Barcelona capital mediterrània

Els catalans vam viure un esplendor prematur, abans dels estats nació moderns, i ara que hem entrat en l'era multiculti, ja se'ns ha fet tard per morir.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

És curiós com en els darrers anys, els museus municipals dedicats a explorar la història de Barcelona han passat de l’exaltació del tricentenari de 1714 a la revisió autocrítica de la nostra història contemporània. Hem vist com s’erigia un memorial per als afusellats al Camp de la Bota, hem analitzat la complicitat de la ciutat amb el colonialisme a Guinea, hem reviscut la infància sota les bombes durant la Guerra Civil i hem revisitat la mili dels catalans a Sidi Ifni o la repressió que van patir els anarquistes a Montjuïc, per posar alguns exemples. I fa uns mesos, el Comissionat de Memòria, que ha impulsat tota aquesta revisió, ens regalava la magnífica exposició de la pintora Charlotte Solomon, víctima de l’Holocaust. Han estat mostres necessàries de reparació, que no deixaven espai per a l’autocommiseració ni l’autocomplaença, ni tampoc gaire per l’èpica.

Amb l’exposició Barcelona capital mediterrània, que es pot veure al Saló del Tinell fins al 29 de setembre, el MUHBA trenca amb aquesta autoflagel·lació respecte al nostre passat recent per remuntar-nos a l’esplendor medieval de la ciutat. És ben cert que els catalans vam viure un esplendor prematur, abans de la constitució dels estats nació moderns, i ara que hem entrat en l’era multiculti, ja se’ns ha fet tard per morir. D’aquest esplendor medieval prematur tracta aquesta mostra que ens presenta la metamorfosi de la ciutat de Barcelona entre els segles XIII i XV.

L’exposició, comossariada per Ramon J. Pujades i Bataller, ens ajuda a entendre que l’activitat comercial de la ciutat va ser decisiva en la generació de recursos que van facilitar el naixement del municipi de Barcelona. Al segle XIII era una ciutat de pocs nobles, que més aviat la campaven pels seus castells, però era plena de clergues i frares. L’efervescència comercial d’aquell moment va propiciar l’eclosió dels molts nous oficis, alguns tan exclusius com el dels filadors d’or o els seders i d’altres tan arcaics avui com el dels espasers, daguers, candelers de cera, giponers, fustanyers, corredors d’orella, etc. N’hi ha d’altres que no han desaparegut, com el dels neulers. Atenció: avui el MUHBA ha aconseguit reproduir el mètode amb què es feien les neules al segle XIV gràcies a la col·laboració de la Fundació Alícia.

L’exposició explica molt bé com es configura el teixit institucional de la ciutat, la importància de les confraries, que eren, amb el bisbe, l’altra pota fonamental del poder de l’església. Les confraries van ser la prefiguració dels sindicats d’avui, corporacions d’oficis que ja regulaven el treball de manera gremial. Barcelona capital mediterrània ens ajuda a entendre com funcionava la governança d’una ciutat predemocràtica però que començava ja a articular-se institucionalment amb una complexitat d’equilibris que preanuncien la modernitat que vindrà. La ciutat, amb el Consell de Cent, va passar de ser una propietat dels comtes reis gestionada pels seus oficials a esdevenir un subjecte de negociació política amb la monarquia i els dos estaments privilegiats, la noblesa i l’Ésglésia.

L’exposició també recull el paper dels jueus en la configuració política de la ciutat. Els jueus eren propietat del rei, però van aconseguir autogovernar-se gràcies a un pacte amb la monarquia pel qual es responsabiltzaven de recaptar els seus impostos. L’any 1391 van ser víctimes d’un genocidi terrible que pràcticament van arrasar la seva presència a la ciutat.

La visita a l’exposició té altres al·licients. Hi podreu contemplar el magnífic tapís de Sant Jordi d’Antoni Sadurní (1450), una peça de la qual Isabel II d’Anglaterra una vegada es va enamorar. En veure’l la reina no va poder reprimir el rampell de comprar-lo, però Jordi Pujol li va aclarir que no estava en venda. També hi trobareu exposat el Llibre dels Usatges, de Jaume Marquilles (1448), un document fonamental de la història de la ciutat, il·luminat amb unes miniatures fantàstiques. També són impressionants la maqueta de la ciutat, que obre el recorregut, i la reconstrucció en 3D de la transformació arquitectònica que va viure el Palau Reial entre els anys 1000 i 1400, especialment les intervencions de Martí l’Humà, l’últim rei, que va morir sense descendència.

L’exposició es tanca amb la crisi econòmica iniciada a mitjan segle XV, que va desembocar en la guerra civil de 1462, i que va abocar la ciutat a uns anys de decadència. El viatger alemany Jeroni Münzer ho confirmava l’any 1494: “Barcelona havia arribat a l’apogeu quaranta anys abans, fruit del comerç, i després la mercaderia s’havia desplaçat cap a València. Tot i la seva riquesa acumulada, la ciutat semblava morta en comparació al que havia estat”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació