Els equipaments culturals apliquen la perspectiva de gènere?

La idea és copiar les bones pràctiques i deixar enrere les dolentes

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

El juny del 2018, l’Institut Català de les Dones (ICD) i l’Observatori Cultural de Gènere (OCG) van presentar un projecte d’intervenció en els equipaments públics culturals per tal d’analitzar si aquests integren la perspectiva de gènere, i si és que no, posar-hi remei. La iniciativa tenia l’objectiu d’ajudar els espais a complir la Llei 17/2015 d’igualtat a partir d’un qüestionari i de les reunions de Mª Àngels Cabré, de l’OCG, amb prop de 50 equipaments culturals de la Generalitat. Ara se’n presenten les conclusions.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, la directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat, Àngels Ponsa, i la directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Mª Àngels Cabré, han presentat les conclusions del primer Projecte d’intervenció en els espais públics culturals per a la integració de la perspectiva de gènere que es duu a terme a Catalunya. Es tracta d’un projecte d’intervenció no vinculant que vol facilitar l’aliança entre institucions i equipaments, i de fet, les seves organitzadores ressalten sobretot la importància dels ponts teixits entre l’ICD i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Aquest estudi s’ha fet a partir de l’anàlisi de 50 equipaments culturals participats per la Generalitat, un ens que segons Àngels Ponsa “ja incorpora la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques”, tot i que “les dades que presenta aquest projecte fan una radiografia que ens dona molt marge de treball”. Per a Mª Àngels Cabré, la iniciativa és un intent de dialogar amb els equipaments i focalitzar-se en les coses positives, per tal de compartir les bones pràctiques que s’estan duent a terme i fer-les extensives.

Els 50 centres investigats han estat escollits en funció de la seva representativitat en sectors de la cultura i per criteris d’equilibri territorial. La primera presa de contacte es va fer a través d’un qüestionari i posteriorment amb visites presencials i entrevistes de Mª Àngels Cabré. La distribució per sectors ha sigut la següent: espais d’art (26%), d’arts escèniques (26%), d’història (14%), de música (10%), biblioteques (8%), fàbriques (8%), cinema (4%), i altres espais polivalents (4%).

Però què s’ha preguntat als equipaments? La intervenció ha analitzat les direccions dels centres, el compliment de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes, la preocupació per la igualtat, l’anàlisi dels públics per gènere, i altres fets com la representació de les dones en aquests espais, l’ús d’un llenguatge inclusiu i l’existència de protocols contra l’assetjament. Segons explica Cabré, la pregunta obligada era si les persones que dirigien els equipaments coneixien la llei d’Igualtat del juliol del 2015. El resultat és que només 6 (12%) dels 50 equipaments no tenien coneixement de la Llei d’Igualtat.

“La majoria d’espais demostren una preocupació per la igualtat i la consciència d’estar treballant en aquesta línia”, assegura la directora de l’Observatori de Gènere. L’informe apunta set conclusions més, com per exemple, que un total de 22 equipaments estan dirigits per dones (44%), la majoria en centres mitjans i petits. Hi ha dones dirigint equipaments culturals, però acostumen a ser espais menys importants. “A Barcelona es concentren les direccions masculines, i al territori tot està més equilibrat”, continua Cabré.

Altres conclusions expliquen que només 11 (22%) dels 50 equipaments visitats desagreguen el seu públic per gènere. “Com podem rectificar el que no estem fent bé si no sabem qui entra per la porta de l’equipament? El gènere sempre va lligat a la diversitat”, diu la directora de l’informe. Un percentatge elevat d’equipaments afirma que les dones estan ben o molt ben representades en la seva programació: un 82% aprovarien la seva tasca en aquest sentit, i un 18% accepten suspendre. Tot i això, cal tenir en compte que l’informe es basa en un qüestionari, i que les sensacions subjectives dels directors i directores entrevistats no sempre tenen una aplicació objectiva real. La intenció és caminar cap a una anàlisi completa de la perspectiva de gènere en els equipaments públics, per tal d’analitzar-los a tots i poder obtenir resultats complets. Les directores insisteixen que aquest és només un primer pas.

Quant al llenguatge no inclusiu, l’estudi ha detectat biaixos sexistes en la comunicació de 13 equipaments (26%). En el passat, la majoria d’espais afirmen haver pres alguna mesura per combatre la infrarepresentació de les dones en la seva programació. 14 equipaments no han pres mai mesures de gènere (28%), mentre 36 sí que ho han fet (72%). De cara al futur, només 10 dels 50 equipaments afirmen no tenir previstes accions positives (un 20% davant d’un 80%). “Les excuses sempre són per criteris artístics, cosa que ja no hauríem de dir mai, perquè les dones també fan art i també són susceptibles d’entrar dins dels criteris artístics”, ressalta Mª Àngels Cabré, que recomana que una persona rebi de cada centre rebi formació específica per tal que després ho pugui transmetre als altres companys de feina.

De cara al futur, algunes de les accions genèriques que els equipaments estudiats estan disposats a emprendre són la valoració global de la programació amb perspectiva de gènere; vetllar per la paritat i aplicar quotes; rectificar si veuen que hi ha discriminació; destinar part del pressupost a incentivar les dones i rebre assessorament. Sobre accions concretes, Cabré destaca la feina de diferents equipaments. Per exemple, el TNC han decidit fer un contracte programa i incloure-hi la igualtat com a objectiu estratègic; el Museu de l’Empordà està recuperant les dones artistes del territori, i la Biblioteca de Lleida té el club de lectura Una cambra pròpia i un racó de llibres feministes. La idea és copiar les bones pràctiques i deixar enrere les dolentes.

“Estem en un context propici, hi ha una bona predisposició”, diu Mª Àngels Cabré, que recorda que “la manca de visió de gènere no és cosa d’homes i dones, també ens hem trobat dones resistents i molts homes sensibilitzats”. De la mateixa forma, l’experta ha constatat que costa més trobar una persona jove no sensibilitzada, i que per això equipaments com les fàbriques de creació tenen una dinàmica de visió de gènere més alta. A més, Cabré recorda que hi ha persones que deixen un espai per a les dones, però no s’adonen que les estan deixant en un racó: s’han d’integrar dins del relat principal.

L’estudi no separa els resultats per equipaments, perquè “no es tracta d’interrogar els centres i deixar-los en evidència, sinó fer una primera mirada on tothom dialoga i ser més proactives que crítiques”, recalca la directora. Des de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada reafirma l’interès de formar el personal del Departament de Cultura perquè hi hagi professionals que barregin tant la visió cultural com la visió de gènere, i evitar situacions com ara que els equipaments culturals ni tan sols sàpiguen si tenen protocols de gènere, i per tant no tinguin una guia per actuar davant de situacions conflictives.

Pietat Hernández, Cap de Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, és una de les persones que ha participat en el projecte, i assegura que “pels equipaments culturals, aquest informe ha suposat l’obligació de tenir un primer diàleg institucional sobre gènere, i ara ja no tirarem enrere”. De cara al futur, de moment no està prevista cap ampliació de l’estudi, tot i que la directora de l’Observatori de Gènere assegura que té planejada una reunió amb la consellera de Cultura, Laura Borràs, per veure com es pot seguir desenvolupant el projecte.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació