Chila Kumari Burman i l’esclat de la llum

L’artista Chila Kumari Burman, anglesa d’origen hindú, em fa una visita guiada a la instal·lació que presenta aquests dies a Can Framis en el marc del LlumBCN. Quan li pregunto si ha vingut expressament de Londres, em diu que ha aterrat de Mart. “Sóc una alienígena”. La Chila és d’aquelles persones que no avisa ni riu després de fer una broma.

Chila Kumari Burman es mostra agraïda que l’hagin convidat a LlumBCN, i que li hagin donat la llibertat i l’espai que ocupa a Can Framis, una paret immensa on ha desplegat la peça Liberty and Love, un mosaic que barreja figures de la mitologia índia amb referents de la cultura moderna.

“Soc una admiradora de l’obra d’Antoni Tàpies i conec també una mica la història de les lluites socials que han marcat la història de Barcelona, i per això m’ha semblat oportú reivindicar la llibertat, que és una cosa que vosaltres en sabeu un munt. I l’amor és una cosa que necessitem més que mai després de la pandèmia”, em diu mentre contemplem el gran fresc lumínic que presenta a Can Framis.

Entre les figures que ha plasmat a la paret hi ha Ganesh, una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú. M’explica que ve d’una família molt religiosa i que de petita els seus pares la portaven cada diumenge al temple hindú. El seu pare va emigrar de ben jove de l’Índia a Liverpool i es va convertir en un venedor de gelats. Tenia una caravana i anava d’un lloc a l’altre, darrere seu molts altres indis van seguir el seu exemple i es va convertir en una figura llegendària que va arribar ser el director del temple hindú de Liverpool.

Chila Kumari estava predestinada a un casament pactat pels seus pares, però se’n va escapar quan va aconseguir marxar de casa per anar a la universitat a estudiar Belles Arts.  La seva carrera ha viscut una eclosió arran de la intervenció que va fer fa uns anys a la Tate Britain de Londres, on va il·luminar la façana del museu amb una instal·lació molt semblant a la que presenta a Barcelona fins diumenge. Es va inaugurar just abans de la pandèmia i com que aleshores a Londres tot estava tancat es va convertir en un lloc de pelegrinatge. La gent hi anava a celebrar la seva festa d’aniversari; moltes parelles triaven el Tate per quedar i contemplar les seves il·luminacions. “La gent va embogir. Hi havia qui agafava un taxi només per venir a veure el mural”, m’explica la Chila, que va rebre la MBE per les seves aportacions a les arts britàniques, una medalla que li va imposar la reina Elisabet en persona poc abans de morir. De resultes de l’èxit de la Tate, li van demanar d’il·luminar Covent Garden i Netflix li ha demanat una col·laboració per al film The White Tiger. I els encàrrecs es multipliquen, ara a altres països.

A la rerefaçana de Can Framis hi trobareu una gran heterogeneïtat de figures i lletres de neó, com ara la paraula fruity o Bazaar, que tenen una ressonància especial a l’Índia, però també un tuk tuk, una abella, un gall, una serp (símbol de fertilitat), uns ulls, un gelat com els que venia el seu pare a Liverpool. Treballa amb tires de led de silicona, que és molt més econòmic i flexible que el neó convencional a l’hora de traslladar els seus dibuixos a les creacions lumíniques.

Llum BCN ha proposat que per evitar la petjada de carboni que causaria el transport d’aquestes peces, fossin produïdes a partir dels dibuixos de Chila Kumari per La traginera, una comunitat de Ciutat Vella, impulsada per Impulsem i Tot Raval, que treballa per la reinserció laboral. Un cop acabat el festival, aquestes escultures lumíniques es quedaran a Barcelona i seran material pels tallers de reinserció que impulsen des de La Traginera.