De la raó estètica o de com destruir i crear nous mons

Chantal Maillard i Marina Garcés conversen a la Fundació Tàpies a propòsit de la reedició del llibre La Razón estética, de Maillard.

El dilluns 16 d’octubre la poeta i filòsofa Chantal Maillard i la filòsofa Marina Garcés es van citar a la Fundació Tàpies per dialogar a propòsit del llibre de Maillard La razón estética, que Galàxia Gutenberg reedita 20 anys després de la seva publicació. Sorprenien, d’entrada, les paraules de Maillard.

“Avui escriuria aquest llibre d’una altra manera, amb altres categories. O potser no l’escriuria. Simplement aniria al bosc i miraria els ulls d’un animal, i amb això en tindria prou.” A continuació afegia, amb un dolor ben visible per a tots els assistents, que ja no compartia la visió “optimista” del llibre. “Què ha passat en aquests 20 anys perquè canviïs d’actitud?”, li preguntava Garcés.

A La razón estética, Chantal Maillard defensa la importància de la capacitat creadora en l’ésser humà. L’home és, essencialment, un ésser inventiu que crea obres d’art però també i sobretot maneres de pensar i de viure. La raó estètica, sosté, permet, mitjançant la ironia, l’humor o la contemplació, la des-identificació del món en el qual es viu i obre espais des dels quals crear altres maneres de pensar i d’actuar. Doble moviment, doncs, de la raó estètica: de-construcció de vells mons, d’una banda, i creació de nous, d’altre.

Però Maillard ja no creu, sembla, en el potencial polític i social de la raó estètica. “Què ha passat durant aquests vint anys?” li preguntava Garcés. “Em sembla obvi”, responia Maillard. Per sota les aparents confrontacions ideològiques, “imposició d’un pensament únic”, i absolutització de la mercaderia: “ja tot es pot comprar i vendre.” La manera en com han transcorregut aquests últims 20 anys i les poques perspectives de canvis socials a escala global han portat Chantal Maillard a la desil·lusió i a la desesperança. Només veu possible “transformacions personals” en “algunes persones” o en “petits grups”. A més, Maillard recorda que “crear nous mons no implica que aquests siguin adequats”. Garcés, en canvi, en les seves obres creu i aposta per construir resistències col·lectives capaces de crear espais alternatius on sigui possible pensar i sentir d’una altra manera.

A què es deu aquesta diferència de to entre les dues filòsofes? Potser es deu, sostenia Maillard, “a què som dues dones de generacions diferents, a què tu [referint-se a Marina Garcés] no deixes de ser una dona jove i a què jo ja estic a prop de la meva mort. Una es planteja si tot això ha valgut la pena.”

Malgrat el pessimisme de Chantal Maillard, la reedició del llibre és una bona notícia per les eines que ofereix per pensar el nostre present i perquè, com diu Garcés, el llibre de Maillard és,”irònicament, un manual per viure”. Efectivament, La razón estética convida al lector a buidar-se de creences, imatges i sentiments per a poder parlar, crear i comunicar de manera més genuïna, sentida i compromesa. I si els canvis i transformacions personals encara són possibles, segons Maillard, i si la realitat és de-construïble i re-construïble, tal com sostenen les dues filòsofes i amigues, per què no hauria de ser possible, un dia, una transformació col·lectiva? Dit d’una manera: malgrat la realitat fàctica actual – una gran presó on gairebé no es pot respirar – no seguim sent, encara, éssers essencialment creadors, capaços d’imaginar i forjar nous mons? No seguim sent humans, és a dir, éssers demiürgs?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació