Antoni Laporte: “La situació dels museus és preocupant”

Cada principis d’any, els mitjans de comunicació ens fem ressò de les dades de visitants que publiquen els museus més grans, sovint fent rànquings per saber quin equipament ha sigut el més aclamat entre el públic. Des de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), Antoni Laporte, director de l’Observatori de Públics, recorda que aquestes dades no sempre són justes, perquè a Catalunya hi ha 115 museus i més de 500 equipaments patrimonials, si hi sumem les col·leccions i els monuments, entre altres categories. A més, el territori és ampli, i hi ha situacions molt diferents entre els museus grans, mitjans i petits. Parlem amb ell, doncs, per saber la situació global del sector, aprofitant la publicació de l’estudi “Impacte de la COVID-19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Catalunya 2020” de l’ICRPC.

Quina és la situació actual dels museus catalans?
La situació dels museus és preocupant. Les xifres ens diuen que els grans són els que han patit més, perquè comptaven amb més volum de visitants, més pressupost i més equip, i han patit una davallada molt forta. Això no vol dir que els equipaments mitjans i petits no hagin tingut pèrdues. Les han tingut, però no en una proporció tan important. I dins dels grans museus també hi ha diferències, sobretot entre els que tenien un percentatge molt important de turisme, com la Fundació Miró o el Museu Picasso, que són els que han patit més, i els altres centres, que reben un volum important de visitants però que s’han mantingut millor. Cal tenir en compte que els turistes normalment visiten les exposicions permanents, mentre que el públic local visita les temporals. Per tant, els centres que han resistit més són els que fan exposicions temporals i tenen públic local, com el CaixaFòrum o La Virreina. Relacionat amb això, a nivell territorial, els museus que han patit més són els de Barcelona i els de les comarques de Girona, i això vol dir tant el Dalí com la resta de museus de Girona capital i la Costa Brava.

Tot això ho dieu en base a l’estudi “Impacte de la COVID-19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Catalunya 2020”. Sobre quina mostra l’heu fet?
Aquest estudi té dues fonts diferents. Per una banda, les dades mensuals que recullen el Servei de Museus del Departament de Cultura, l’Agència Catalana del Patrimoni i l’ICUB, que tracten d’un conjunt d’entre 45 i 50 centres i que permeten disposar de les xifres del 2019 i del 2020. Per altra banda, hem demanat a tots els altres centres que ens diguessin quines eren les dades mensuals del 2019 i 2020 i hem rebut al voltant d’entre 70 o 75 respostes més. Per tant, la mostra sobre la que hem fet l’estudi ha sigut de 116 museus i equipaments, que a més, suposen entre el 90 i el 95% del públic de tot el país, perquè els centres grossos ens han respost. Això vol dir que tenim una informació molt precisa i prou rica respecte la diversitat de comportament entre territoris, àrees temàtiques i dimensió dels museus, entre altres. 

Quines són les xifres de visitants?
El 2019, els museus i altres equipaments patrimonials de Catalunya van rebre 30.952.439 visitants. Amb l’estimació que hem fet, aquest 2020 la xifra és de 6.819.459. Això significa una pèrdua del 77,8% de públic. I la xifra possiblement és superior, perquè les dades de novembre i de desembre encara no les tenim, i per tant n’hem fet una estimació. Al novembre, per exemple, sabem que equipaments com els Museus de Sitges van rebre molts pocs visitants, perquè hi havia el confinament municipal del cap de setmana, que és quan ells reben visitants, fonamentalment de la resta de la gran àrea de Barcelona ciutat i rodalies. A part del pes del turisme, s’ha perdut una part molt important de visitants escolars, que representen entre el 10 i el 15% dels visitant de museus de Catalunya, així com altres visitants en grup, per exemple de gent gran. 

I quins museus s’han pogut adaptar millor a la situació?
Ara estan funcionant aquells centres que fan activitats o bé a l’exterior, o bé presencialment a les escoles. Per exemple, el Museu de la Vida Rural i altres centres tenen programes escolars per fer-los a les aules, ja sigui amb les maletes pedagògiques o amb algun tècnic del museu que va a fer una activitat. A l’estiu també van funcionar les activitats per a les famílies. Al Pirineu i a altres llocs, hi ha museus que han muntat activitats a l’exterior i això ha tingut un gran èxit, perquè el turisme interior s’ha mantingut i fins i tot ha augmentat.

De fet, a l’estudi indiqueu que hi ha museus que han millorat les seves xifres.
La baixada és global, sobretot pel turisme i per la precaució del públic de casa nostra, però és veritat que al mes d’agost hi van haver dotze museus i equipaments que van augmentar el seu volum de públic respecte el mateix mes del 2019. Estic parlant de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu de Badalona, el Museu de Tortosa, el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, la Casa Museu Verdaguer o el castell de Miravet, entre altres. Això ha passat per una combinació de diferents factors: gent que viatjava a l’estranger i que aquest cop han viatjat interiorment; activitats adaptades a l’exterior, bones campanyes de comunicació… Després, des de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ens diuen que el públic dels museus municipals s’ha reduït molt, però que el número de visitants de Barcelona ciutat ha augmentat. Els han visitat més barcelonins.

La COVID-19 pot haver portat nous visitants de proximitat als museus locals?
No ho crec. Crec que la gent que ja anava a museus, ha visitat els que estaven oberts i els oferien o bé una garantia que la visita seria segura, o bé activitats a l’exterior. Mirem el cas del Museu de Tortosa, per exemple. Van augmentar el nombre de visitants de juliol a setembre de 2020 respecte els mateixos mesos de 2019, però perquè van fer una combinació d’activitats lligades a la col·lecció junt amb activitats culturals diverses, com per exemple concerts dins dels espais del museu, i el públic els va respondre bé.

M’explicava que també han fet un estudi sobre el comportament dels visitants digitals.
Sí, i hem vist que les xifres de sessions a les pàgines web va tenir un boom les dues últimes setmanes de març i la primera d’abril, just al principi del confinament, però que després el número de visitants digitals s’ha mantingut en les mateixes xifres d’abans. Ara bé, abans del confinament, unes tres quartes parts de les visites anaven a consultar la pàgina web per saber els horaris, les exposicions, els preus, com arribar al centre… Després del confiament, el públic digital no busca informació d’accessibilitat, sinó que busca informació relativa als continguts. És a dir, que el volum s’ha incrementat en termes de visitants que estan interessats en les temàtiques.

Es pot calcular més o menys quan es podrà recuperar el públic d’abans?
Mira, des la consultoria ARTimetria estem fent un estudi pel Ministeri de Cultura espanyol respecte el COVID i el públic dels museus. El que ens trobem que la majoria de gent ens diu, i això casa amb estudis internacionals que hem vist a Estats Units, França o Escòcia, és que hi ha una part molt important de gent que visitava museus que explica que no els tornarà a visitar fins que la vacuna estigui disponible. Pensa que a casa nostra, entre un 30 i un 40% de les persones que es defineixen com a visitants de museus, els visiten quan viatgen. I per viatjar, abans cal un nivell de seguretat que encara no tenim.

I com poden planificar-se, els museus, si depenen tant d’agents externs?
De moment el que estan fent és estudiar de quina manera poden reconnectar més amb les comunitats locals i com poden segmentar la seva comunitat de proximitat, per veure com poden donar servei al teixit educatiu i a altres grups de gent interessada. Per això també és important que les activitats i col·leccions que mostrin tinguin a veure amb aspectes que parlin d’allò local. I això es pot fer amb una visió global, també, però és important que el visitant trobi alguna cosa que parli d’ell, d’allò que coneix i sobre el que vol saber-ne més.

El coronavirus trenca, o pel contrari, dona continuïtat a alguns progressos que s’estaven fent respecte els públics?
En el camp dels museus i de la cultura en general, la crisi econòmica del 2008 va provocar que s’incrementés tot el que són estratègies de participació activa dels públics més pròxims, i també estratègies de desenvolupament de públics, per aconseguir que aquells que no visitaven museus, hi anessin: joves, famílies… Per tant, hi ha coses que els gestors dels museus ja van aprendre amb la crisi anterior, com la necessitat d’apropar-se a la comunitat, que ara haurien de continuar. I quan torni el turisme, benvingut sigui. A part d’això, una línia que molts museus tenien pendent i amb què ara s’han posat les piles, són els continguts digitals.

I quina és la situació dels treballadors dels museus?
El cas molt dur és el de tots aquell museus que rebien molts turistes i tenien tot d’empreses externes subcontractades. Ara, tots aquells treballadors que feien feines en aquests centres, no estan contractats. Per altra banda, la crisi ha provocat un sentiment de solidaritat professional i companyerisme molt important. S’estan reforçant les estructures del treball en xarxa, i això és molt positiu, perquè si tots treballem junts en projectes compartits, arribarem més lluny. 

Vol afegir alguna cosa més per acabar?
Sí, que seria molt important que totes les administracions (la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments) donessin un suport radical als museus per crear una oferta conjunta de programes i recursos educatius. Una de les funcions principals dels museus és el seu suport en l’ensenyament, i no pot fer cadascú la guerra pel seu cantó. Cal una plataforma que comparteixi recursos educatius, o que alguna entitat com La Caixa, que són líders amb la feina que fan a Educaixa, fes una transferència de coneixement, de recursos i de tecnologia a tota la quantitat de museus de titularitat pública, sobretot els municipals, per donar-los un cop de mà per millorar i planificar recursos educatius.