenç i Romaguera escrivia que aquesta mostra permet a l’espectador contemplar art contemporani basat en les tècniques antigues de la fotografia.

Clarianes al bosc és la confluència entre dos mons: el terrestre i el celeste, l’humà i el natural, l’orgànic i el mecànic. L’artista va crear càpsules de pollancre que actuen com a càmeres-llavor: càmeres perquè tenien l’objectiu d’extreure imatges de llarga exposició i llavor perquè van ser plantades al mig del bosc durant el seu procés de creació de la imatge. L’artista rebutja així l’”era digital”, on les imatges han de tenir el màxim de resolució i detalls possibles. Llegiu aquí l’article sencer.

“Un tren en pot amagar un altre”, d’Àlex Nogué

«Un train peut en cacher un autre»

El 2017, Àlex Nogué presentava un conjunt d’obres que convidaven a l’espectador a reflexionar sobre la capacitat de percebre imatges i sobre el seu sentit dins d’un context excessivament marcat per l’abundància de tot tipus d’atraccions visuals. Megan Descayre escrivia a Núvol que a Un tren en pot amagar un altre “l’artista garrotxí dona a l’espectador les eines necessàries per retrobar-se amb l’experiència de l’art, i de retruc amb si mateix”.

Noranta fotografies paisatgístiques intervingudes per l’autor a partir de tècniques com el collage o la pintura: aquesta acció sobre les instantànies esdevé part intrínseca i indispensable d’allò que observem, alhora que ho amaguen i ho transformen en un espai de reflexió infinit, personal i oníric.

“Mama”, obra de Tura Sanz

Plecs. Identitat. Cos.

David Parreño va visitar Plecs, el projecte guanyador de 2018, que l’artista Tura Sanz centra en la relació entre la identitat i el cos. Aquesta relació adquireix presència física en les obres de l’exposició, realitzades amb diferents gèneres i tècniques: la pintura, l’oli sobre tela, l’escultura i el dibuix i el grafit. Tot, sota un denominador comú, que és ben explícit: els plecs. Segons l’artista, són “un conjunt de coses unides ordenadament”.

Miquel Millan | Diputació de Girona

Descobrir el desconegut

La bisbalenca Maria Mercader inaugurava al setembre El món com a meditació. Pel títol, no us imagineu el planeta com un colossal centre de ioga i autoajuda barata. A través de la llum, els contrastos cromàtics i la sobreposició de capes i textures, l’artista tracta l’existència, la natura i el paper de l’ésser humà en un univers que se’ns presenta en constant moviment, amb dinamisme, canvis i agitacions.

El món com a meditació ens presenta un seguit de peces insinuants i estèticament sensuals, que funcionen com a perfecte manifest filosòfic. La natura és protagonista, però no com quelcom separat, independent o sacre, sinó tot al contrari. És una naturalesa entesa com a espai fluctuant, com a contingut i, alhora, com a continent.

Recorda on vas, de Jordi Isern, al Museu de la Garrotxa

L’entorn i l’experiència

A principis de 2018, Isaac Cos gaudia de Recorda on vas, una exposició inquietant, al Museu de la Garrotxa. Amb la mostra, Jordi Isern va voler anar més enllà de les exposicions tradicionals i transgredir les obres artístiques per involucrar també l’entorn de manera que el públic pogués interactuar amb les obres dins un espai connotat. L’exposició va tancar la sèrie Origen, on l’autor escull amb molta cura l’ambientació de l’entorn per transmetre un sentiment propici per a la interpretació de les peces.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació