Barceló i Palau: l’erotisme i el fum

Sabeu que Barceló va ser l’home amb qui Palau i Fabre es va fumar el seu primer porro?

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Sabeu que Barceló va ser l’home amb qui Palau i Fabre es va fumar el seu primer porro, quan ja tenia vuitanta-vuit anys? A la nova exposició de can Palau i Fabre, de textos del poeta només en trobarem un i ben al principi. Les seves paraules desapareixen per deixar espai a les obres d’un dels pintors que ell més respectava: Miquel Barceló. Fins el 9 de setembre, la Fundació Palau acull la mostra Pregon Desig.  

“Després de mirar molt les peces d’argila crua, algú va proposar un porro-canuto, spinelli- de maria”, llegim que Miquel Barceló explica en un correu que va enviar el 2005 a la Fundació Palau i Fabre, “El Palau, tot fumant i amb tota naturalitat va fer-nos saber que era la seva primera experiència amb aquesta droga”. Aquesta és una part del paràgraf inicial que veiem a la Fundació Palau i Fabre i que dona la benvinguda a l’exposició Pregon Desig. 

Més enllà d’aquest correu, silenci. Les sales de la fundació de Caldes d’Estrac s’omplen d’obres de Miquel Barceló que daten entre el 1994 i el 2018, i que cal entendre com un homenatge del pintor al poeta en l’any en què Palau hagués complert cent anys. Segons explica Maria Choya, directora de la Fundació, el poeta “admirava la capacitat imaginativa i l’expressivitat de Barceló, aquest gran mestre del gravat que experimenta molt amb tècniques i materials, amb qui compartia el desig de crear”.

De fet, aquest era un dels desitjos que Palau i Fabre volia fer realitat: exposar al seu espai les obres del pintor. L’artista “estava obsessionat per Picasso, però estimava especialment Perejaume i Barceló”, apunta Miquel Guerrero. El comissari de l’Any Palau i Fabre recorda que aquesta exposició se suma a les mostres Jo sóc el meu propi experiment, de Julià Guillamón al Palau Robert, i la itinerant Palau mira Picasso, de Víctor Fernández, que ja ha passat per Caldes d’Estrac, ara fa parada a la seu de la Diputació de Barcelona i ben aviat farà parada a Madrid i París.

En total, Pregon desig: Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre compta amb seixanta-vuit peces del taller que el pintor té a París, i utilitza com a imatge destacada un gran pop. No és l’únic animal d’aigua que veiem a les sales de la Fundació, ja que a Barceló li agrada molt bussejar i el món marí forma part de la seva obra. A part, també hi trobem altres peces de gran força matèrica, com ara les que l’artista ha creat utilitzant termites que es mengen una part dels quadres, i que “fan entrar la vida en la pintura”, segons Choya.

Però si algun tema comparteixen Palau i Barceló és el del sexe i l’erotisme. A Pregon Desig podem veure quadres preciosos del pintor sobre aquest tema, sumats a una quadern inèdit que encara no ha acabat i que, per tant, un cop acabada la mostra tornarà a les mans de Barceló perquè l’acabi de dibuixar. Tot i així, el podem veure obert per una pàgina de temàtica també eròtica, i en una petita pantalla s’hi reprodueixen escanejades la resta de peces amagades dins les pàgines del quadern.

Al costat, hi trobem una llibreta petita que no podia ser enlloc més que a la Fundació Palau i Fabre, a la qual li agradaria acabar-la adquirint. Dins del bloc de notes hi ha tots els esbossos que Barceló va fer l’any passat per tal de trobar el logotip ideal per l’Any Josep Palau i Fabre. El dibuix resultant és la marca pròpia de la celebració, i representa un retrat del poeta a través de les seves inicials: J, P i F.

L’exposició també compta amb autoretrats inèdits de Barceló, com ara Patati-Patató (2011) i Autotraitpor (2011). Maria Choya destaca que el pintor ha cedit totes les peces gratuïtament i agraeix la complicitat de l’artista, que viu a París, a l’hora de treballar. L’altra obra destacada és l’exemplar de la sèrie de la Divina Comèdia que fa temps que forma part de la col·lecció de la Fundació Palau i Fabre, ja que el pintor l’havia donat anteriorment al seu amic. En aquest cas, el quadre és un dibuix preparatiu de la sèrie, ja que les pintures finals estan totes juntes i no es poden separar: aquesta és la voluntat del pintor. Qui vulgui aprofitar aquesta bona oportunitat per veure l’obra recent de Barceló, pot visitar la Fundació Palau i Fabre fins el 9 de setembre del 2018.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació