Arqueologia a l’exili

El febrer de 1939, setanta camions traslladaven el tresor artístic espanyol i català a l’exili

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodisme i Humanitats. UPF

Entre els dies 4 i 9 de febrer de 1939, travessava la frontera francesa un comboi de més de setanta camions que, davant la imminent victòria franquista, traslladava la major part del tresor artístic espanyol i català a l’exili. Entre les col·leccions, hi havia la del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el qual ara i fins al 6 d’octubre recorda aquest episodi a l’exposició Arqueologia a l’exili.

L’exposició, organitzada en col·laboració amb el Memorial Democràtic i comissariada per Àngels Casanovas, narra la història del museu des de la seva fundació l’any 1932 fins al retorn de la col·lecció a Catalunya, passant per mil i una peripècies viscudes per preservar el patrimoni durant els anys de guerra. Ho fa a partir de grans fotografies, retalls de premsa i documents testimonials. Tots ells, evidentment, recolzats per un recull (encara en procés d’ampliació) de peces de la col·lecció del museu, presidit per la reproducció de l’Esculapi d’Empúries.

En aquesta història, resulta clau la figura del gran arqueòleg català Pere Bosch i Gimpera, nomenat director del Museu d’Arqueologia de Barcelona quan va inaugurar-se a conseqüència d’una sèrie d’iniciatives dels governs de Macià i de Companys per renovar el sector museístic català. Aquest nou equipament es va instal·lar al Palau de les Arts Gràfiques, antic pavelló de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

L’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 va originar atacs contra el patrimoni cultural, especialment eclesiàstic. Va ser llavors que la Generalitat es va decidir promulgar un decret de confiscació de les col·leccions amb l’objectiu de protegir-les, com també crear la Comissaria General de Museus Arqueològics de Catalunya amb Bosch i Gimpera al capdavant. El Museu d’Arqueologia de Barcelona passaria a anomenar-se Museu d’Arqueologia de Catalunya, convertint-se així en la institució encarregada de controlar els museus i patrimoni arqueològics del país. Moltes d’aquestes peces confiscades passarien a formar part de la col·lecció del MAC.

Paral·lelament a les accions de la Generalitat, el museu també narra l’acció de diferents personalitats i entitats culturals que, sovint de forma espontània, van col·laborar en la protecció de les peces d’art de diferents ciutats i pobles de Catalunya. Entre aquesta “colla d’herois repartits pel territori català” que, segons la comissària, “es va jugar el físic per salvar el patrimoni”, hi trobem intel·lectuals de l’època com ara Joaquim Renart, Frederic Marés, Josep Granyer, Apel∙les Fenosa, Josep Aragay, Joan Rebull o Josep Gudiol.

A mesura que avançava la guerra, va ser necessari protegir les peces del museu de l’amenaça dels bombardejos de l’aviació feixista italiana. Va ser llavors quan Bosch i Gimpera va ordenar la retirada de les peces de les vitrines per embalar-les en caixes que es protegien amb sacs de sorra (les mateixes caixes i sacs de sorra que es reprodueixen a la museografia). Curiositat: la sorra amb què es van omplir els sacs va sortir d’un túnel que es va cavar expressament per obtenir-ne i alhora fer de refugi per al personal del museu.

A mesura que la victòria del bàndol franquista a Barcelona anava fent-se imminent, es va decidir traslladar la col·lecció a l’Alt Empordà primer, i a Ginebra després. Allà, el patrimoni del MAC, juntament amb altres col·leccions com la del Prado, va quedar sota protecció de la Societat de les Nacions. Els representants del govern feixista del general Franco es presentarien poc després de guanyar definitivament la guerra a la Societat de Nacions per reclamar-ne el retorn a l’Estat espanyol, fet que finalment aconseguirien el 30 de març de 1939. El MAC va passar a ser dirigit per Martín Almagro, que va sotmetre els treballadors a un procés de depuració, mentre que Pere Bosch i Gimpera es va exiliar a Mèxic, d’on ja no tornaria.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix un cicle de conferències relacionades amb aquesta exposició. Pots consultar-ne la programació aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació