Artesania i robòtica, de la mà

Aquesta setmana el Museu del Disseny s’ha endinsat en el món de l’artesania i la robòtica

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

El Museu del Disseny de Barcelona acull des del setembre i fins al gener l’exposició “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”. Al voltant de la mostra, el museu organitza un cicle de conferències que aquesta setmana s’ha endinsat en el món de l’artesania i la robòtica. Dimarts 8 de novembre, les xerrades tractaran sobre Tradició i tecnologia. La Biblioteca de Vila-real Una casa que flota sobre l’herba. 

Mercat Santa Caterina Barcelona | Foto: Ajuntament Barcelona

Els teixits ceràmics, la ceràmica contemporània, els robots i la ceràmica, la Càtedra de ceràmica de Barcelona, la volta del s.XXI… Aquests són alguns dels temes que s’han tractat al cicle de conferències al voltant de l’exposició “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”, que ja ha tancat la primera part de la seva programació.

Fins ara, segons explica el comissari del cicle i professor de la Càtedra de Ceràmica de la Universitat Internacional de Catalunya, Vicenç Sarrablo, els set especialistes que han passat pel cicle eren experts en ceràmica que explicaven un conjunt d’idees relacionades amb procediments innovadors dins del món de la ceràmica i l’arquitectura. Les sis conferències que queden estaran enfocades a explicar projectes concrets, com ara la biblioteca de Vila-real.

Robotitzar l’artesania

L’artesania pot ser sinònim de modernitat? Al Museu del Disseny ho tenen clar: sí. Per això conviden Toni Cumella, ceramista que defineix la seva feina com a “artesania avançada”, a parlar de la seva professió al costat de Martin Bechthold, professor de tecnologies de l’arquitectura a la universitat de Harvard.

La dedicació a la ceràmica és una tradició en la família de Cumella: el seu avi venia olles i cassoles al mercat de Granollers; el seu pare era artista i jugava amb aquest material; ell ha treballat relacionant la ceràmica amb l’arquitectura i ara el seu fill forma part del seu taller però encara no sap cap on enfocarà aquesta passió. Martin Bechthols està especialitzat en ceràmica, però creu que cal canviar la percepció sobre un material. A la universitat, “no ens preguntem la naturalesa del material en sí, sinó que el modifiquem per veure com podem canviar-lo per treure’n profit en el món de l’arquitectura”.

Des de l’artesania o des de la investigació tecnològica, aquests dos ponents treballen sobre el mateix tema. Segons Cumella, per ell la ceràmica no és només una tradició familiar sinó una tradició de país. Aquest artesà s’ha guanyat el respecte dels professionals de l’arquitectura participant en projectes tant importants com el sostre del Mercat de Santa Caterina, el Pavelló Espanya a Aichi (Japó),  El Petó de Joan Foncuberta o algunes parts de La Sagrada Família.

Sarrablo, comissari del cicle de conferències, destaca de Cumella la seva competència, la seva generositat i un altre detall: si bé normalment les persones que treballen en el món de l’arquitectura tenen un catàleg amb tot el que poden oferir, aquest artesà no n’utilitza. “No tinc catàleg, tinc procediments”, diu Cumella, que explica que davant d’un projecte, primer pregunta a l’interessat què és el que vol i després pensa si és possible aconseguir-ho amb els procediments que ell ofereix.

D’alguna forma, Bechthold també segueix aquesta filosofia, però ell treballa a la universitat i, per tant, la seva feina és investigar. A l’hora de fer-ho, el professor diu que “no hem de començar pel problema sinó que hem de començar pel procés, i a partir d’aquí ja anem trobant els problemes”. És així com els seus alumnes estudien mecanismes de generació de patrons digitals per a robots, com moure màquines a distància o com executar programes, entre d’altres.

Des de Harvard també treballen com artesans: “Fem productes costumitzats des de la sistematització i els robots”, explica el professor. Per la seva banda, Cumella és també un artesà i un artista: “Dissenyar una teula que funcioni és tan difícil com dissenyar una taula o una cadira diferent”, afirma. Tot i així, el conferenciant confessa que li costa experimentar constantment perquè la seva feina no és d’investigació: “Necessito tenir un projecte”. En canvi, Bechthold reconeix que com a acadèmics poden permetre’s experimentar sense límits.

Com diu Sarrablo, Cumella té “la tradició com a senyera. No l’abandona per modernitzar-se sinó que l’agafa per anar més enllà”. Com a consell, l’artesà explica que la seva professió no ha de limitar-se al taller, sinó que és necessari sortir fora, veure cinema, teatre i, sobretot, viure. I això és el que també fan els estudiants de Harvard, que segons el seu professor “han de pensar com dissenyadors però de forma robotitzada”. La gran pregunta és: les màquines substituiran els artesans? Cumella tem la resposta, però només el temps dirà. El que és innegable és que l’artesania, l’arquitectura i la robòtica ja han començat a caminar juntes i probablement mai més es deixaran anar de la mà.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació