Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

De què s’alimenta un museu?

Aquests dos museus estan aprofitant el boom del prestigi de la gastronomia

Una de les tasques dels museus és preservar el patrimoni i transmetre’l a les generacions futures. Però això és suficient? Equipaments com el Museu Molí Paperer de Capellades i el Museu de la Pesca de Palamós creuen que no, i aprofiten la seva especialització en el passat per fer productes que tenen èxit en el present. Com? En el seu cas, aprofitant el boom del prestigi de la gastronomia.

“El nostre museu té dos objectius: ser un centre expositiu i preservar l’artesania del paper fet a mà”, diu Victòria Rabal, directora del Museu Molí Paperer de Capellades. Aquesta voluntat de donar sentit a la tradició també ressona en les paraules del director del Museu de la Pesca de Palamós, Miquel Martí: “Pretenem mantenir una conversa amb el passat, fer actuals les nostres arrels marineres”. Si bé la seva tasca principal dels dos equipaments és la conservació i difusió del patrimoni, han trobat una manera de singularitzar-se a través de la producció de béns o serveis relacionats amb els seus productes estrella: el paper i el peix.

El museu capelladí fa paper a mà per encàrrec, i últimament té una varietat de clients provinents de la gastronomia. Tot va començar amb unes safates pel Bulli del Ferran Adrià, després van venir les cartes i alguns plats per la Ruscalleda, més endavant unes cartes per Martín Berasategui, i ara un paper elaborat amb pell de cacau pels germans Roca, entre altres projectes. “Per preservar la tradició fa falta estar dins del mercat i innovar”, assegura Rabal, “si no, l’artesania acaba sent una demostració i res més”. En el cas de Palamós, el museu ha creat l’Espai del Peix, unes sales situades al costat de la Llotja del port on es fan tallers relacionats amb els productes del mar i la seva cuina, amb l’objectiu de posar en valor les espècies de peixos de tota la vida, que els visitants també tasten.

No és casualitat que la gastronomia sigui una sortida per aquests centres. Com resumeix Victòria Rabal, “en aquests moments, els cuiners són els prínceps de la nostra societat: busquen bellesa i qualitat”. De fet, són els mateixos xefs o dissenyadors culinaris els que es posen en contacte amb el Museu Molí Paperer. No només volen un producte ben acabat, sinó que el volen fet a mà. Davant de les propostes, el museu engega un procés de creació en què els interessats poden veure i triar com es construeix aquest paper i com es pot personalitzar. Res fàcil, assegura la directora. Quant a Palamós, va ser el mateix museu el que va veure la necessitat d’abocar-se als interessos del present: “S’està acabant la gamba? S’està sobreexplotat el lluç? Per què l’anxova va tan barata? Les preguntes de la gent ens obligaven a pensar en el moment actual”.

L’equip del Museu de la Pesca ho va veure clar. I si desenvolupem un equipament que parli en clau de present sobre la flota pesquera de Palamós? I si expliquem les espècies que desembarquen al port cada dia? “Vam decidir fer tot això a través de la cuina per tocar de més a prop a la gent”, relata Martí. La iniciativa permet captar un públic que potser no se sentiria atret pel discurs clàssic del museu i, a més, revaloritza espècies comunes menystingudes. L’Espai del peix es divideix en tres àmbits: un centre d’interpretació de la pesca, una aula taller de formació i una aula gastronòmica de degustació. Tot el que s’explica parteix del valor quotidià. L’equipament ha rescatat receptes tradicionals seguint el principi del sabor autèntic, i descobreix als seus visitants tant professionals com amateurs peixos de manipulació fàcil i a l’abast de tothom.

Però quina rebuda tenen aquestes iniciatives dins del món paperer o pesquer? Poden ser vistos com una competència pel sector professional? Victòria Rabal assegura que el museu compta amb un bon nombre d’empreses papereres com a patrocinadores, i que ho veuen tot amb orgull: “Per a ells, plens de màquines i ordinadors, nosaltres som un lloc arcaic i alhora simpàtic, fem atractiva la creació del paper”. A més, és impossible trobar al mercat un material com el del museu, fet a mida pel proveïdor; una empresa gran no podria subsistir a base d’aquestes petites comandes. Miquel Martí també creu que l’Espai del peix es complementa perfectament amb els restauradors professionals: “Ells donen valor i posen de moda el producte local, i nosaltres expliquem per què és atractiu, quin valor té i quina és la tradició del sector”. De l’artesania a la taula, per a molts museus només hi ha un pas.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació