“Atureu el vaixell!”: els submarins alemanys contra la marina espanyola

La nova exposició del Museu Marítim de Barcelona explica com la marina de guerra alemanya va enfonsar més 80 embarcacions estatals durant la Primera Guerra Mundial, cosa que va provocar la mort de prop de 300 mariners. Per què Espanya, tot i ser neutral, també s’hi va veure afectada?

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Des del passat dijous, el Museu Marítim de Barcelona acull l’exposicióAtureu el vaixell! Els atacs a la marina mercant espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), una mostra sobre l’activitat en aigües d’arreu del món del major conflicte bèl·lic fins aleshores, que explica com la marina de guerra alemanya va enfonsar més 80 embarcacions estatals, cosa que va provocar la mort  de prop de 300 mariners. Per què Espanya, tot i ser neutral, també s’hi va veure afectada?

SM_U_35_mediterranean_800px

“Atureu el vaixell!” recupera un episodi poc conegut de la Primera Guerra Mundial amb motiu del recent centenari del seu esclat, amb l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo. L’exposició s’enfoca no només a les conseqüències dels atacs a la marina espanyola, sinó també al desenvolupament tecnològic i militar de l’època, que va incloure avions, tancs, llançaflames, gasos, ambulàncies i transfusions de sang al dia a dia del conflicte. Tota una revolució. Però la novetat més decisiva (si més no a les aigües) fou una altra: el submarí.

Un dels espais de la mostra explica, a través d’un àudio i diverses imatges acompanyades d’informació escrita, com funciona aquesta embarcació. La resta estan integrats per documentals, vídeos i fotografies històriques, portades i retalls de diaris de l’època, vinyetes satíriques, mapes, maquetes, postals i cromos de guerra: una extensa recopilació de dades, objectes, informacions i anècdotes diverses sobre l’evolució de la guerra al mar, que fou molt més decisiva del que pot semblar a simple vista.

Qui controla el mar, controla el món

Les batalles navals de la Gran Guerra no van ser gaire nombroses, però, tot i no resultar directament decisives, van repercutir amb escreix en el seu desenvolupament, ja que el mar es va convertir en un escenari estratègic per eliminar el comerç, el transport i l’aprovisionament dels enemics (d’un o altre bàndol). En unes aigües massa agitades i compromeses, doncs, la neutralitat no garantia impunitat, i per això els vaixells espanyols, que transportaven material de guerra, es van veure atacats (sobretot) pels alemanys, però també pels aliats. El control de les rutes comercials era fonamental per aconseguir la supremacia marítima. Per això, el control del mar sí que era decisiu pel control del món, de la guerra.

Però no només les armes estaven “vigilades”: el carbó, el cotó, el ferro, la fusta i fins i tot els aliments eren considerats, pels alemanys, contraban. És a dir: material de guerra. Amb aquest pretext, van decidir enfonsar tots els vaixells que transportessin aquests productes, raó per la qual els vaixells mercants espanyols es van convertir en un dels seus objectius. Des del 17 d’agost del 1915, amb l’enfonsament del vapor Isidoro, fins al 5 d’octubre del 1918, amb el del María, la navegació espanyola no va tenir cap garantia malgrat emparar-se en la neutralitat, una situació gairebé obligada per les seves limitacions econòmiques i militars.

Recopilació de capçaleres de l'època sobre la Primera Guerra Mundial i els atacs a les embarcacions espanyoles | Museu Marítim de Barcelona

En total, es van enfonsar 86 embarcacions estatals. Totes, excepte una (l’Eri Berro), a mans dels alemanys, que també comptaven amb tropes de corsaris, alternatives als submarins, per combatre el comerç marítim. Els aliats van respondre amb els Q-Ships, uns vaixells que aparentaven ser mercants amb els quals intentaven desbaratar les ofensives germàniques, que comptaven, això no obstant, amb una notable flota de submarins, entre ells l’U-35, el més famós de la història, que va enfonsar 226 vaixells.

El Canal de la Mànega fou un dels teatres d’operacions on hi hagué més atacs dels teutons, equipats amb canons, torpedes i mines marines per esberlar els adversaris. Una de les estratègies per contrarestar les ofensives era l’ensinistrament de gavines, que servien per localitzar els periscopis dels submarins. Qualsevol tàctica era bona en una situació semblant, en què aquestes embarcacions infraaquàtiques es van revelar com a decisoris artefactes de guerra.

“Atureu el vaixell!” es podrà visitar fins al 29 de maig a les Naus de les Drassanes del Museu Marítim de Barcelona. Per saber-ne més podeu fer clic a la pàgina web del Museu, on també trobareu informació sobre l’exposició inaugurada el 25 de febrer dedicada al pintor hiperrealista Lluís Almazán, “…I ara, el Port“. 

Trobareu més informació al web del Museu Marítim. El Museu Marítim de Barcelona és un consorci de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Port.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació