El drama que mai no dorm

Martí Albesa explica en fotografies la denigrant realitat dels migrants a la frontera Sud d'Europa a la Casa de Cultura de Girona

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Començaré aquest article com el fotògraf Martí Albesa acabava la visita guiada a la qual vam assistir el passat dimecres 30 d’octubre: anunciant que la causa contra els 16 guàrdies civils per la tragèdia del Tarajal s’ha arxivat. Coneixem (pobres de nosaltres), els casos més sonats, però el caos, la mort i la tragèdia es manifesten en diverses formes, i es produeixen de forma diària. També la denúncia de fets condemnables: reals i crus a parts iguals. Martí Albesa (Olot, 1988), ha escollit la fotografia com a eina de reivindicació. Ara, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, a través del Centre de la Imatge INSPAI, materialitza part de la seva obra a «La frontera Sud, a l’ombra del Nord». La mostra es podrà visitar fins al 5 de novembre, i després recorrerà diferents sales d’arreu de les comarques de Girona.

Amb la que ha estat el projecte guanyador de la dissetena edició del Premi Joves Fotògraf(e)s, Albesa explica amb consciència, respecte i maduresa professional la història d’aquells que volen entrar a Europa per un dels seus flancs més meridionals: una aventura periodística que va néixer a través de l’Agència Talaia (a partir de treballs en els camps de refugiats de Grècia) per retratar la situació que els immigrants viuen a la frontera sud d’Europa. L’arribada massiva de persones que venen d’arreu d’Àfrica fa que la saturació de la frontera sigui incontrolable i, per tant, directa o indirectament, sàdica.

A «La frontera Sud, a l’ombra del Nord» Martí Albesa reviu l’experiència viscuda en els ports de Tarifa, Algesires i Barbate, humanitzant el deshumanitzat: centenars de persones, arreplegades, es concentren en centres d’internament migratoris, pavellons i altres escenaris absolutament adversos. Parlem de gent que busca una vida millor, amb somnis i un passat que deixa enrere: “no tots fugen de la guerra, però tots tenen aspiracions”, assegura Albesa. A més: “en aquest viatge, hi havia una clara intenció per part de l’Estat Espanyol per deixar clar que la responsabilitat no era seva, sinó del Marroc”, afirma el fotoperiodista. Així, trobem un context totalment inusual, ja que “els periodistes i agents de premsa acreditats vam tenir molta llibertat per moure’ns en aquests espais, una cosa totalment anormal”. Hi havia un interès per evidenciar aquest cas, i la preparació d’un relat hegemònic i “benevolent” per part de la institució va ser molt explícita.

L’escenari, doncs, és en gran mesura impostat: està provocat. Cal que es mostri com els migrants pateixen. Que Espanya i les institucions vinculades fan el que poden per ajudar i evitar el dolor. Però això no simplifica la tragèdia: les persones que es troben en aquestes situacions no són actors. Molts d’ells han viatjat milers de quilòmetres i, tot i les disputes hipòcrites i interessades entre governs, sofreixen. Tal com explica Albesa “qui ho acaba pagant és qui marxa de casa seva, pel motiu que sigui”. En aquest sentit, la frontera és un avern que s’articula en una triple dimensió: territorial, racista i classista.

En l’exposició es poden apreciar desenes de fotografies que reflecteixen el dolor i el patiment dels supervivents d’un èxode que no és cap caprici. Rostres, mirades, cossos i escenes que serveixen (o haurien de servir) per generar empatia i solidaritat. Segons Martí Albesa, el viatge que va fer el 2018 pertany a una setmana tràgica, replet d’anècdotes i relats personals que esfereirien a qualsevol amb un mínim de sensibilitat. Això sí, la mirada del fotògraf parteix de la responsabilitat moral i el respecte: “no té sentit anar a capturar imatges una tarda i tornar al confort. O t’hi impliques o no”.

Davant la tragèdia, on queda el periodisme?

Si parlem de fronteres i dolor, com ho estem fent aquí, és inevitable que sorgeixi el debat sobre el rol de l’observador davant la calamitat més aspra i amarga. L’exposició que acull aquests dies la Casa de Cultura també serveix com a canal de reflexió sobre l’ofici del reporter nòmada que cerca aventures i denuncia el drama que s’experimenta en aquests punts calents. Martí Albesa confessa que “l’única responsabilitat que implica el periodisme és que has de viure la realitat en primera persona. L’única condició és que tu has de ser al lloc. Si no, no tens fotografia”.

Tot això, en uns temps en què “cal que ens reinventem, i explorem noves plataformes”. El periodisme no serà el que va ser, no ho serà mai, i de nosaltres (periodistes i lectors), depèn el seu futur. Albesa, que carrega una càmera i du a terme una àrdua tasca de sensibilització vers problemes humanitaris, assegura humilment que “el fotògraf es forma al llarg del camí. Cada dia és millor, es tracta d’un procés d’aprenentatge i de millora constant”.

Mentrestant, nosaltres continuem amb les nostres vides mundanes. Anant a dormir en llits tous, prenent cerveses en còmodes terrasses i lamentant-nos de les nostres condicions. Mentrestant, en aquest mateix instant, el drama en la resta de món no cessa. Per sort, l’esperança tampoc coneix de treves.

 Premi Joves Fotògraf(e)s

L’exposició d’Albesa s’integrarà també al programa del Festival Off 2020, a Perpinyà, de l’Imaginària de Castelló de la Plana o de la Biennal Olot-Fotografia, entre altres festivals fotogràfics. Això és possible gràcies al Premi Joves Fotògraf(e)s, un projecte que enguany arriba a la divuitena edició. Si teniu entre 18 i 30 anys i sou amants de la disciplina fotogràfica, ja podeu presentar-vos-hi. Consulteu les bases i condicions en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació