Clapés, l’artista que va partir peres amb Gaudí

“Clapés ha sigut un home molt valorat i alhora molt menyspreat”, diu l’historiador i crític de l’art Josep Casamartina mentre assenyala els quadres de l’artista que trobem al Palau Güell. Amb motiu del centenari de la mort del pintor Aleix Clapés (Vilassar de Dalt, 1846 –Barcelona, 17 de desembre de 1920), la Diputació de Barcelona organitza en aquest edifici l’exposició Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí, que es podrà visitar fins al 30 de maig del 2021 i que vol mostrar una mirada nova sobre el vilassarenc.

De la vida d’Aleix Clapés i Puig no se’n sap gaire cosa. Ha passat a la història com un personatge misteriós i “el seu arxiu és molt poc arxiu”, explica Josep Casamartina, cocomissari de la mostra Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí junt amb Carlos Alejandro Lupercio Cruz, actualment resident a Mèxic, doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialista en el pintor. Clapés es va formar a Reus i a Barcelona, a l’Escola Provincial de Belles Arts, coneguda com a Llotja. A Barcelona es va relacionar amb els grans noms de l’època, però d’ell se’n guarden pocs documents, fet pel qual l’envolten tot de misteris.

“Això és molt Clapés”, diu Casamartina mentre assenyala l’autoretrat que l’artista va pintar el 1902, on la seva figura té uns traços difuminats, però en canvi, els seus ulls són expressius i marcats; “feia un tractament gairebé abstracte de la pintura, amb un expressionisme avant la lettre.” El protagonista de l’exposició va elaborar tant pintures de cavallet com murals, sovint amb un estil tenebrós i personal que el crític de l’art que ens guia arriba a descriure com a “necrofílic”. Està demostrat que li van encarregar diverses pintures sobre difunts.

Entremig de la pintura realista i sovint agradable de Ramon Martí i Alsina, Modest Urgell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i altres artistes catalans que van excel·lir al tombant del segle XX, Clapés “era una rara avis, per això queda desclassat”, creu Casamartina. Al Palau Güell també veiem mobiliari suposadament dissenyat per l’artista, encara que Casamartina creu que tant per l’estil de les peces, com per la qualitat que tenen, com perquè no s’ha trobat gaire més mobiliari dissenyat per ell, probablement darrere les cadires que s’exposen hi havia la mà de Gaudí, “que ajudava sovint als seus amics”.

Durant les dues darreres dècades del segle XIX, Clapés va comptar amb admiradors fidels entre els crítics més influents i destacats de l’època, però també va tenir detractors implacables i enemistats cèlebres. Destaca l’amistat íntima que va tenir amb Antoni Gaudí durant molts anys, fins que es va trencar cap al 1911, arran d’una disputa per la tria d’artistes de la Pedrera. A més, Clapés va comptar amb l’afecte d’Eusebi Güell, que també es va acabar trencant. 

El protagonista de la nova exposició del Palau Güell va arribar a ser l’artista preferit del senyor Pere Milà i Camps, promotor de la Pedrera. Ara bé, Milà tenia amb ell interessos al marge de l’art. Tot i que de cara a la galeria, el mecenes era un home profundament catòlic i practicant, es creu que portava una doble vida i que va fer un pacte amb Clapés per tal de fer-li pagaments més alts de l’habitual (que el pintor no cobrava íntegrament) i així dissimular les despeses que tenia amb amants. El vilassarenc també va comptar amb la simpatia d’artistes com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb qui va compartir la seva admiració absoluta per El Greco.

A més de dedicar-se a la pintura, el protagonista d’aquesta exposició també va practicar la fotografia, i va ser editor i botiguer. Va tenir fama i reconeixement a la Barcelona del tombant de segle i va fer diners, però també els va perdre; la seva vida i la de la seva família oscil·lava entre la ruïna i riquesa. Va morir totalment arruïnat als setanta-quatre anys mentre pintava uns murals a l’Institut Mental de la Santa Creu, al districte d’Horta. Casamartina insisteix en tots els interrogants que envolten l’obra i la vida de l’artista; entre ells, la possibilitat que Clapés estigués fent un mural al manicomi perquè hi estava internat.

Un recorregut per l’obra de Clapés 

Hi ha diversos espais de Barcelona que compten amb obra de Clapés. El Palau Güell mateix compta amb diverses obres seves que es mostren de forma permanent a l’avantsala, la Sala dels Passos Perduts i el Saló Central. A tot això, ara s’hi suma la mostra antològica Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí, que es troba a la sala d’exposicions temporals. Aquesta revisió amb caràcter exhaustiu de l’obra de Clapés es pot completar amb visites a la Pedrera (amb la decoració mural dels vestíbuls i els patis, també obra seva), l’Hospital de Sant Pau (on hi ha instal·lat, des de poc després de la seva mort, el quadre més gran que va pintar mai) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (a les sales dedicades a Gaudí i el Modernisme).

L’exposició en qüestió ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, els Museus de Sitges, el Centre de Lectura de Reus, la família Real-Clapés, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la Fundació Catalunya La Pedrera, Sant Pau Recinte Modernista, Palau Antiguitats i diversos col·leccionistes particulars, gràcies als quals al Palau Güell hi podem veure obres de Clapés que no s’havien vist públicament abans.

Trobareu més informació sobre l’exposició al web del Palau Güell.