El centres d’art de Barcelona, a debat

"Cal no dependre sempre de l'administració, autofinançar-se"

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Els centres d’art s’han posat a debat a la trobada “Quin ecosistema de centres d’art volem?” que el Consell de Cultura de Barcelona ha dut a terme en el marc del Pla de Cultures de Barcelona 2016-2026. El debat ha servit perquè persones implicades plantegin la gestió d’aquests espais de cara al futur.

La Fabra i Coats, un exemple de centre d'art de Barcelona

A l’Auditori Virreina LAB una vintena de cadires en forma de rotllana esperen que comenci el debat “Quin ecosistema de centres d’art volem?”. La trobada és la segona part d’una reunió a porta tancada que va mantenir el Consell de Cultura de Barcelona amb els principals actors dels centres d’art de la ciutat. Ara, que l’acte obre les portes a tothom, la majoria dels seus participants segueixen sent persones encarregades d’aquests centres.

Conxita Oliver, coordinadora de l’Àrea de Creativitat i Innovació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és la primera en trencar el gel i una de les necessitats que destaca és la de fer un mapeig dels centres d’art que hi ha a Barcelona, i també dels seus programes i objectius. Segons Victor Lobo, membre d’Experimentem amb l’Art, l’ecosistema de centres d’art barcelonins “és ric i eclèctic, però dèbil”. Tot i així, Kike Bela, coordinador de La Escocesa, creu que hi ha una tendència al pessimisme i a l’autocrítica, però que Barcelona compta amb espais i projectes de qualitat.

Oliver també apunta que cal tenir en compte l’impacte de la digitalització a l’hora d’encarar el futur d’aquestes organitzacions. Daniel Gasol, en representació de la Plataforma d’Artistes de Catalunya (PAAC) aclareix que cal fer-ho de la forma correcta: “que la xarxa no mostri el que ja ha passat”. En general, tots els participants del debat estan d’acord en que cal potenciar les bones pràctiques dels centres d’art i no només això, sinó també “ampliar-les a tots els processos, per exemple als educadors”, tal com diu Anna Crosas, directora del Programa d’Arts Visual de la Diputació de Barcelona.

En aquesta línia, Gasol insisteix en la necessitat d’una connexió entre els artistes i els barris. “De vegades sembla que els centres d’arts mirin enfora, i el que han de fer és ser fora”, apunta, destacant que una manera de dur això a la pràctica és crear xarxes amb les escoles i instituts i, per exemple, deixar que els artistes facin propostes de docència.

Un dels temes que genera debat és la idea de circuit. Segons expliquen els organitzadors del debat, una de les idees que es va extreure de la primera trobada a porta tancada va ser que s’havia d’entendre l’ecosistema de centres d’art com un circuit horitzontal, i a partir d’aquí buscar-hi trams febles. Aquests punts febles serien, per exemple, els artistes emergents. Tot i així, Tere Badia, coordinadora d’Hangar, creu que cal trencar amb la idea de cadena: “No hi ha un ritme”, opina, “Pots ser un artista emergent amb 50 anys i un artista consolidat amb 20: és fals que hi hagin estadis que ens legitimen”.

Dependre de l’administració o autofinançar-se?

En el debat posterior al que ens ocupa, es va destacar el desequilibri en el valor real de les propostes artístiques i l’atorgament de recursos públics. Sobre aquest tema, Conxita Oliver, representant de la Generalitat, apunta que segurament les funcions inicials dels centres d’art s’han vist tocades per la crisi. Cèlia del Diego, presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, no comparteix aquesta idea: “No és culpa de la crisi, si no dels canvis polítics constants”. Segons ella, la inestabilitat política no permet als centres d’art tenir una mirada a mig o llarg termini.

A part del moment polític, Kike Bela, de La Escocesa, sí que recalca que el pressupost destinat a la cultura és petit i no cobreix totes les necessitats dels centres d’art. “Es perd treball, projecció i creixement artístic”, apunta, mentre proposa que els diferents centres col·laborin amb espècies entre ells. Víctor Lobo, d’Experimentem amb l’Art, creu que una de les solucions serien els contractes programa a llarg termini, però tot i així creu que el que haurien d’intentar és “no dependre sempre de l’administració, autofinançar-se”.

En aquest sentit, Tere Badia expressa que les persones del món de l’art “Tots som professionals, però no tots tenim contracte”. La coordinadora d’Hangar creu que els espais d’art es donen de forma natural i que les institucions han d’acompanyar aquests centres, no crear-los. Per ser més específica, Badia diu que acompanyar significa generar normes, context; no ser paternalista. En aquesta línia, Lobo reivindica la llei de mecenatge cultural.

Òscar Abril, promotor d’aquest debat com a director de Sectors Culturals i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), parla de microcrèdits i d’apropar els centres d’arts a l’economia solidària col·laborativa. Berta Sureda, directora del mateix ICUB, demostra una opinió molt clara al respecte: “No canviarà el programa si no canvien les línies de subvenció”.

El futur dels centres d’art

En aquest debat obert a tots els ciutadans hi han representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i la Generalitat, un fet que destaquen els organitzadors de la trobada. Oliver, del Departament de Cultura de la Generalitat, creu que és molt important treballar en xarxa i la resta d’assistents hi estan d’acord. “Hi ha d’haver complementarietat i sincronia, mirar on és l’altre”, apunta Tere Badia.

Això se sumaria a la necessitat de treballar en equip i no seguir un ordre jeràrquic, que és el que proposa Víctor Lobo. Tan Badia com Lobo són membres de centres d’art. Anna Crosas, de la Diputació, creu que és important “situar el ciutadà en un lloc troncal de les polítiques, que hi hagi diàleg i col·laboració estable”.

El debat està ple de bones propostes, el risc és caure en una declaració d’intencions. Berta Sureda també ho creu: “El que em preocupa d’aquestes trobades és el que passa després”. Si l’experiència funciona, els organitzadors tiraran endavant més debats d’aquest estil, perquè com apunta Òscar Abril, de l’Institut de Cultura de Barcelona, crear espais materials de confluència amb el ciutadà ja és un pas endavant.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació