4 novetats de la Fabra i Coats

Des del 17 d’octubre i fins al 17 de gener del 2021, el Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats acull dues exposicions: ‘Coses que les coses diuen’, col·lectiva de vuit artistes diferents, i ‘to, llengua, boca’, una retrospectiva de l’artista holandesa Wendelein van Oldeborgh. Les dues es pregunten “què implica tenir o no tenir veu, formar part o no de les narratives oficials”, explica Joana Hurtado, directora de l’espai. Aquestes mostres i el programa públic que les acompanya són tres de les novetats de la Fabra i Coats, acompanyades d’una darrera notícia: els canvis en les condicions laborals de la mateixa Hurtado. Comencem.

1. L’exposició “Coses que les coses diuen”

El Centre d’Art Contemporani de Barcelona inaugura l’exposició col·lectiva ‘Coses que les coses diuen’, comissariat per Mariana Cánepa i Max Andrews, membres del projecte comissarial Latitudes. Prenent com a punt de partida l’anterior vida de l’edifici de la Fabra i Coats, un antic complex fabril dedicat al fil de cotó, la mostra fa un camí des de la història micro a la macro. És per això que, entre obres internacionals, hi trobem la clau mestra que obria totes les portes de la fàbrica, la imatge d’un cabdell antic de fil i una fotografia dels treballadors (amb esclops) de 1932. L’obra més destacada és la instal·lació VIP’s Union, un projecte que Haegue Yang va iniciar l’any 2001 i que després de presentar-se a diverses ciutats del món, s’exposa i adapta per primera vegada a casa nostra. Es tracta d’una selecció de cadires i taules que han prestat persones, col·lectius i entitats considerades VIPs per al Centre d’art de la Fabra i Coats. Amb la intenció de reflexionar sobre el sentit de comunitat, hi trobem des de cadires que han cedit la consellera Àngels Ponsa i el comissionat de cultura Joan Subirats, fins a altres mobles de l’Ateneu Harmonia o l’artista Ignasi Aballí. En total, la mostra exposa vuit artistes, entre ells, els catalans Eulàlia Rovira i Adrià Julià.

2. L’exposició “To, llengua, boca”

‘to llengua boca’ és la primera retrospectiva a escala internacional de la videoartista Wendelien van Oldenborgh i està coproduïda per la Fabra i Coats i el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de Móstoles. Segons Anna Manubens, comissaria de la mostra, l’obra de van Oldenborgh planteja temes actuals sobre com podem donar veu als altres sense reproduir rols de poder. Qui té dret a anunciar una causa? Com podem donar veu als altres sense ser injustos a l’hora de fer-ho? Com a holandesa, van Oldenborgh treballa tot això a través de gravacions que sovint ni tan sols es publiquen, sinó que en el moment de fer-se simplement esdevenen “marcs d’hospitalitat en el qual acollir i mobilitzar subjectes i relats, generant situacions que permeten una elaboració o revisió conjunta dels passats colonials, dels feminisme o les desigualtats de raça i classe.” Per aquest motiu, a la mostra de la Fabra i Coats hi veiem vídeos com Bete & Deise, rodat al Brasil, o No False Echoes, on un cantant de rap neerlando-marroquí llegeix un pamflet de 1913 escrit per un nacionalista radical indonesi; però també hi veiem la documentació d’alguns d’aquests vídeos finals, que permet veure com s’ho fa la videoartista per crear contextos no injustos amb les veus que hi apareixen, o que precisament utilitzen aquestes veus per evidenciar rols de dominació històrics. “La manera com ella grava legitima la seva veu com a directora i la veu de les persones que apareixen a les seves gravacions”, resumeix Manubens, i això entronca directament amb els debats antiracistes, antipatriarcals i descolonials que tenen lloc al nostre entorn.

3. Els programes públics “Coses que fan coses” i “La Trama”

Paral·lelament a les dues noves exposicions, el Centre d’art presenta el programa públic ‘Coses que fan coses’, a cura de Blanca Callén. Del 18 d’octubre fins al 28 de novembre, les activitats giren entorn a tres línies: un grup de lectura setmanal en què es treballen textos sobre l’ontologia dels objectes; un cicle de diàlegs entre persones que provenen de diferents disciplines però comparteixen interès per un mateix tipus d’objectes; i una sèrie de tallers i accions que permeten aproximar-se als objectes, al seu estat i les seves característiques, de manera més experiencial i corpòria. En el marc de ‘La Trama’, programa de cultura, educació i territori, Transductores ha organitzat diverses accions com una sèrie de visites experimentals amb joves i un taller de trap i reggaeton amb Ricardo Pérez-Hita al voltant de l’obra de Wendelien van Oldenborgh.

4. Canvis en la situació de la Fabra i Coats

El maig del 2019, la historiadora de l’art Joana Hurtado va guanyar el concurs públic que l’acreditava com a directora de la Fabra i Coats, institució que per primer cop fusionava dos espais: la Fàbrica de Creació Fabra i Coats i el Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Hurtado va posar-se a treballar el 2019 i va presentar el seu programa el febrer del 2020. Amb la pandèmia, alguns dels plans del centre van quedar trastocats, però la trajectòria d’aquest espai també va continuar sent erràtica per un altre motiu. Al·legant decisions internes i sense fer cap comunicació pública, aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha decidit tornar a dividir la Fabra i Coats en dos espais: per una banda la fàbrica, coordinada a partir d’ara per Carles Sala, i per l’altra, el Centre d’Art Contemporani, dirigit per Joana Hurtado amb un canvi de condicions laborals. Si bé el concurs que va guanyar estipulava un contracte de cinc anys, ara passa a estar contractada durant dos anys i amb la possibilitat d’allargar el projecte un any més, i en condicions d’autònoma. Segons la directora del Centre d’Art, aquesta decisió té coses bones, com ara el compromís de l’Ajuntament de reforçar els recursos humans de cada espai, i coses dolentes, com les males pràctiques quant al compliment del concurs que ella va guanyar fa un any. Per la seva banda, Dani Granados, membre de l’ICUB, ha assegurat que l’Ajuntament “no està posant en crisi aquest concurs” i que els canvis són per “optimitzar recursos personals i materials”.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.