De què parlem quan parlem de “tradició”?

Pensar la tradició avui en dia ens desperta molts interrogants que poden resultar-nos contradictoris i borrosos. Hauríem de mirar enrere i exaltar la tradició, o bé rebutjar-la completament? Com podem fer encaixar el passat en el nostre present?

Ahir dimecres 18 de setembre la Casa Golferichs ens va acollir en un vespre plujós per a convidar-nos a reflexionar sobre l’enfocament de la tradició en l’actualitat. El nou cicle de pensament “Polèmik” neix de la voluntat de mostrar el que passa durant l’any al centre cívic, recollint totes les reflexions que han tingut cabuda en el si de les seves activitats i reivindicant el pensament com una part imprescindible de la cultura.

El cicle es va inaugurar amb la conversa entre els escriptors Núria Bendicho i Lluís Calvo “Acceptar o defugir tradicions”, moderada pel crític cultural Joan Burdeus. L’objectiu de la conversa era, precisament, posar la tradició en el punt de mira i interrogar-la des de diverses òptiques. Tal com va apuntar Burdeus, tots dos escriptors “comparteixen posicionament respecte a la tradició, se situen al marge i mantenen una relació crítica respecte al centre cultural i a la seva producció”. A més a més, també va voler abordar la nostra relació amb la tradició catalana, que ha estat molt assetjada culturalment. Calvo, doncs, va obrir la conversa exposant dues visions contraposades de la filosofia que més ressonen en la nostra concepció  actual de la tradició, la de Martin Heidegger i la de Walter Benjamin. Si bé Heidegger concep un origen implícitament fixat, i per tant una determinació molt forta del present en relació amb el passat que ja ha fixat els corrents artístics i filosòfics, Benjamin, tot i haver defensat la recuperació del passat en els seus escrits de joventut, proclama una ruptura de les tradicions i en reivindica la discontinuïtat, sobretot en les seves tesis de la filosofia de la història.

Lluís Calvo van defensar per sobre de tot una mirada crítica de la tradició, no per a abolir-la sinó per a qüestionar-la.

Amb aquests dos contrapunts filosòfics, Calvo va passar a abordar la qüestió de la tradició catalana recuperant la figura de Torres i Bages, a qui va reivindicar com a essencial per a entendre d’on venim. “Tradició vol dir ensenyança, transmissió de coneixements, i si el saber no ocupa lloc, ¿no és una vertadera temeritat menysprear l’ensenyança dels pares, o passats?”.

Recollint algunes idees de l’escriptor, Bendicho va reflexionar al voltant de la seva experiència personal. L’autora de Terres Mortes va fer comprendre que per tal d’abordar la tradició cal comprendre els llegats, tant els que ens són imposats com els que perpetuem conscientment. És sobretot en la seva lluita personal per la defensa de la tradició catalana que tal qüestió ha tingut un pes cabdal i li ha permès reconquerir la llengua i la literatura, i així, poder arribar a escriure. També va voler abordar el domini del poder masculí en la tradició filosòfica, apuntant que la lluita feminista va haver de fer ús dels llegats marxistes per a poder alçar la seva veu: “Cal estudiar, aprendre i comprendre la tradició per a poder emprar les eines que ens atorga”. Els dos escriptors, doncs, van defensar per sobre de tot una mirada crítica de la tradició, no per a abolir-la sinó per a qüestionar-la.

Després d’il·luminar les diverses visions de la tradició i fer-nos reflexionar sobre les nostra pròpia concepció crítica, se’ns va convidar a la inauguració de l’exposició Te amo. Yo tampoco de l’artista Lucía Morón, una instal·lació fotogràfica que omple el vestíbul de la Casa Golferichs. Mentre de fons ressona “Love Me Tender” d’Elvis Presley, les parets insten a repensar l’amor romàntic a través de fotografies, plafons i una instal·lació de vídeo-art. L’artista argentina va explicar la història personal amb què es gesta, a través del qual vol principalment desafiar els models familiars que li van ser imposats i subvertir la concepció de l’amor i el matrimoni. Així, trobem fotografies de l’arxiu familiar i autoretrats amb les quals es qüestiona sobre els mandats socials i culturals que les dones arrosseguen al voltant de l’amor. L’obra, feta de diverses capes, se centra principalment en el gest, en la possibilitat de suggerir, i permet interactuar-hi. L’exposició es podrà visitar fins el 2 de novembre.

La primera jornada del cicle es va tancar amb Primfila i se’n va, un concert-xerrada a càrrec de La Filadora, que també ens interpel·la i apel·la al mateix temps a la tradició musical catalana per tal de resseguir el rol de la dona al llarg del temps. Les veus harmonioses de les integrants de La Filadora s’alcen per a reivindicar les històries de les cançons; ens fan mirar enrere per a comprendre, a partir del llegat cultural, la nostra realitat. “Relats, rumors i històries, sempre ens n’han fet arribar, i ara a aquestes dones les volem reivindicar”.

El cicle Polèmik continua avui a Casa Golferichs a partir de les 18h amb conferències, dansa i moviment. Més info en aquest enllaç.