Dmitry Markov, un fotògraf que cal conèixer

Descobrir un nou fotògraf és sempre una experiència estimulant. Si aquest fotògraf pertany a una cultura i un món distants i molt diferent del teu encara ho resulta més. Això és el que em va passar quan vaig conèixer l’obra del fotògraf rus Dmitry Markov, de qui no havia sentit a parlar mai fins fa uns mesos. 

A sobre, vaig conèixer Dmitry Markov a través de les xarxes socials, a les quals els fotògrafs de llarga trajectòria (perdoneu l’eufemisme) acostumem a responsabilitzar de la massificació i trivialització de la fotografia. Va ser a través de Facebook que vaig  veure algunes fotos i aquestes em van portar al seu àlbum d’Instagram, dcim.ru, on n’hi ha penjades unes 650. Vaig quedar tot d’una corprès per la temàtica que tractaven, la personalitat que dibuixaven del fotògraf i l’extraordinària composició i qualitat de les seves imatges. 

Nascut el 1982, Markov és un fotògraf i periodista rus que viu i treballa des de fa anys a la regió de Pskov al nord-oest de Rússia, molt pròxima a la frontera amb Estònia. La seva feina com a treballador social, voluntari al llarg de més de set anys en un orfenat, l’ha posat en estret contacte amb el món marginal de la societat rural russa. Una realitat que constitueix el gruix de la seva obra i que ha generat una extraordinària col·lecció d’imatges.

L’any 2005 va obtenir una beca de Getty Images i Instagram dedicada a fotògrafs en el camp del reportatge documental i el 2018 va publicar els seu primer llibre  #Draft#Russia. Les seves imatges estan centrades en escenes de la vida quotidiana de persones marginades o amb problemes d’integració, que viuen en condicions difícils i travessen dificultats econòmiques. 

Markov aconsegueix fer-ne uns retrats magistrals, que descriuen amb la màxima veritat i alhora dignitat la seva situació de les persones i del seu entorn. I això és perquè retrata l’ambient on viu, que coneix perfectament. “Quan em pregunten perquè persegueixo aquesta cara poc amable els responc que perquè jo en formo part”, ha declarat Markov. Recordo, en aquest sentit, el consell que em va donar ja fa molts any en Tino Soriano quan em deia “Si vols fer bones fotografies, fotografia allò que tens més a prop i que coneixes millor”.

Markov, que va a començar a treballar com a periodista, ha fet de la fotografia el seu mitjà d’expressió preferit quan diu que “la fotografia em permet explorar situacions i sentiments que són difícils de descriure en un text.” I realment ho aconsegueix amb descripcions serenes, sense dramatisme ni espectacularitat, però carregades de sensibilitat i empatia amb els seus veïns, amics  i coneguts. Així aquests es deixen fotografiar amb total naturalitat sense reserves ni posats. Veient les seves sèries hom es pot fer una idea molt completa de com es viu avui a la Rússia rural i en mitjans socials desfavorits.

Quan vaig donar a conèixer les seves fotos a Joan Guerrero, un dels mestres del fotoperiodisme dels darrers anys a casa nostra, em va escriure commogut: “Pocas veces vi tanta pureza en la fotografía. Genial es poco”.

Una particularitat molt rellevant de l’obra de Markov és que totes les seves fotos estan fetes amb el seu telèfon mòbil, un iPhone, que es la seva càmera de treball, després que fa uns anys li van robar la seva en un dels orfenats on treballava. Trobo que l’exemple del treball de Markov és la demostració palpable que avui les càmeres amb què estan equipats els mòbils tenen unes prestacions més que suficients per fer bones fotografies; amb el corol·lari que la fotografia rau en l’ull i la ment del fotògraf més que en el seu equipament.

La nova càmera i la publicació de les seves fotos a Instagram fan que totes les imatges tinguin format quadrat. Malgrat això, en les seves composicions paisatgístiques no trobem a faltar en absolut els més habituals formats horitzontals. Els enquadraments que ens proposa són nets, simples, però d’una gran força. En general les seves imatges són poc contrastades, lleugeres, lluminoses, probablement gràcies a les llums tènues pròpies del seu país.

D’altra banda trobo que amb la seva feina, Markov revaloritza i dignifica el paper dels mitjans digitals, on veiem habitualment tanta morralla. Les més de 600 imatges que hi podeu veure penjades poden semblar moltes però cal dir que les tria amb un criteri molt selectiu i que francament no n’hi ha gaires que es puguin considerar sobreres. Actualment té més de 400.000 seguidors a l’Instagram. Mesurat en termes de likes -aquesta mesura per alguns admirada i per altres menystinguda-, és molt habitual que les fotografies obtinguin entre 15.000 i 25.000 “m’agrada”, la qual cosa evidencia la fidelitat dels seus seguidors i en definitiva la qualitat del seu treball. 

He il·lustrat aquestes ratlles amb algunes de les fotografies de Markov. Una tasca de selecció molt dura perquè em resulta difícil triar entre totes elles.  Per això, si us agrada la fotografia no deixeu de visitar el seu compte a Instagram i gaudireu de veritat de les seves imatges.