El Festival REVELA’T també a Barcelona

Com vàrem comentar recentment, el festival de fotografia analògica REVELA’T surt de la seva seu principal, a Vilassar de Dalt, gràcies a la proposta anomenada el Circuit, que facilita que diversos espais de diferents ciutats se sumin a la cita. És el cas de dos centres de Barcelona que ofereixen, fins a finals d’octubre, exposicions prou interessants.

La primera es pot veure a la seu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (I.E.F.C.), l’escola de fotografia més antiga de Catalunya, que presenta una mostra dedicada al desaparegut Tony Keeler (1933 – 2016), un fotògraf potser poc conegut, però amb una obra que mereix ser difosa. Nascut a Nova York a començaments dels anys seixanta, es va instal·lar a Sitges on va arribar a obrir un estudi.

Les seves fotografies tenen una força especial amb un blanc i negre altament contrastat on, en molts casos, gairebé desapareixen les gammes de grisos. La majoria són imatges amb molt de gra perquè suposo que devia utilitzar pel·lícules d’alta sensibilitat i forçar els processos de revelatge. Després, el positivat devia fer la resta. Els seus enquadraments són també moderns per a la seva època i presenta imatges que impacten l’espectador.

La temàtica de Keeler és polièdrica: s’hi poden veure retrats, escenes urbanes de Nova York, el món rural, el flamenc, les platges i les poblacions d’Eivissa, Menorca o Cadaqués. Per conèixer més àmpliament la seva obra podeu consultar la seva pàgina web.

La segona mostra es pot visitar a la Galeria ilmondo, una petita galeria privada que acostuma a presentar sempre treballs d’especial interès. En aquesta ocasió, tot col·laborant amb el festival REVELA’T, ofereix, com no podia ser d’una altra manera, dues exposicions de caràcter analògic.

La primera, L’esvaïment i el rastre, és obra de Maribel Mata (1974), una fotògrafa barcelonina que combina la creació artística i els projectes personals amb la docència a l’Espai de Fotografia F. Català Roca. Mata utilitza freqüentment la tècnica dels anomenats quimigrames, que podríem dir que se situen a mig camí entre la pintura i la fotografia. Molt resumidament: el paper o altres materials sensibles a la llum s’empren sense la mediació de la càmera fotogràfica, exposant-los directament a la llum i manipulant-los de manera a obtenir les imatges desitjades, que generalment poden situar-se en els terrenys de l’abstracció. 

En aquest cas, l’artista ha treballat amb originals de molt petit format (8,8 x 12,7 cm) sobre paper Clorobromide, que en una segona etapa ha digitalitzat i imprès en còpies de format 35 x 50 cm. A la sala de la Galeria ilmondo se’ns mostren els dos tipus de formats.

El resultat de tot aquest procés són unes imatges gairebé monocromes, netament abstractes, que cada espectador interpretarà lliurement. La majoria tenen, certament, una aparença paisatgística, però res ens diu si estem davant d’un desert, d’una cadena de muntanyes, d’una posta de sol o de les onades d’una platja. Som nosaltres qui decidirem allò que la imatge ens suggereix o el sentiment que ens inspira.

A la Galeria ilmondo també podem veure Converses amb la mort, una sèrie del fotògraf Jaume Buxeda (1958), en aquest cas disparada i positivada analògicament, que ens ofereix imatges d’un seguit d’objectes abandonats, trobats en dos magatzems i oblidats per tothom. Es tracta d’un conjunt de divuit bodegons que evoquen el pas del temps i, finalment, la mort. Presentats en format quadrangular de moderada dimensió (26,5 x 26,5 cm) estan disparades amb molt baixes llums, però amb una nitidesa, densitat i equilibri magnífics.