El dia que em vaig iniciar en les arts digitals

Cites online, algues i dibuixos de núvols, són alguns dels ítems amb què vaig topar al MIRA Festival 2019

L’artista i investigadora Joana Moll compra 1 milió de perfils digitals de persones com tu per 136€ i fa una autòpsia de l’amor online. En pot veure fotografies, noms, dades, hobbies i tot el que necessita una empresa per saber què vols que et venguin. I és que per lligar a internet expliquem coses que van com l’anell al dit pels models de negoci del segle XXI… i pels creadors que analitzem el món en què vivim.

Dualismo, de Carlos Saez, reflexiona sobre el cos i l’ànima | Foto: MIRA Festival
Dualismo, de Carlos Saez, reflexiona sobre el cos i l’ànima | Foto: MIRA Festival

Moll explicava tot això en una taula rodona que va començar amb la pregunta “hi ha algú que no entengui l’anglès?” i ningú va aixecar la mà, i de sobte tot era online dating, profiles collecting data and company, i si jutgéssim d’entrada, podríem dir que l’audiència eren tots joves artistes, informàtics i dissenyadors, dels que poden utilitzar la paraula “software” amb convicció i corren a comprar-se auriculars inalàmbrics. 

Però no. “La gent que ve al Festival MIRA no és necessàriament un públic especialitzat, sinó que és gent curiosa i amb ganes de descobrir coses noves”, diu l’Aida Rodríguez, coordinadora del festival. El MIRA és l’esdeveniment de referència d’arts digitals que se celebra anualment a Barcelona. A la capital catalana es fa des del 2011, i a Berlín des del 2016. Així doncs, ve de lluny, però ara coincideix amb l’obertura de l’IDEAL -on també s’hi fa programació del MIRA-; les paraules “arts digitals” sonen més que mai, i val més que ens hi acostumem. 

En qualsevol cas, jo no sóc ni artista, ni tinc auriculars inalàmbrics, i estava al festival de les arts digitals sense saber qui era Floating Points, que resulta és un músic electrònic i que és el cap de cartell perquè a Europa omple sales de 4.000 persones ell sol. “D’entre totes les arts digitals, destaquem la música per atraure gent, i a partir d’aquí descobreixen altres coses,” assenyala Rodríguez. Les arts digitals inclouen part visual, musical i moltes més variants que encara no sabem, com també l’inevitable espai de discussió ètica sobre les dades i la nostra privacitat. La realitat és que tu també estàs envoltat d’arts digitals. Altra cosa és que encara no ho sàpigues. 

El MIRA festival d’aquest any, que s’ha celebrat del 5 al 9 de novembre a la Fabra i Coats, ha estat l’edició amb la major afluència de públic de la història. A banda de conferències, han fet més de 50 activitats, shows audiovisuals, instal·lacions d’art immersiu, projeccions 360 graus i seccions de DJs i workshops, amb la participació de 120 artistes nacionals i internacionals. Les arts digitals són les arts que ens reflectiran com a societat, i que, de fet, ja ens reflecteixen. 

Per això, a la mateixa conferència de Moll, l’artista Mario Santamariaes va preguntar: “tenint en compte la necessitat dels artistes de representar el món, com representem internet?” El seu treball d’investigació és un recull de gràfics sobre com es defineix visualment el concepte d’internet en totes les patents dels EEUU: “És curiós que sempre ho dibuixem com un núvol, si en realitat va pels cables de sota terra.”

Total, que aquest núvol anomenat internet ja no ens el traurem de sobre, i ara obre més camins que mai cap a les arts digitals. El tema amb aquestes últimes és com les divulguem. “El 80% del públic no sabia qui era Carlos Saez, però és una divulgació que hem d’anar fent a poc a poc”, diu Rodríguez. L’art digital canvia constantment: no es tracta de trobar una manera més moderna d’explicar el Renaixement italià, sinó de divulgar el que s’està fent avui en dia a cavall de les noves tecnologies. 

“Depenem molt de l’interès i la curiositat de la gent”, recorda Rodríguez. En aquest sentit, hi ha un punt important: “per generar curiositat, va molt bé introduir les arts digitals a espais que ja són coneguts.” Per exemple, l’última versió del Turandot al Liceu o el que fa el Festival Loop al MNAC. Rodríguez reconeix que el de les arts digitals és “un camp molt obert”, i això es nota a l’hora de pensar la programació: “nosaltres mateixos anem mirant per Instagram a veure què trobem, i una cosa ens porta a l’altra. Ens agrada sortir del que hem fet sempre i mostrar que les arts digitals no només són mappingso pantalles projectades.”

En el MIRA hi havia, per exemple, la instal·lació Alice, de l’Escola Superior Elisava, que és un laberint visual. També Huma, el projecte musical del barceloní Andrés Satuéque vol confrontar el que és natural amb l’artificial, i que igual que Dualismo, de Carlos Saez, reflexiona sobre el cos i l’ànima. També hi havia Fara Peluso, que utilitzava conceptes com speculative design, sobre com el disseny i l’art poden tenir un valor social. Peluso partia d’una cosa tan orgànica com les algues, ja que aquestes tenen estructures que poden ser útils per l’arquitectura i poden ser una font de possibilitats. 

D’altra banda, es feien projeccions de 360 graus com XpansionMetahaven, que com acostuma a passar, potser s’haguessin entès millor amb una placa que t’expliqués què volia dir. Però “hem de tenir en compte que el MIRA no és un museu, sinó que és un festival”, recorda la coordinadora, “les intencions són diferents: en els programes hi ha tota la informació, però d’entrada preferim que el públic experimenti directament.”

Si les arts digitals s’obren camí, creen a la vegada altres maneres d’interaccionar-hi, i per tant, d’explicar-les. Sigui com sigui, amb arts digitals o sobre pedra, el dilema és el de sempre: si s’han d’explicar o no, si s’ha de tenir en compte el que ha volgut dir l’artista, i un llarg etcètera que, per molt internet que tinguem, no hi ha entrada a la viquipèdia que valgui. Però aquesta és la gràcia. 

El que importa és el de sempre: que el públic no tingui por de llançar-se a la piscina de les arts digitals, encara que d’entrada pugui semblar un oceà sense fons de llums, làsers, colors i sons technos estranys. Perquè en realitat és això, llums, colors i sons estranys, però que ens volen dir alguna cosa, i és veritat que no té fons: les arts ens reflecteixen i ens reflectiran sempre. I que l’art digital sigui quelcom diferent als cànons grecs i companyia, i que no sapiguem cap on van, és part de la seva gràcia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació