El món que vam tenir a les mans

Els cromos ens van ensenyar a jugar mentre ens crèiem col·leccionistes indestructibles

Tots i totes, en algun moment o altre, hem tingut un àlbum de cromos a les mans. Segurament, aquest moment ha tingut lloc en plena infantesa, quan el món ens semblava alguna cosa aliena, fins i tot estranya. Durant dècades, els cromos ens han ofert un ventall temàtic tot convertint-se en fonts de coneixement i una gran finestra al món. Ara, el Museu del Joguet de Catalunya ens proposa obrir, de nou, la finestra amb l’exposició Tengui, falti! Aprendre amb els cromos. La mostra, que s’inaugura aquest divendres 29 de novembre i es podrà veure fins al 29 de març, vol reivindicar el paper pedagògic que han desenvolupat els àlbums de cromos al llarg de decennis. 

Àlbum de cromos d’història natural | © Museu del Joguet de Catalunya

Tengui, falti! Aprendre amb els cromos es tracta d’un projecte col·laboratiu impulsat per l’alumnat de 12 a 16 anys de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, juntament amb el Museu del Joguet. La iniciativa és la culminació d’un treball incessant que ha durat mesos i que ha permès teixir lligams entre les dues institucions culturals i educatives figuerenques. 

L’exposició està organitzada en vuit àmbits temàtics, d’acord amb diversos camps de coneixement. Així doncs, terrenys com la tecnologia i la ciència, la geografia i la història, la naturalesa, l’art, la multiculturalitat, grans esdeveniments, personatges oblidats i les empreses d’alimentació hi tenen una cabuda significativa. Tots aquests eixos del saber ens han arribat de petits amb el poder d’arribar-nos directament al cor. Per tant, ha estat mitjançant la desraó que ens hem enamorat de tot el que ens envolta. 

És evident, gairebé típic i tòpic dir que la tecnologia ha transformat la nostra vida. No és tant tòpic quan en lloc de la tecnologia, ens referim als cromos que van voler il·lustrar aquesta i d’altres (r)evolucions des d’una dimensió pedagògica. Els àlbums han dibuixat un retrat simpàtic de la ciència i la tecnologia, fins i tot, han aconseguit que tots en sentíssim Alícies i negociéssim sense pressions ni contencions en el país de les meravelles. Jugar amb la certesa que el pacte mai no serà una ruïna. La visió entusiasta i deferent del progrés mai ens explicava els riscos que comporta un creixement desordenat capaç d’esgotar els recursos del planeta. 

Pel que fa a la geografia, els àlbums han permès el descobriment global de l’univers. Aquesta ens ensenyava que el món era, al capdavall, una amalgama de divisions polítiques i físiques amb les seves particularitats socials i culturals. En definitiva, les col·leccions posaven de manifest una actitud determinada respecte el món que sovintejava en àlbums basats en una mirada colonialista, que interpel·lava de ple la cultura universal. Tanmateix, no sempre era així…. Avui els cromos ens ensenyarien un poble català amb l’ànim d’ésser independent? 

La natura va ser una de les temàtiques preferides per a molts col·leccionistes d’àlbums de cromos. Animals, plantes i altres espècies de la naturalesa van esdevenir objectes de col·leccionisme d’allò més interessants, que van despertar una mirada lluminosa i innombrables vocacions científiques. 

Malauradament, només els grans homes s’han considerat els referents a seguir. En aquest sentit, és convenient i urgent revelar que no s’ha trobat cap àlbum dedicat a una dona. Bé, Marie Curie sí que apareix en un cromo, però al costat del seu marit Pierre. Per tant, de forma més o menys explícita, els cromos també adoctrinaven i educaven en el patriarcat. En aquesta selecció de figures històriques s’hi pot llegir entre línies una concepció del món i la voluntat de traspassar uns models concrets a les futures generacions; militars, conqueridors, grans magnats i dictadors eren sovint els homes (miserables) que calia venerar. No hi ha dubte: un cop més, les dones han estat les grans oblidades.  

Cromo amb Marie Curie al costat del seu marit Pierre | © Museu del Joguet de Catalunya

Tot i això, sempre ens quedarà l’art. És innegable que l’art ha estat i és un dels motors del desenvolupament global. Si no hi ha art, si no ideem ni creem art, només hi ha una condemna: la mort. Abans de la irrupció de la televisió, els àlbums de cromos ja dedicaven certes tirades a les grans obres d’art de la història de la cultura. La Gran Muralla de Xina o les ruïnes de Machu-Picchu en són alguns exemples. És evident l’interés notable que hi havia per les construccions de l’antiguitat, les escultures clàssiques i del Renaixement. Cal preguntar-nos si ara una peça artística com un graffiti seria motiu per aparèixer en una col·lecció de cromos, o fins i tot una peça d’una artista local. I la Catedral del Mar, construïda des de i per al poble? Potser no us ho havíeu preguntat mai -jo tampoc- però els cromos també van ser racistes i a voltes xenòfobs: han defugit l’art avantguardista del segle XX i totes aquelles manifestacions artístiques que no formaven part de la tradició occidental. 

No obstant això, els cromos ens han donat una lliçó de multiculturalitat important. En un cosmos on la imatge encara era escassa i la globalització un concepte desconegut, la multiculturalitat era una realitat a moltes llars del país gràcies a aquests àlbums. En aquest cas, els cromos feien més justícia i sí que van ser responsables i capaços de fixar la mirada a comunitats més marginals com els aborígens australians, els pigmeus o els indis del Far West

Àlbum sobre l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969 | © Museu del Joguet de Catalunya

Els cromos també ens han permès caminar damunt la Lluna, ja que no hi van ser aliens quan l’home va trepitjar-la per primera vegada l’any 1969. Més enllà de fites extraordinàries, el mèrit de la difusió dels cromos recau sobre les empreses d’alimentació, especialment, les de xocolata. En aquest sentit, va destacar l’empresa figuerenca Chocolates Comet, que va difondre nombroses col·leccions de cromos. De fet, el prestigi d’una fàbrica de xocolata es demostrava, en bona part, a partir de les col·leccions que editava; Comet va aconseguir excel·lir en aquest camp. Fins i tot va editar àlbums pioners com els de futbol. 

Àlbum editat per l’empresa Chocolates Comet | © Museu del Joguet de Catalunya

Però què dirien avui els cromos sobre les manades i de tots aquells incapaços de viure en societat? Il·lustrarien també el mur que els esclaus de Trump estan construïnt a la frontera entre els Estats Units i Mèxic? Ens mostrarien els temps convulsos que viu l’Amèrica Llatina en territoris com Xile i Bolívia? Ens ensenyarien la victòria de la protesta a Hong Kong? La ira i l’odi d’Erdogan materialitzada amb la repressió sobre el poble Kurd? La prometença de Boris Johnson sobre el Brexit? Una Unió Europea que té els ulls closos davant de l’horror de la Mediterrània? És més, la col·lecció comptaria amb el cromo que ens n’ensenyés la pitjor entranya tan certa com horrible com la mort i el desemparament? I un Papa de Roma despertant a palau entre depredadors sexuals? Un Papa, que després d’haver emparat els que són incapaços d’escriure dignament la història, s’ha reunït a Tokyo amb les víctimes del desastre de Fukushima, elles que precisament ja han resistit davant tanta toxicitat? Uruguai basculant a la dreta després de 15 anys de progressisme? Una Europa llençada al fracàs democràtic després de permetre l’auge creixent de l’extrema dreta? 

La qüestió és palpable: els cromos avui ens ensenyarien en quin món vivim? Si així fos, ens farien somiar en un món millor (si encara això és possible)? Fins ara, és evident que la plasticitat, els colors i unes il·lustracions tan seductores com ho era la font tipogràfica Comic Sans als onze anys continuen sent els ingredients més idonis a l’hora de retratar una realitat decebedora, feréstega, fal·laç i sutjosa. No tot és de color de rosa, ni el cel és sempre blau, ni els boscos sempre verds, ni el planeta sempre tan viu, ni els homes tan bons i dignes, ni la vida tan afable i complaent. 

En definitiva, els cromos ens van oferir la possibilitat de tenir el món a les mans tot servint-se de la franquesa innocent de la mainada. Ara, amb una mirada més o menys adulta, és quan ens adonem que aquella idea idíl·lica del món que ens reclamava a crits dins la llibreria era tota una fantasia, tota una meravella postissa que va propiciar la creació de falses expectatives. Si bé avui toquem molt més el món amb els peus a terra i no pas tant amb les mans, el cert és que algun escull d’aquells bons moments -sí, bons, perquè les èpoques de cromos van ser bones èpoques- resta encara en el nostre imaginari. I, possiblement, si el propòsit de la lectura es compleix, ara sou en aquella llibreria o quiosc, entusiasmats i engrescats. Ara sou petits però us sentiu més grans que mai perquè avui no us ha tocat cap cromo repetit i podreu engreixar el vostre àlbum. 

Cromo d’un vaixell | © Museu del Joguet de Catalunya

Ara és quan ens mirem els cromos amb un afany melancòlic i nostàlgic inqüestionable. Els cromos ens van ensenyar a jugar mentre ens creiem col·leccionistes indestructibles. El negoci, sota les consignes “Tengui” i “Falti”, era sempre un punt de partida fascinador i, més si aquell dia t’havies quedat sense paquet de cromos. Podríem dir que de ben petits vam tenir un món a les mans que ens va permetre teixir relacions amb els nostres iguals. El cromo, a banda de pedagògic, és també un element socialitzador indiscutible. Ens va socialitzar amb els amics, companys i desconeguts que van esdevenir amics però també amb la mare, el pare, els avis i els germans grans; tots ells sempre acabaven despertant un gest de simpatia tot dient-nos: “va, avui toca!”. Aleshores, alea iacta est.

Avui no tirem els daus ni baratem cromos, però continuem fent-nos un fart d’intercanviar. Stickers, gifts, emoticones, comentaris, tuits i WhatsApps ens porten a la màxima de Bauman i és que avui, més que mai, vivim temps líquids i per això ens cal arrelar. Tal com diu l’escriptor Biel Mesquida, malgrat la intensitat o la freqüència, hi ha encara la possibilitat de mantenir vives algunes flames: de trobar coses per explicar-nos, de fer-nos companyia; de saber que hi som i els cromos ho aconseguien. Ara i aquí els àlbums de cromos ens recordaran que un dia vam tenir el món a les mans. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació