Dels mons d’Alícia a l’enigma alienígena, al CaixaForum i el CosmoCaixa

Rubens, Alícia en el País de les meravelles, els extraterrestres i la República de Weimar centraran les principals exposicions temporals de la nova temporada expositiva de la Fundació ”la Caixa”, al CaixaForum Barcelona i al Museu de la Ciència CosmoCaixa. Com és habitual en les programacions expositives de la Fundació, de nou l’oferta pretén atraure des del «públic més generalista al més especialitzat», segons explica Joan Ramon Fuertes, director general adjunt de la Fundació.

Mentre que al CaixaForum encara que es pot veure fins al 20 d’abril la mostra sobre el director de cinema Luis García Berlanga, el 17 d’octubre obrirà la temporada una exposició sobre el món d’Alicía al País de les Meravelles, que és una versió amb el mateix guió de la que ja es va veure al Victoria & Albert Museum de Londres el 2021. La mostra reflexiona sobre el gran impacte cultural del clàssic de Lewis Carroll, des d’una perspectiva multidisciplinària i transgeneracional, perquè la història d’Alícia, malgrat ser creada a l’època victoriana, gairebé fa 160 anys, mai ha deixat de ser una font d’inspiració per a diverses generacions.

S’explicarà l’evident vigència de la història d’Alícia amb material de tota mena, com objectes que contextualitzen l’època victoriana, però també amb obres que posen de manifest com Lewis Carroll va avançar-se a moviments artístics i culturals com el surrealisme dels anys vint o la psicodèlia dels seixanta. També s’analitzarà com la història d’Alícia ha estat recreada des del cinema, les arts plàstiques o la moda. Isabel Salgado, directora de l’Àrea d’Exposicions, Col·lecció i CaixaForum+ de la Fundació, apunta també que Alícia és «una heroïna i a la vegada una rebel», en un moment en què amb prou feines hi havia representacions femenines amb aquestes característiques. Evidentment, l’exposició recrearà el ric univers estètic de l’obra de Carroll amb una escenografia immersiva.

Un altre dels grans protagonistes de la temporada a CaixaForum serà el pintor barroc Peter Paul Rubens, amb una exposició que arribarà a finals de maig i que és fruit de l’acord que la Fundació ”la Caixa” té des del 2010 amb el Museu del Prado de Madrid. Des d’allà viatjaran a Barcelona –l’única ciutat on es veurà la mostra– algunes peces emblemàtiques de l’artista com El judici de Paris, El naixement d’Apol·lo i Diana, La mort de Sèneca o La Immaculada Concepció. Les obres de Rubens, però, es posaran en context amb altres peces d’autors com Anton Van Dyck, Jacob Jordaens o Pieter Brueghel.

Al CaixaForum, a l’abril, també tindrà lloc una exposició de producció pròpia sobre un dels períodes més interessants i fèrtils de la cultura europea del segle XX: la República de Weimar, del període d’entreguerres a Alemanya. Enmig de les dues guerres mundials, aquest va ser un moment «complex i ple de tensions», però, en canvi, van ser uns anys, entre el 1919 i el 1933, que, malgrat les tensions, van donar lloc a grans figures de l’art, la literatura, la música, l’arquitectura i la ciència. L’exposició també vol posar de manifest les semblances d’aquell món en profunda transformació, crisi i inestabilitat amb els temps actuals, encara que esperem que l’actualitat no tingui el mateix final tràgic del de la República de Weimar.

Pel que fa a obres de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, es podran veure en l’exposició Fora de marc, dues grans adquisicions audiovisuals de Rineke Dijkstra i Philippe Parreno, que tenen en comú el diàleg amb l’art del passat. En el cas de la peça de Dijkstra es tracta d’una videoinstal·lació del 2019 que mostra els comentaris del públic davant la pintura La ronda de nit, de Rembrandt, al Rijksmuseum d’Amsterdam. En la peça mai es veu la cèlebre obra, només les persones, de tota mena, que estan admirant la pintura. D’aquesta manera veiem l’obra a través dels ulls d’altres. L’obra de Parreno, en canvi, del 2021, s’inspira en Goya recreant la casa on el pintor va crear les seves pintures negres.

Al CosmoCaixa la proposta central per aquesta temporada és una exposició sobre els extraterrestres, no només des del punt de vista científic sinó també cultural. És una mostra que es planteja el gran misteri sobre si hi ha possibilitats de trobar vida més enllà del nostre planeta i sobre la gran quantitat d’especulacions, narracions i material de tota mena que ha enriquit el nostre imaginari col·lectiu al voltant dels alienígenes. L’exposició, que s’obrirà al febrer, no deixarà de banda les darreres investigacions i recerques sobre el tema.

La mostra sobre els extraterrestres, que combinarà ciència i cultura, és paradigmàtica de la manera d’enfocar les exposicions i activitats de la Fundació, segons han explicat els seus responsables. Joan Ramon Fuertes ha recordat que quan es va inaugurar el CosmoCaixa, el lema principal sobre l’experiència del visitant era «prohibit no tocar». Fuertes té clar que aquest lema ha de continuar al CosmoCaixa, però que és també aplicable a totes les exposicions, tant les científiques com les artístiques. De la mateixa manera, els enfocaments tornen a ser transversals i sobretot «connecten amb tots els àmbits el coneixement», ha remarcat Isabel Salgado.