Pintors sota l’ombra: Berni Puig

Aquest artista visual ha pintat per dins l'església de Penelles

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A Núvol dediquem cada dimecres d’agost a un pintor contemporani català. Si aquesta secció es diu “pintors sota l’ombra” i no “pintors a l’ombra”, és perquè us imaginem llegint-la resguardats del sol; no pas perquè creiem que els artistes en qüestió estan més “a l’ombra” que d’altres. La realitat és que l’art pictòric és tan universal com marginal, i dins de la societat, la gran majoria d’artistes visuals viuen en un segon pla. La intenció d’aquesta secció estival, doncs, és una altra: més que reivindicar quatre noms en concret, vol normalitzar l’hàbit de llegir sobre pintors. Avui ens teletransportem al Konvent de Berga, on entrevistem l’artista visual Berni Puig.

'Devots', mural de Berni Puig a una fàbrica abandonada de Manresa (2019)
‘Devots’, mural de Berni Puig a una fàbrica abandonada de Manresa (2019)

Berni Puig va néixer a Castellbell i el Vilar, al Bages, l’any 1990. Quan va arribar l’hora de cursar estudis superiors, va començar a estudiar disseny industrial, però ho va deixar per fer il·lustració a l’Escola Massana. Un cop va acabar, va decidir anar pel seu compte. Va estar a Galícia estudiant gravat durant un any i després va tornar a casa els seus pares, als peus de la muntanya de Montserrat. “En aquell moment pensava que volia ser impressor o estampador, però ara he vist que m’agrada més anar a la meva olla”, explica Puig. Per què no es va quedar a la capital catalana, si estava estudiant allà? “A Barcelona hi ha una moguda cultural que a tots ens encanta i on tots ens sentim còmodes, però també hi ha aquest capitalisme absorbent de les ciutats que fa molt difícil tant ser artista com fer qualsevol altra cosa.” 

Escultura de Berni Puig (2019)
Escultura de Berni Puig (2019)

El jove va adonar-se d’això i va establir-se a Castellbell i el Vilar, però al cap de poc va tornar a tenir la sensació que havia de volar del niu. El següent pas de Berni Puig va ser anar a Berga i fer una residència al Konvent de Cal Rosal, un antic convent de monges de finals del segle XIX reconvertit en un centre artístic multidisciplinar. El Konvent és un espai autogestionat on hi conviuen multitud d’artistes. Els seus membres hi posen la casa, on s’hi poden dur a terme tot tipus d’activitats, i a canvi demanen idees, diàleg i molta convivència en espais comuns perquè es creïn projectes artístics contemporanis. Per al món de l’art català, el Konvent és una perla cada cop més valorada, però en canvi, bona part de la societat no n’ha sentit a parlar mai. “El Konvent ha sigut la meva gran escola”, sentencia Puig.

Detall de l'escultura de Berni Puig (2019)
Detall de l’escultura de Berni Puig (2019)

Ves si ha sigut una gran escola, que l’artista s’hi ha quedat a viure. “Les persones que hi anem ens enamorem de la gent del Konvent i del territori de Berga, molt hostil, molt verge; preciós”, diu l’il·lustrador, “aquí vaig trobar la combinació perfecta entre el món rural i el món cultural.” La situació d’aquesta zona de la Catalunya central és particular: hi ha moltes fàbriques abandonades amb habitacions i parets plenes de possibilitats. En paraules de Puig, “per la família de Konvent, això és el pati de la nostra escola.” Una part del seu dia a dia està destinat a la casa, al manteniment de l’edifici i a la convivència amb els altres residents, però Puig també hi té un taller i viu de les obres que ven i de les feines que li surten.

Un dels espais del Konvent.0 | Foto: Konvent
Un dels espais del Konvent.0 | Foto: Konvent

Parlem de l’obra, doncs. Berni Puig va començar fent figuració, però ja seguia una lògica abstracta: pintava jocs de cames, de braços; entortolligava els cossos com si fossin un trencaclosques. A partir d’aquí, va anar tirant cap a l’abstracció. “Al principi tenia els tòxics d’haver estudiat il·lustració, però ara estic en un moment de transició cap a un treball molt més conceptual”, relata. L’artista de Castellbell i el Vilar parla del procés creatiu com una màquina que acaba arribant a un resultat i tenint unes conseqüències. Quins són els processos que duu a terme ell, però? “Normalment vaig a llocs industrials, m’apropio d’objectes i els intervinc per crear escultures o modificar espais i fer jocs visuals.”

'Llenya', mural de Berni Puig a Valls (2019)
‘Llenya’, mural de Berni Puig a Valls (2019)

Una part de les obres d’aquest artista són murals de grans dimensions fets en parets, per això se sent bé entre fàbriques abandonades immenses. Ara bé, assegura que també és difícil conviure amb el llenguatge d’un espai degradat, primer perquè la seva estètica ja és molt marcada, i segon perquè des de fora “és molt fàcil que t’acabin etiquetant com a artista underground, però jo no m’hi considero”. Per exemple, per molt que pinti parets, Puig assegura que mai ha estat dins del món del grafiti. “Al Konvent som molt undergrounds, però no en el sentit en què ho entén la majoria de la gent”, etziba, recordant que com que venia del món de la il·lustració, a ell se l’ha titllat sempre de moderno, una etiqueta que no creu que el defineixi, sobretot des que viu i treballa en aquest indret de Berga.

'Quadres' de Berni Puig en una casa abandonada de Berga (2020)
‘Quadres’ de Berni Puig en una casa abandonada de Berga (2020)

“Des que estic aquí he fet una transició”, assegura Puig, “a mi m’agrada explicar les coses que veig, encara que aparentment sigui abstracte; fixar-me en lo genuí, l’autenticitat dels llocs.” L’artista està descobrint les possibilitats que ofereix el món rural a l’hora d’explicar-lo creativament. Segons ell, els artistes plàstics que viuen en aquesta zona estan construint un llenguatge particular gràcies al fet que les seves intervencions conviuen molt amb la natura, els camps, els espais agregats i el territori degradat. “Crec que d’aquí uns anys es veurà que hem fet alguna cosa nova, que hem investigat un llenguatge que fa conviure l’art contemporani amb l’entorn rural”, detalla.

'Plànol' de Berni Puig (2020)
‘Plànol’ de Berni Puig (2020)

Amb l’entorn rural, i també amb el llenguatge religiós popular català. Darrerament, tots els projectes amb què s’ha implicat el Berni Puig tenen noms que juguen amb el vocabulari missaire: viu i treballa al ‘Konvent’; va crear l’editorial ‘Hòstia Santa’, que publica llibres d’artistes de la Catalunya Central, tot i que ara no és el seu projecte principal; va participar en el ‘Déu vos guard’, festival d’autoedició de la Catalunya Interior, i, per acabar-ho d’arrodonir, acaba de pintar una església. “Aquest llenguatge també és un joc”, explica el creador, “com molta de l’obra que faig, on vull provocar dues visions: per exemple, la il·lustració d’Hòstia Santa és un cotxe del revés”, explica. Però anem cap a l’església.

'Omnipresent', intervenció de Berni Puig a l'església de Penelles (2020)
‘Omnipresent’, intervenció de Berni Puig a l’església de Penelles (2020)

A finals d’aquest mes de juliol, l’església de Sant Joan Baptista de Penelles (La Noguera) ha reobert les seves portes, i les persones que hi han entrat s’hi han trobat un mural de gran format realitzat per Berni Puig. Aquesta és una de les primeres esglésies catalanes en ús intervingudes per un artista contemporani, i segons el creador, el repte més gran va ser fer una obra inclusiva amb les dues societats: la que és fidel i la que no. “Volia defugir de l’imaginari catòlic”, i va agafar Google Maps i va fer una fotografia aèria de Penelles i el territori del voltant: “Vaig seleccionar els camps, el parcel·lari, les cases i els canals; ho vaig seleccionar tot i vaig dotar cada espai d’un color, construint un mapa exacte que després vaig plasmar dins de l’església.”

Ara, a l’absis de l’església de Penelles pot semblar que només hi hagi línies de colors, però en realitat hi ha la reinterpretació de la imatge del poble que fa un satèl·lit. A partir d’aquest mapa, Berni Puig ha dut a terme una comparació entre els usos de l’església i el territori. Al baptisteri hi trobem la part del canal d’Urgell, simbolitzant quan l’aigua va arribar a la plana, per exemple. I a més, ho ha fet a tot color, cosa que tampoc és casual: “Les esglésies romàniques ja estaven pintades així, amb policromia a tort i a dret”, recorda, “jo he fet una selecció dels colors del romànic, que ja tenien sentit, perquè servien per contrarestar la foscor de les esglésies.”

'Omnipresent', intervenció de Berni Puig a l'església de Penelles (2020)
‘Omnipresent’, intervenció de Berni Puig a l’església de Penelles (2020)

‘Omnipresent’ és el títol que Berni Puig ha atorgat a aquesta obra de grans dimensions. La proposta va sorgir de l’Ajuntament del poble i del Festival Gargar de Murals i d’Art Rural, ja que Penelles fa anys que és un municipi que ha omplert les seves parets de murals, convertint-lo en un espai revitalitzat i digne de veure. Tres artistes van presentar proposta, però al final Puig va ser el que més va convèncer tant a l’ajuntament, com al poble, com al mossèn de l’església. L’última gran pedra, apunta, va ser el bisbat. “Els vaig explicar que la visió del satèl·lit era la visió de déu, i això els va convèncer”, recorda l’artista, que explica que ell sobretot el que vol és homenatjar la gent de la zona que ha treballat tota la vida en aquella zona i que, de fet, són els que han construït l’església i els que han posat part del pressupost del projecte.

'Omnipresent', intervenció de Berni Puig a l'església de Penelles (2020)
‘Omnipresent’, intervenció de Berni Puig a l’església de Penelles (2020)

“El que em feia patir més era el dubte de què pensaria la gent, sobretot els padrins i les padrines que van habitualment a l’església”, confessa Puig, que està content perquè diu que l’obra ha tingut una gran rebuda. “He vist gent molt contenta amb el treball, i inclús alguns m’han preguntat com és que a l’església i he tornat a posar els sants, o com és que he respectat la capella petita”, explica l’artista, que detalla que les parts on encara hi quedava policromia, no les ha volgut tocar. Aquestes són l’absis central i l’absis petit: “Volia introduir un llenguatge contemporani en un imaginari catòlic molt més clàssic, però alhora volia ser respectuós, perquè aquest edifici té una connotació religiosa que no puc obviar.”

L'artista Berni Puig al seu taller (2020)
L’artista Berni Puig al seu taller (2020)

El mural de Berni Puig és una obra pionera que qüestiona els usos que poden tenir les esglésies en unes societats cada cop menys habituades a anar a missa, però necessitades també d’un acompanyament espiritual. Tot i això, l’artista és conscient que oportunitats com aquestes, n’hi ha poques: per una banda, l’església en qüestió ja estava molt deteriorada i necessitava reconstruir-se; per altra banda, gairebé la totalitat de les seves parets eren blanques; i per acabar, “el poble de Penelles ja està molt avesat als murals i a les pintures, per tant ha sigut fàcil ser valent i fer el pas.” De moment, totes les persones que vulguin visitar l’església ja poden fer-ho, i mentrestant Puig té uns quants projectes entre mans. Qui tingui ganes de veure’l, podrà visitar la seva primera exposició en solitari aquest octubre a l’auditori Plana de l’Om de Manresa. Mentrestant, tothom pot buscar-lo entre les fàbriques del Berguedà, on el trobaran acompanyat de la família del Konvent.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació