El control dels nostres rostres a Foto Colectania

Foto Colectania presenta Face Control, una exposició col·lectiva de vint-i- tres autors que tracten, des de diferents perspectives, la utilització que avui en dia fem, amb les noves tecnologies digitals, de les nostres cares i del control que sobre elles s’exerceix per part de tercers.

L’exposició esta comissariada per Urs Sthael, consultor i expert en fotografia contemporània, que ha reunit treballs de destacats fotògrafs procedents de diferents museus i col·leccions particulars. El nexe que els uneix és que presenten exclusivament cares humanes i el tractament a què se les sotmet en l’actualitat. Parla doncs del control que s’exerceix sobre el nostre rostre des de dos punts de vista: el que fem nosaltres mateixos, de dins cap a fora, incidint i manipulant-lo per ajustar-lo a com volem ser vistos; i el que exerceixen des de fora sobre nosaltres grups amb interessos econòmics i polítics a fi de reconèixer, conservar i recopilar dades per satisfer els seus objectius.

L’exposició esta comissariada per Urs Sthael, consultor i expert en fotografia contemporània, que ha reunit treballs de destacats fotògrafs procedents de diferents museus i col·leccions particulars. El nexe que els uneix és que presenten exclusivament cares humanes i el tractament a què se les sotmet en l’actualitat. Parla doncs del control que s’exerceix sobre el nostre rostre des de dos punts de vista: el que fem nosaltres mateixos, de dins cap a fora, incidint i manipulant-lo per ajustar-lo a com volem ser vistos; i el que exerceixen des de fora sobre nosaltres grups amb interessos econòmics i polítics a fi de reconèixer, conservar i recopilar dades per satisfer els seus objectius.

Pel que fa al primer aspecte tots som conscients que les noves tecnologies, i especialment el mòbil i els programes d’edició digital, han portat fins al paroxisme la natural inclinació humana al narcisisme. El “selfisme” ens permet amb la màxima facilitat retratar-nos en tota mena de posicions i situacions, sense haver de recórrer, com abans, a l’ajuda de miralls, de disparadors automàtics o tercers que ens auxiliïn. D’aquesta manera la nostra imatge passa per davant de la resta de realitat, que es converteix només en el marc que l’envolta.

Però el que sobretot es planteja en el material que podem veure a l’exposició va un pas més enllà en el procés de manipulació per canviar les formes, els colors i altres característiques dels rostres a fi de dotar-los d’aquells trets que els originals no tenien però que són els que desitgem, o els hi volem donar. I sabem que això ja es pot fer amb complexos programes d’edició a través de l’ordinador. I que avui ja estan arribant als mòbils aplicacions des de les quals es poden modificar amb poques pulsacions les fotografies que acabem de fer: aprimar o engreixar els rostres, modificar el seu color, corregir els ulls, deformar-ne els trets, etc. La manipulació no sembla tenir límits i la fotografia està perdent aquells valors testimonials que l’havien caracteritzada. Joan Fontcuberta ha teoritzat abastament sobre aquesta deriva de la pràctica fotogràfica que ell anomena en termes generals post fotografia.

En relació al segon gran tema, l’exposició mostra exemples de treballs fets a partir d’imatges captades per càmeres de fotografia i sobretot de televisió en què els rostres són una manera d’obtenir informació gràfica de les persones amb finalitats identificatives o fins i tot de tipificació de possibles comportaments socials. Aquest és un corrent que ve de lluny i les sèries de fotografies de bojos als manicomis o de delinqüents a les comissaries de policia havien sigut tractades ja al segle XIX en el que s’anomena fisiognomia, que es pot definir com l’intent de treure conclusions sobre les propietats intel·lectuals o morals d’una persona a partir de l’aspecte i els trets del seu rostre. A l’actual exposició de Joan Fontcuberta a Can Framis de la Fundació Vila Casas en teniu uns bons exemples.

Aquest és certament un tema de futur perquè les modernes tecnologies faran que ben aviat tots els espais públics de les grans ciutats dels països desenvolupats estiguin coberts – la majoria ja ho estan- per càmeres que ens registren i segueixen els nostres moviments

Aquesta aproximació és de màxima actualitat i ho serà més, de ben segur, en el futur. Per això l’exposició resulta de considerable interès en oferir-nos els treballs d’uns artistes que en fan una constatació i alhora una denúncia, malauradament em temo que estèril. Moltes de les seves obres tenen un caràcter multidisciplinari, ja que combinen la utilització de la fotografia, el vídeo i tota mena de manipulacions digitals. Aquí a vegades la fotografia és només un suport, o un simple complement, del conjunt de l’obra on l’artista utilitza elements extrets de les xarxes.

L’exposició té doncs un contingut conceptual i teòric que passa per davant dels aspectes de caràcter més plàstics i això fa que la interpretació de les obres requereixi, al meu entendre, d’explicacions complementàries que expliquin a l’espectador l’origen i la seva intenció; d’aquí que resultin molt rellevants els peus d’obra que les acompanyen. I en aquest sentit no puc evitar reclamar, una vegada més, als comissaris i als responsables de les sales que situïn aquests peus en una posició i format que permeti als visitants llegir-los amb un mínim de comoditat. La majoria estan escrits en una tipografia tan petita i situats en un nivell tan baix que gairebé hom s’ha d’agenollar per llegir-los. Se’ns diu que col·locar-los al nivell de les obres va en detriment d’aquestes i crec que jo i la majoria dels espectadors pensem el contrari. Si s’estima que una obra mereix o requereix un text que l’acompanyi és un absolut contrasentit situar-lo en una posició on no podrà ser llegit de forma raonable. En conjunt aquest exposició té el gran mèrit de permetre que l’espectador conegui i s’endinsi en els corrents més actuals de la fotografia. Un aspecte molt interessant perquè habitualment les exposicions de fotografia acostumen a mirar cap al passat i a centrar-se en estils i figures del passat.