Els museus de Barcelona realitzen tasques dde catalogació molt rellevants que aprofundeixen en les seves exposicions i amplien la mirada sobre les seves col·leccions. La feina dels museus té molt valor, no només artístic, sinó també editorial. Per reivindicar el valor d’aquests catàlegs, recomanem algunes publicacions vinculades a exposicions que podeu visitar actualment.
Mey Rahola – MNAC i Museu de l’Empordà
Amb motiu de la doble exposició Mey Rahola (1897-1959). La nova fotògrafa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de l’Empordà han editat un catàleg monogràfic sobre la fotògrafa. La publicació és el resultat d’una recerca exhaustiva per recuperar l’obra d’una autora desconeguda pel públic que es va obrir camí en un món masculí. Una dona moderna i avançada al seu temps, afectada per les vicissituds de l’època i invisible a la història de l’art malgrat haver estat una de les primeres dones a fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística de Catalunya. En un context en què les obres de dones fotògrafes eren relegades a l’àmbit familiar, Rahola es va fer un lloc amb la seva càmera i va encetar una carrera fotogràfica que la guerra i l’exili van estroncar. Malgrat tot, ens ha arribat una obra d’autora, signada i ordenada, que ha permès estudiar i entendre la seva trajectòria.
El llibre sobre l’autora i les dues exposicions que l’acompanyen són una mostra que la recuperació de les dones fotògrafes és un fenomen al qual cal donar continuïtat. Mey Rahola és un exemple de que a Catalunya van existir dones que s’identificaven decididament amb la modernitat, i Rahola n’és un paradigma, no només per la seva contribució a la renovació dels llenguatges artístics sinó també per la innovació en la modernitat cultural de la seva època. Els textos del catàleg monogràfic són complets i detallats, i reprodueixen la vida i obra de la fotògrafa amb rigor. La recerca sobre Mey Rahola es va iniciar l’any 2011. El contingut del catàleg és el resultat d’una investigació a partir del cercle familiar de la fotògrafa i els arxius institucionals.
La trajectòria artística de Rahola va lligada a la seva història personal i al temps que li va tocar viure. Un context que explica una fotografia tan polifacètica: des de fotografies navegant en família fins a fotografies amb clara mirada a les tendències europees dels anys trenta. Fins i tot retrats de carnet per a les targetes de racionament. Mey Rahola s’endinsa en la vida de l’autora i ens apropa a la seva fotografia a partir de l’anàlisi exhaustiva dels fets que van condicionar la seva obra. Una forma de conèixer l’artista amb una edició curada, plena de fotografies i textos. El catàleg s’estructura al voltant de la biografia de Rahola, però tanbé ens permet aprofundir en el seu context. El catàleg monogràfic inclou seccions dedicades a explicar la situació de les dones que es dedicaven a la fotografia i la importància de reconèixer-les i reivindicar-les com a artistes fonamentals a la història.
María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit– MACBA
El MACBA ha presentat Si aquest fos un principi d’infinit, la primera exposició que ret homenatge a l’artista colombiana María Teresa Hincapié, precursora de l’anomenada “poètica del domèstic”. La “poètica del domèstic” transformava accions rutinàries en actes simbòlics mitjançant la performance. L’artista va obrir un nou horitzó en l’art colombià i va donar visibilitat a temàtiques urgents, com la productivitat i el consumisme, qüestions que preocupaven els artistes des dels anys seixanta.
La publicació monogràfica de l’artista colombiana acompanya l’exposició–una coproducció del MACBA i del Museu d’Art Modern de Medellín– i reivindica la interacció col·lectiva com a productora de coneixement i vehicle de transmissió. La pràctica de Maria Teresa Hincapié oscil·lava entre vida, la creació en moviment i recerca del misticisme. L’artista concebia l’art com una forma viva d’expressió en què l’efímer i la mutabilitat són necessaris per trobar el sagrat i fer ascendir l’espiritualitat. El catàleg recull aquest esperit amb una àmplia selecció d’imatges de les accions i obres de l’artista, així com vistes de les seves instal·lacions i documentació. Les obres s’acompanyen amb text (també en anglès) que contextualitza i explica l’acció.
El llibre inclou assajos de la curadora, crítica i historiadora de l’art Carolina Ponce de León; el professor i investigador José Antonio Sánchez; la investigadora i historiadora Carmen Maria Jaramillo; la curadora Paula Bossa i els comissaris de la mostra, Claudia Segura (MACBA) i Emiliano Valdés (MAMM). El llibre posa en relleu també la influència del Maria Teresa Hincapié de la mà de tres artistes contemporanis: Coco Fusco, Mapa Teatro i María José Arjona.
Hincapié explicava històries amb gestos i es recreava en els aspectes més subtils de la rutina. La seva estètica performativa era innovadora. Si aquest fos el principi de l’infinit és una publicació monogràfica que aprofundeix en l’obra de l’artista que va inaugurar l’art de la performance de llarga durada. Una edició cuidada i plena de fotografies per comprendre i repassar l’obra d’Hincapié de molt a prop.
Cervell(s)-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El cervell humà és l’objecte més complex que coneixem. Per explorar com l’han representat l’art, la ciència i la filosofia al llarg de la història, el CCCB ha presentat l’exposició Cervells. Un recorregut que ens endinsa en l’anatomia d’aquest òrgan i en tot allò que genera: imaginació, consciència, somnis, memòria. Complementa l’exposició el catàleg Cervell(s), que indaga en aquest òrgan que defineix la naturalesa humana a partir de material històric, artístic i científic. Cervell(s) qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i estudia les ments més enllà de la humana: intel·ligències artificials, animals, col·lectives i fins i tot les ments dels organismes sense cervell. Cervell(s) aprofundeix en aquestes qüestions i moltes d’altres mitjançant l’observació del ric paisatge de la cognició i el seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als sistemes creats per l’ésser humà.
Tot i que la comunitat científica ha definit el mapa més detallat de la substància grisa que mai ha existit, el funcionament del cervell encara és una incògnita. Per comprendre’l, el catàleg inclou assajos dividits en tres seccions: matèria, ment i altres ments. En conjunt, un estudi complet que aprofundeix en la dualitat inseparable de cervell i ment que avui dia ja ha estat estudiada per la neurociència, i que explica com s’interrelacionen amb l’entorn social i cultural. S’amplia el coneixement del cervell segons es descobreixen nous conceptes i idees, però molts dels problemes formulats des dels inicis de la filosofia encara continuen oberts. Per aventurar-se a conèixer com funciona, el CCCB ofereix una edició enriquida amb fotografies que exploren la visió filosòfica, artística i científica d’aquest òrgan i que l’observa des de totes les perspectives.
Miró. El llegat més íntim-Fundació Joan Miró
Joan Miró és un artista excepcional, àmpliament conegut per la seva obra i per una trajectòria llarga i fecunda. Des del seus inicis i al llarg dels anys, Miró va conservar obres, dibuixos i esbossos que li servien per revisar la seva evolució artística. Gràcies a l’aportació de la família Miró, que ha fet un dipòsit de 59 obres noves, la Fundació Joan Miró ofereix l’exposició Miró. El llegat més íntim, una revisió de la formació i evolució d’aquest dipòsit familiar que obre la porta al Miró més personal. El catàleg de l’exposició és un recorregut per la vida de Miró que ens posa en relació les seves obres amb els moments culturals i històrics que van marcar la seva trajectòria vital.
El catàleg monogràfic Miró. El llegat més íntim explora la relació de l’artista amb la seva pròpia obra, especialment aquelles peces que eren un recordatori de moments importants de la seva vida i creació. Joan Miró va crear petites col·leccions familiars, dedicades a les persones del seu entorn: la seva dona, la seva filla, els seus nets i fins i tot ell mateix. Per mostrar aquesta part més íntima, hi ha una presència rellevant d’obra documental i fotogràfica. En algunes peces de la seva obra, Miró va deixar dedicatòries a les persones que més estimava. El catàleg inclou aquestes dedicatòries, les obres i les fotografies que mostren la intimitat de l’artista.
Aquest catàleg està il·lustrat amb nombroses obres que tracen gairebé tota la trajectòria mironiana, des del 1910 fins al 1976, així com amb documentació mai exposada. La publicació repassa la biografia de la col·lecció familiar dividida en diferents seccions que coincideixen amb les col·leccions familiars de l’artista. Vet aquí una ocasió única per descobrir una faceta encara poc coneguda d’un dels artistes més importants del segle XX.
Inclou textos dels comissaris Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró; Elena Escolar i Dolors Rodríguez Roig, historiadores de l’Àrea de Col·leccions de la mateixa Fundació; i Joan Punyet Miró, net de l’artista.
Daniel-Henry Kahnweiler. Marxant i editor- Fundació Museu Picasso Barcelona
Daniel Henry Kahnweiler (1884-1979) és una figura molt rellevant a la història de l’art del segle XX. Per fer homenatge al llegat d’aquest “home d’art”, el Museu Picasso ha preparat una exposició que mostra la figura de Kahnweiler en totes les seves facetes: marxant, editor i historiador. L’exposició recull una selecció d’obres d’artistes de les galeries de Kahnweiler, alhora que repassa els punts més rellevants de la seva biografia: les dues guerres mundials, la relació amb Alemanya, les seves galeries i, evidentment, el lloc que hi ocupa Picasso.
El Museu Picasso ha editat una publicació que posa en valor la relació de Kahnweiler amb Catalunya a partir de dos artistes que el marxant va apadrinar, l’escultor Manolo Hugué i el pintor Josep de Togores. La publicació dissecciona les facetes del marxant (galerista, promotor cultural, editor, escriptor), que va consagrar la seva vida a l’art. La seva visió innovadora va fer que arribés a comptar amb edicions de luxe amb els millors artistes, poetes i escriptors de la seva generació. El catàleg reivindica l’especial relació del marxant amb Catalunya, especialment el vincle amb la sala Gaspar de Barcelona, a Consell de Cent, on en 1960 es va organitzar una exposició de Picasso. Una exposició clau perquè el públic català admirés, en plena dictadura, l’obra de Picasso al territori espanyol.
Kahnweiler és una figura essencial per entendre Picasso i la cultura del segle XX. Un gran marxant dels artistes cubistes que va afavorir la consolidació d’aquest corrent avantguardista. El catàleg que acompanya l’exposició és un recorregut per entendre la seva biografia i el seu impacte a la història de l’art, així com els vincles que l’uneixen a Picasso i a Catalunya. Una edició plena de textos, il·lustracions i obres de la col·lecció de Kahnweiler.
Els camins de l’abstracció (1957-1978) Diàlegs amb el Museo de Arte Abstracto Español de Conca– Fundació La Pedrera
Catàleg que acompanya l’exposició homònima de més de 70 obres que reflecteixen les formes de l’abstracció durant la segona meitat del segle XX. Un recorregut per les tendències artístiques a partir de l’expressionisme, l’informalisme, l’abstracció lírica i gestual, geomètrica, l’art cinètic o la pintura de camps de color. L’exposició s’articula a partir de la col·lecció del Museo de Arte Abstracto Español de Conca, creat el 1966 pel pintor i col·leccionista Fernando Zóbel. A diferència d’altres països, els pintors i escultors abstractes espanyols no tenien gairebé museus o espais per col·leccionar i establir aquest art nou. El Museu de Arte Abstracto Español va ser essencial per mostrar aquest corrent en la història cultural espanyola.
En ple franquisme, i després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, neix una pintura radicalment oposada a la del període d’entreguerres. Apareixen el cubisme, el surrealisme, i posteriorment l’informalisme i expressionisme abstracte, que qüestionen la forma i materials propis de la pintura. La publicació mostra la varietat i complexitat de l’abstracció a través de les principals tendències que el van influir en els àmbits nacional i internacional. Els artistes abstractes van buscar l’ordre en la geometria, la serialitat, els contorns nítids i els colors purs. El catàleg s’estructura a partir d’un recorregut per l’exposició i la seva contextualització històrica, en seccions que tracten l’abstracció en totes les seves vessants. Aprofundeix en detall en aquest corrent artístic i l’enriqueix amb fotografies de totes les obres a les quals fa referència. Inclou una cronologia completa de tots els esdeveniments rellevants pels quals passa el catàleg, així com el conjunt de totes les obres que es poden visitar a l’exposició. Una edició cuidada i plena d’il·lustracions i fotografies per endinsar-se en l’expressionisme a partir de la creativitat desbordant dels artistes que el van patentar.
Goshka Macuga. En moviment– Fundació Antoni Tàpies
Goshka Macuga (Varsòvia, 1967) és una artista polonesa que revisa les relacions entre art, poder i relats heretats sobre fets i personatges de la Història. La Fundació Antoni Tàpies, en coproducció amb el MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León), reuneix peces de l’artista amb material d’arxiu, presentades com tres grans instal·lacions significatives. L’exposició Goshka Macuga. In Flux / En moviment ha tingut lloc entre el 2021 i el 2022.
La Fundació Antoni Tàpies ha publicat un catàleg complementari que revisa l’obra de l’artista polonesa. El treball de Macuga connecta diferents àrees i mètodes d’investigació, sempre relacionades amb narracions institucionals. Es caracteritza per lectures poc convencionals dels esdeveniments socials i polítics. L’obra de Macuga juxtaposa un conjunt d’imatges, textos i referències que fan convergir la història com un collage. Els diferents períodes històrics amb què treballa l’artista s’unifiquen a partir d’un tractament estètic comú. Macuga concep les seves obres com grans instal·lacions, amb molts elements, aparentment inconnexos, plens de citacions i referents a la història. Un itinerari quasi arqueològic a través de l’art. El catàleg repassa l’obra de l’artista polonesa de forma exhaustiva i completa, mentre que destaca els esdeveniments més importants de la seva vida i la influència que ha tingut en el seu art. El catàleg proposa una edició original i plena de contingut teòric, que s’il·lustra amb imatges de la seva obra.
Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat– Museu del Disseny
El Museu del Disseny presenta una exposició que explora l’ús de la fusta com a material clau al servei de l’evolució cultural humana. A través d’un recorregut per la història, l’exposició presenta les aplicacions passades i actuals de la fusta en pro de la sostenibilitat del planeta i com a fonament de la bioeconomia circular.
L’exposició reuneix 420 peces, sempre des de l’òptica del disseny, per reconèixer aquest material com un aliat rellevant de la humanitat. S’organitza en tres grans àmbits: el primer, introductori, que presenta l’arbre, el bosc i la fusta; un segon àmbit que se centra en la fusta al llarg de l’evolució humana i un tercer que posa la mirada en l’actualitat de la fusta i en la recuperació que han fet l’arquitectura i el disseny en els darrers anys en àmbits com la mobilitat, la construcció o la salut.
Amb motiu de l’exposició, el Museu del Disseny, l’Ajuntament de Barcelona i l’Editoria Blume han editat “Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat”. El catàleg fixa l’atenció en els objectes de fusta que al llarg del temps han significat un punt d’inflexió en la vida humana fins a arribar al segle XXI. Ofereix una àmplia visió de les aplicacions de la fusta a la vida quotidiana i mostra com ha estat un punt d’inflexió. Inclou un repertori il·lustrat de 30 espècies d’arbres i fustes de l’àrea mediterrània, amb dades sobre característiques, creixement, floració, fructificació i usos.
Beautiful Failures. Stella Rahola & Roger Paez– Fundació Mies van der Rohe
Beautiful Failures és una intervenció site-specific que investiga la fragilitat i la vulnerabilitat a través de dos dels materials més delicats utilitzats en la construcció del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: el vidre i el travertí. Una proposta dels alumnes del Màster en Arquitectura Efímera i Espais Temporals (MEATS) d’ELISAVA, liderada per Stella Rahola Matutes i Roger Páez. La publicació Beautiful Failures recull el plantejament de l’exercici, el procés de treball i la intervenció final, així com la recerca desenvolupada al llarg de dos anys. Vet aquí una publicació que convida a reflexionar sobre el poder de les imatges que revelen una realitat fràgil i contundent, i que s’uneix a la col·lecció de catàlegs d’intervencions artístiques que donen sentit al Pavelló com a plataforma que integra la recerca arquitectònica i les arts, i que vincula el món acadèmic, la producció artística i la cultura arquitectònica.
Inclou textos de Roger Páez i Stella Rahola Matutes, colíders de la unitat “Efectes i Emocions” per al Màster en Arquitectura Efímera i Espais Temporals d’ELISAVA (UVic-UCC), fotos d’Alba Yruela, Noelia Failde i Ardila i disseny gràfic de Valentina Pulian. El catàleg és el resultat de la intervenció que amb el mateix títol es va presentar al Pavelló Mies van der Rohe el maig de 2021. Entesa simultàniament com un ritual d’enterrament i revelació, la intervenció temporal al pavelló estableix un cicle de naixement, mort i renaixement en què tots els elements juguen un paper important: des de la història del pavelló, entesa no només com una rèplica, sinó com una entitat viva, implícita en les accions que involucren el travertí, fins a la força vital concentrada en cadascuna de les peces de vidre.
Confluències. Escultura contemporània de la col·lecció Bassat -Museu Frederic Marès
El Museu Frederic Marès ofereix al públic l’exposició Confluències. Escultura contemporània de la col·lecció Bassat, una exposició en la qual conflueixen els dos pilars de la identitat del Museu a través del diàleg entre les obres. Un diàleg en què les obres es mostren per dret propi, però amb una presència renovada, fruit de la convivència amb altres escultures amb què no havia coincidit. En aquesta exposició convergeixen les escultures a través del diàleg entre la col·lecció del Museu Frederic Marès, que abasta des de l’època antiga fins al segle XIX i una altra de contemporània, que han propiciat vint-i-cinc confluències a través d’una trentena d’escultures de la col·lecció reunida per Carmen i Lluís Bassat, una de les més completes de Catalunya en el seu àmbit. Obres de dimensions abastables, la majoria creades al llarg del segle xx per artistes com Joan Miró, Henry Moore, Pablo Gargallo, Julio González, Eduardo Chillida, Josep Maria Subirachs, Manolo Valdés, Joan Brossa o Aurèlia Muñoz, i també, per escultors actius durant l’arrencada del segle actual.
El catàleg de l’exposició inclou un ampli recull fotogràfic de les obres i aprofundeix en la informació sobre les obres. Una forma de posar en contacte l’escultura contemporània de la Fundació Bassat amb les obres medievals, del Renaixement, el barroc i el segle XIX i establir-hi relacions entre elles.
Carrie Mae Weems- Fundació MAPFRE
Ara la Fundació MAPFRE, en col·laboració amb Foto Colectania, organitza l’exposició Carrie Mae Weems. Un gran gir dins el possible, que es presenta simultàniament al seu centre de fotografia KBr i a Foto Colectania. En el marc d’aquest projecte, el MACBA presenta la videoinstal·lació Lincoln, Lonnie, and Me, que es pot veure gratuïtament a l’espai La Capella fins al 15 de gener.
Carrie Mae Weems (Portland, Oregon, 1953) és una artista multidisciplinària capaç d’abordar diversos formats, de la fotografia i el vídeo a les instal·lacions i la performance. Des dels anys 80 Weems treballa per reformular la identitat de la comunitat afroamericana, especialment de les dones, i aborda temes complexos des de la història i la lluita contra la violència. Referent de la comunitat negra, com ho poden ser Susan Lori Parks en l’àmbit teatral, Toni Morrison en el literari o Angela Davies en el filosòfic, al llarg de la seva carrera, Weems ha intentat subvertir el discurs dominant que ha subjugat la comunitat negra, conscient que “la funció del creador d’imatges no consisteix només a escollir el que s’inclou en l’enquadrament, sinó també a observar el que en queda exclòs”, diu Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA i comissària d’aquesta exposició.
La Fundació MAPFRE ha publicat un catàleg esplèndid en català, castellà i anglès amb un assaig visual de l’artista, textos crítics i totes les imatges. El catàleg s’obre amb un assaig visual de l’artista pensat especialment per a aquesta publicació. I es completa amb un text de presentació de la comissària, Elvira Dyangani Ose, que ens situa l’artista en el seu context. Aquest article s’acompanya d’altres textos dels crítics Iris Dressler, Fred Moten, LaCharles Ward i Raúl Muñoz de la Vega.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals