Cervera i els artesans del Barroc

La Universitat de Cervera és un dels grans emblemes del Barroc català. Ara l’antiga biblioteca d’aquest edifici paradigmàtic abraça «Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps», una exposició en el marc de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019 que presenta l’altra cara de la moneda, l’art allunyat de l’esfera més grandiloqüent. La mostra s’ha impulsat des del Museu de Cervera, dirigit per Carme Bergés, i ha comptat amb el comissariat de Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona, i Joan Yeguas, conservador de la col·lecció d’Art del Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya.   

El recorregut fins a l’antiga biblioteca representa el preàmbul d’«Artesans del Barroc». Després de pujar fins al primer pis de la Universitat i creuar el paranimf, la mostra convida el visitant a conèixer l’altre art barroc. Es tracta de l’art que ha passat més aviat desapercebut sota la imatge ampul·losa de l’època, aquell art que la història ha escrit en minúscules. La mostra es basteix com l’aparador del complex món artesanal que cobria les necessitats materials i espirituals de la Cervera dels segles XVII i XVIII. 

En contraposició a la imatge que en tenim, la producció barroca a Catalunya va ser destacada i abundant. L’embranzida econòmica del moment va afavorir l’increment d’encàrrecs artístics a diverses ciutats catalanes. Més enllà del paradigma barroc de la Universitat, els interiors domèstics i religiosos de Cervera van reflectir l’extraordinària activitat d’aquella societat. Tanmateix, amb les grans pèrdues patrimonials posteriors es va perdre també l’esplendor artística de l’època. «Artesans del Barroc» intenta fer-la evident als ulls de la nostra societat actual tot posant en valor part del llegat que hem heretat.

Tots els treballs han passat per les mans de Ramon Pijuan, encarregat de la restauració i l’adequació. La mostra aplega retrats reials de la Paeria, obres religioses dels grans retaulers, i pintures de Bernat Amorós i Antoni Viladomat. La mirada que s’hi desplega, però, va més enllà de noms propis, i la dimensió únicament artística, i busca un retrat social, una comprensió més global del context. La innovació en el relat expositiu es dona des de l’inici. Com indica el títol, la mostra subratlla el caràcter artesanal de l’art. És per això que s’inicia amb una reproducció de diversos tallers barrocs a càrrec de l’escenògrafa Alba Cuñé. La primera sala de l’exposició exhibeix un marbre a mig esculpir, esbossos d’anatomia humana, una taula amb tints, i també llana i viandes. Durant el Barroc, el taller gremial encara estava ben allunyat de l’espai romàntic propi dels genis creadors. En aquesta època era un espai de vida, on tant s’hi menjava com s’hi rebien els clients o es creava. També es tractava d’un espai de convivència entre els diversos rangs d’artesans, és a dir, els mestres, els oficials i els aprenents. 

Després d’aquesta immersió en la creació artesanal, el visitant ja pot endinsar-se a la sala expositiva inaugurada per la vista de Cervera de Juan Muñoz de Ruesta, datada el 1716. Les obres barroques es disposen en quatre seccions, començant pels retrats. Fins a la irrupció de la fotografia, aquest gènere mantenia viva la memòria dels personatges destacats. L’exposició desplega retrats que recorden la casa reial, com les pintures de la Paeria de Manuel Arnau; retrats de personatges il·lustres, com és el cas de Jaume Albesa, portador d’una relíquia de la Vera Creu a Cervera; o retrats evocatius de persones benefactores. Destaca el cas curiós del Retrat de Berenguer de Castelltort de Francesc Bal, que recorda el fundador de l’Hospital de Cervera, però quatre segles més tard de la seva existència. Davant els retrats, el visitant hi troba l’art que va més enllà de la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Es tracta de l’art en minúscules, que inclou els dibuixos de les intervencions a la Universitat de Jaume Padró, una carta de tesi dissenyada per Antoni Viladomat, les masses de la Universitat de Barcelona —antigament de Cervera—, o el cap de l’àliga d’inicis del XVIII com a mostra del bestiari popular. 

La tercera secció dedicada a l’escultura està dominada per les parts de retaules de fusta procedents principalment dels tallers dels Grau, els Sunyer o els Padró. Aquestes obres ocupaven els espais sagrats i servien per difondre els ideals del catolicisme. Hi destaquen Sant Miquel matant el drac de Feliu Ribes, una talla sense cromar de Sant Pere, obra de Tomàs Padró, i uns relleus de Santa Cecília i Sant Francesc de Paula. La temàtica religiosa es prolonga al darrer estadi d’«Artesans del Barroc», on es posa de manifest la relació dels gravats italians, francesos i flamencs amb les obres d’Antoni Viladomat i Bernat Amorós. Artistes de renom com Rafael, Miquel Àngel o Rubens es constituïen com l’agafador segur i eficaç a l’hora de resoldre les composicions. Si un model resultava efectiu, només calia reproduir-lo i adaptar-lo a cada encàrrec, fet que explica la lentitud amb què els tallers reflectien els canvis estètics i estilístics. 

«Artesans del Barroc» teixeix la història de la societat cerverina d’aquells temps. L’accent, per tant, també s’ha situat sobre les dones i les figures femenines, generalment supeditades al predomini masculí. «Els museus hem de saber afrontar aquests discursos més inclusius i justos. La història l’hem fet entre totes», expressa Carme Bergés. Si bé en els retrats reials generalment les dones només hi apareixen com a consorts, el Retrat de Francesca de Navès,obra de Francesc Bal, demostra el paper singular de la dona en les sèries de benefactors. Però si hi ha una figura que destaca a la mostra és la Santa Lliberada d’Andreu Sala, provinent del MNAC. Sembla un Crist agonitzant, però la figura presenta unes fines faccions i insinua uns pits sota la túnica. La llegenda explica que Lliberada no volia casar-se i Déu va reaccionar davant les seves pregàries fent-li créixer una barba ben espessa. L’extraordinari succés va ser interpretat com un acte de bruixeria i la jove va ser crucificada. Darrere d’un presumpte Crist, per tant, hi ha una història desconeguda i colpidora. 

La mostra de l’antiga biblioteca s’ocupa d’un període creatiu examinat més tardanament que d’altres capítols artístics. Joan Yeguas subratlla el poc recorregut de la historiografia del Barroc català, una realitat que afecta tant la perspectiva dels estudiosos com la del públic. «L’estudi del Barroc ja és major d’edat», però, segons Yeguas. Per tant, s’agraeix que una exposició com aquesta desplegui part del relat generat durant les darreres dècades. I s’agraeix també que s’expliqui la Cervera barroca més enllà de la Universitat i els borbons. «Cervera respirava art com qualsevol altra ciutat del territori», expressa Francesc Miralpeix. La Univeristat, símbol del Barroc canònic, ara acull l’altre Barroc, un món dominat per l’artesania i els tallers gremials. 

«Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps» es pot visitar fins al 12 d’abril de 2020. Podeu consultar els horaris d’obertura aquí.