El surrealisme de Juan Batlle Planas, che!

Una català, figura clau del moviment d’avantguarda argentina dels anys trenta

El Museu d’Art de Girona recupera, gràcies a la Fundación Juan March, l’obra de Juan Batlle Planas amb l’exposició Juan Batlle Planas. El gabinet surrealista. És la primera vegada que s’exposa una antològica de l’artista en terres catalanes.

Juan Batlle Planas (1911 – 1966) fou un artista, poeta, escriptor, il·lustrador i col·leccionista català. Torroellenc de naixement, emigrà el 1913 -tenia només tres anys- amb la seva família a Buenos Aires, on residí fins a la seva mort el 1966. Tot i les seves arrels catalanes, ràpidament s’assimilà a la vida de voseo, mate amargo i guaraní i s’integrà dins del mapa cultural i artístic sud-americà, essent una figura clau del moviment d’avantguarda argentina dels anys trenta.

Mogut per les teories psicoanalítiques, Juan Batlle pujà al carro del surrealisme i dotà la seva obra de formes que, a mig camí entre la figuració i l’abstracció, encarnaven mons onírics. El món del paper (dibuixos, collages, estudis preparatoris, esbossos, etc.) així com les obres de petit format constitueixen el corpus exposat que, talment fos una música de cambra, proposen un viatge íntim i personal per l’inconscient -que mai descansa- de l’artista.

De fet, la seva producció, que es presenta com una cosmovisió, es construeix sobre un surrealisme agradable servit amb guants de seda i el seu art, dotat d’un lirisme refinat de bastiments senzills, malgrat l’aura d’intel·lectualisme que l’envolta, s’estira al divan per parlar-se i, en els camins de la soledat, desordenar l’ordre establert. Per això, el símbol, el joc i l’esquematisme es converteixen en la tríada que, com un crucifix, regeixen la seva obra.

Juan Batlle Planas anà a la conquesta de la realitat real situada fora dels límits de la lògica i la raó per llençar-se, amb la convicció dels qui creuen que l’art no és la resposta sinó sempre la pregunta, a una estètica de la contradicció i del desafiament i, amb tot, apostà per un surrealisme existencialista, d’essència híbrida i jocs interpretatius que, en el fons, responien a una actitud de vida.

Juan Batlle Planas va marxar i mai va tornar, i ara ho fa la seva obra que, després de molts anys, torna a casa emparada pel marc de la justícia poètica. Al final, sembla que ha aconseguit matar al pare.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació