5 dones de ràdio que has de conèixer

Les dones han estat presents a la ràdio catalana des dels seus inicis, fa 95 anys. Han demostrat la seva vàlua professional tant davant com darrere del micròfon, però majoritàriament han caigut en l’oblit. Per fer justícia amb totes elles, la periodista Elvira Altés presenta l’exposició Dones a les ones al Museu d’Història de Catalunya, una mostra que és el fruit d’un gran esforç de recerca que Altés va començar l’any 2016. Durant aquest temps, Altés i la documentalista Sandra Balagué han buscat informació a través de particulars, arxius municipals, hemeroteques i crides a les xarxes socials, i gràcies a aquesta tasca han pogut compilar més de 250 perfils de dones radiofòniques d’arreu del territori català. Dones a les ones també ha creat, amb l’ajuda del tècnic Josep Maria Adell, un banc de veus interactiu que es pot consultar online i permet conèixer i escoltar aquestes professionals. A Núvol en ressaltem cinc de molt mítiques: quatre locutores i una tècnica de so.

Maria Matilde Almendros (Manresa, 1922 – Barcelona, 1995)

A principis dels anys quaranta, Maria Matilde Almendros va començar la seva carrera a Ràdio Manresa com a actriu i locutora. El 1943, va anar a Ràdio Barcelona, on fou actriu de radioteatre. Va entrar a Radio Nacional com a locutora el 1954. A partir del 1964, presentà amb Maruja Fernández, Federico Gallo i Jorge Arandes el programa Fantasía, i també va conduir De España para los españoles, dedicat als emigrants de l’Estat, un espai que es va mantenir en antena durant 13 anys i pel qual va rebre un Ondas l’any 1969. Posà veu a Lliçons de catalài, ja en la seva llengua materna, obrí les emissions de Ràdio 4 presentant, amb Enric Frigola, el magazín matinal Temps obert. També va presentar La veu de la sardanai Paraula i pensament.

Francina Boris (Girona, 1915 – 2013)

Quan Ràdio Girona començà a emetre, l’any 1933, Boris es va convertir en la primera locutora de l’emissora. Dedicà tota la vida a la ràdio, contra totes les adversitats. Des del 1934 fins al 1939, va treballar a l’emissora Ràdio Associació de Catalunya (RAC), on va ser la primera locutora de la cadena a la capital junt amb Rosalia Rovira. Quan els feixistes van entrar a Barcelona, la van apartar dels micròfons i no va tornar a exercir de locutora fins al 1942. Durant aquesta època franquista primerenca, Boris va retornar a la seva ciutat natal i va treballar a Radio Gerona des del 1942 i fins al 1980. Va rebre premis com el Premi d’Honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2003) i la Creu de Sant Jordi (2008) i va treballar fins als 87 anys presentant el programa de sardanes Nostra dansa.  

Mercedes Laspra (Astúries, 1915)

Mercedes Laspra va néixer a Astúries, en una família benestant originària del barri de Sant Gervasi de Barcelona. El pare, enginyer de telefònica, va morir quan ella tenia pocs mesos i això va provocar la tornada familiar cap a Barcelona. Quan el 1939, els militars controlaven Radio España i l’emissora buscava veus que no poguessin ser identificades amb les de l’antiga Ràdio Associació, Laspra va presentar-se a la crida i la van seleccionar. Se li va encarregar, dins del programa Radio fémina, el mític Consultorio de doña Montserrat Fortuny, del qual ella n’era la veu, encara que el personatge fos inventat i les respostes les escrivissin la dona i la filla del patrocinador. Laspra va presentar el consultori des del 1939 fins al 1980. Es jubilà el 1981 essent una de les locutores més populars de l’estat espanyol.

Paulina Pi de la Serra (Terrassa, 1906 – 1991)

Paulina Pi de la Serra era una oradora tan brillant i eloqüent, que quan es va afiliar a les joventuts de la Lliga Regionalista, la van batejar amb el sobrenom del “rossinyol de la Lliga”. Cap a l’any 1970, Pi de la Serra va començar a col·laborar amb Ràdio Terrassa a instàncies del director de l’emissora, José Manuel Salillas. Va conduir amb èxit l’espai setmanal L’elegància del llenguatge, que va ser substituït per l’espai diari A corre-cuita, de gran popularitat. El 1983 va escriure un llibre inspirat en aquest programa de ràdio. L’any 1978, quan José Manuel Salillas va ser nomenat director general de Cadena Catalana, va fitxar Pi de la Serra, que hi va fer la continuació d’A corre-cuita. Núvol ha recuperat la figura d’aquesta terrassenca arran de la publicació de l’única obra de ficció que va escriure: Història d’Emma (Edicions del Núvol, 2018)

Maria Jesús Román (Almería, 1943)

Des dels inicis, les dones han treballat en el control de so, un àmbit que requereix una gran responsabilitat. El 1927, María Ángeles Fernández García va convertir-se n la primera dona tècnica de so de l’Estat. Durant el franquisme, María Jesús Román va destacar també en aquest camp, que exigeix anar-se reciclant per adaptar-se als diferents canvis tecnològics. Aquesta almerienca de naixement es va incorporar de molt joveneta a Radio Juventud com a tècnica de so i es convertí en un referent per a moltes noies interessades en la tècnica. Va treballar durant quaranta-dos anys en les emissores públiques de Radio Cadena i Radio Nacional, d’on va plegar per un expedient de regulació d’ocupació.