El crit de la Terra: el Mas Miró de Mont-roig del Camp obre portes

El dia 20 d’abril, data del 125è aniversari del naixement de Joan Miró, es va inaugurar el Mas Miró de Mont-roig del Camp

El dia 20 d’abril, data del 125è aniversari del naixement de Joan Miró, es va inaugurar el Mas Miró de Mont-roig del Camp, un lloc imprescindible per entendre l’univers de l’artista i la seva consigna d’arrelar els peus a la terra.

 Miró i Mont-roig

La identificació de Miró amb el paisatge de Mont-roig fou visceral, tant que l’artista recordava sovint el seu costum de dur al maletí una garrofa d’aquelles terres cada cop que viatjava. El binomi indestriable havia generat fins i tot el fals mite que aquest fill del barceloní passatge de Crèdit hagués nascut a la població del Camp de Tarragona. És, en realitat, als divuit anys quan Miró experimenta, per dir-ho amb paraules seves, el xoc preliminar al qual sempre tornarà: l’estiu de 1911, durant una convalescència a la masia familiar de Mont-roig, decideix dedicar-se a la pintura. Des d’aleshores i fins al 1976 –amb l’excepció dels anys de la Guerra Civil– Miró transcorrerà cada estiu al mas familiar situat a pocs quilòmetres de la població, passejant per la platja, intoxicant-se “del gran optimisme que dona el camp” (així ho explica a l’amic Ricart), i sobretot treballant.

Gràcies a la comunió mística que estableix amb l’entorn natural, els primers temptejos pictòrics del jove Miró agafen embranzida. Ben aviat plasma paisatges amb colors vibrants i pinzellades entrecreuades, deutors sens dubte del fauvisme i Van Gogh, de Mir i Nonell, però també del cromatisme intens de Mont-roig. El 1915 descriurà a la dibuixant Lola Anglada una “terra de llum i mar, de pagesos molt vermells de galtes i forts com aquestes muntanyes i barques amb veles molt blanques, que treuen peixos de molts colors”. Així mateix, si Cézanne i el cubisme inspiren la seva recerca de les formes, en igual mesura ho fan les singulars conformacions rocoses de les muntanyes mont-rogenques.

Any rere any Miró torna a Mont-roig per experimentar la compenetració amb la natura que l’envolta. Del desig de captar-ne cada més mínim element neixen els paisatges detallistes creats aquell 1918 en què debuta a la Galeria Dalmau. En obres com La casa de la palmera, representa amb precisió des dels edificis fins al més subtil fil d’herba del Mas. Amb la mateixa minúcia l’any següent retratarà el poble en Mont-roig, l’església i el poble. La casa dels masovers és la gran protagonista de la icònica La Masia (1921-1922), un llenç que va fascinar el seu il·lustre propietari, Ernst Hemingway, i on els elements i éssers que el poblen es converteixen en un vocabulari de signes, anunciant la producció mironiana posterior.

Novament la força de les terres del Camp de Tarragona, dels grocs del Mediterrani i el mateix Mas Miró són presents a La Terra llaurada tela que ja explica perquè Miró es convertirà aviat en una icona del Surrealisme.

L’any 1931, l’amic i crític Sebastià Gasch ja advertia que és a Mont-roig on Miró gesta obres primerenques imprescindibles per comprendre tota la seva creació posterior i l’energia de la natura que conforma la seva concepció pictòrica. Sense la força ancestral de Mont-roig no es pot entendre Joan Miró.

Un projecte ambiciós

Per aquesta raó, el projecte que enceta la Fundació Mas Miró, amb l’obertura del Mas, una ruta pel territori i moltes més propostes al calaix, és un esdeveniment cabdal per a la comprensió de l’obra de l’artista. Si l’exposició del centenari a la Fundació Miró de Barcelona i la publicació de l’ Epistolari Català 1911-1945 (2009) havien obert el camí, ara és possible tocar amb mà la rellevància d’aquest indret que completa el triangle mironià Barcelona – Mallorca – Mont-roig.

Com totes les idees ambicioses, la gestació de la iniciativa va ser llarga i l’Ajuntament de Mont-roig, amb Fran Morancho al capdavant juntament amb la historiadora de l’art Elena Juncosa, hi treballa des de 2010 per garantir-ne la viabilitat així com la sintonia amb el pensament mironià i el paisatge. Des que el 2015 la família Miró decideix donar la casa, les deu hectàrees que l’envolten i 750.000 euros gastats per posar el projecte en marxa, agafen realitat els somnis de la fundació sense ànims que s’havia creat el 2013 per donar vida al projecte i a la qual participen també les fundacions de Barcelona i Palma de Mallorca.

Gràcies a la generositat de la família, especialment del nét Joan Punyet, i amb el suport de la Secreteria de Estado de Turismo, la Generalitat i la Diputació i de particulars, s’ha posat en marxa la primera fase de rehabilitació que permet embeure’s de l’essència mironiana. La fusió amb la natura, l’autenticitat d’allò més quotidià i el valor de la terra que es respiren al Mas i als seus voltants formen part d’una proposta essencialment experiencial. A diferència de Barcelona o Palma no es mostra obra original, sinó que es cala el visitant en l’atmosfera que va inspirar Miró.

El Mas Miró

Ben poques cases d’artista poden explicar de manera tan completa una trajectòria creativa com el Mas Miró per la llargària i la intensitat de les temporades que Miró hi passà. No només s’hi poden reconèixer els edificis i la vegetació que protagonitzen diferents teles, sinó també entendre el context en què s’han gestat. Tant la masia familiar com el taller s’han quedat congelades en els temps i hom pot pensar que potser l’artista està a punt de tornar d’una de les seves excursions a la recerca d’alguna branca o fulla per al seu proper assemblage. No és pas difícil imaginar amics com Ernst Hemingway, Joan Prats, Henri Matisse i Alexander Calder bevent amb Miró una copa del vi emmagatzemat al gran celler on avui es projecta el vídeo que introdueix la visita.

Tancant i reobrint els ulls hom pot veure Miró, tan semblant al retrat de l’avi que presideix el saló, que es dirigeix cap al seu primer estudi de la planta noble. O sentir-lo pujar les escales cap a la torre per contemplar els conreus –ara recuperats amb noves plantacions ecològiques al costat dels històrics garrofers–, i alçar la mirada cap a l’horitzó per escrutar la platja, escenari de quadres juvenils. I encara, amb un salt de dècades, imaginar-se’l baixar al taller que es va fer construir al costat de la Masia l’any 1948, on els pinzells semblen tenir encara pintura fresca al damunt. Els grafits a les partes, els objectes estrafolaris, les fotos d’amics com Picasso o Prats ens endinsen en un espai que s’ha preservat tal com ho va deixar Miró l’any 1976.

La Ruta

Les vivències que el Mas desperta amb tanta intensitat es retroben en la ruta mironiana per les terres mont-rogenques. La Fundació ha ideat un mapa i una targeta amb codi QR per recórrer amb audioguia el que encertadament defineixen com el “paisatge emocional” de Miró.

Simplificant i potenciant un recorregut existent, l’itinerari desvela cinc escenaris que Miró va pintar, on s’ha instal·lat un marc de la mida de l’obra original i una cartel·la amb la tela original i la seva localització. La ruta convida a veritables descobertes com una passejada pel camí de l’Ermita de Sant Ramon on, enlluernat pel xoc cromàtic entre el vermell de les roques i el verd de les figueres de moro i els pins hom entendrà sense més explicacions com el paisatge va influir Miró tant com les avantguardes europees.

La ruta s’acaba a la plaça del poble dedicada a l’artista el 1979 i situada a pocs metres de l’església on es conserva un tapís original de Josep Royo a partir d’un dibuix de Miró.

La proposta de la Fundació Mas Miró ressalta, doncs, el vincle indissoluble entre la casa i els seus voltants. Ho deixa ben clar fins i tot el logotip, sortit de la mà del mateix artista: dos punts –el Mas i el poble de Mont-roig– connectats per una línia. Així dibuixà Miró aquest lligam a la primera plana del guió per un documental inèdit a què treballà amb Pere Portabella.

La coherència amb la visió mironiana i la profunda comprensió de l’entorn són els eixos d’un projecte que tot just s’ha encetat. Assolida la gran fita de l’obertura queden més espais a rehabilitar i activitats a engegar. El compromís de la directora Elena Juncosa de treballar amb “la màxima intensitat” i amb “els mínims mitjans”, segons l’ensenyament de Miró, fa ben esperar sobre un futur més que pròsper.

Trobareu tota la informació sobre la Fundació Mas Miró així com imatges de paisatges i obres mont-rogenques al seu web.

Mont-roig segons Miró:

Mont-roig és el xoc preliminar, primitiu, al qual sempre torno. En altres llocs, tot ho mesuro en comparació amb Mont-roig.

Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig.

Per la meva banda us asseguro que on sóc més feliç és a Catalunya, a Mont-roig, que és on crec que és més Catalunya.

Jo passo aquests dies vivint i essent part d’aquest paisatge que em fa tenir un gran amor per tot.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació