2018, un any mogut al CCCB

Els vessants organitzatiu i econòmic queden pendents de canvis

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Deia Stanley Kubrick que tot allò que podia ser escrit o pensat, podia ser filmat. Però tot allò que pot ser escrit, pensat o filmat, pot ser també exposat? Aquest és el repte amb què s’enfronten molts museus: aconseguir fer tangible pel visitant allò que pot semblar eteri. Teories, històries, hipòtesis. Una de les institucions que més batalla amb aquest desafiament és el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a causa de la seva voluntat de parlar sobre el present.

L'edifici del CCCB | Foto: © Adrià Goula

Aquesta és la filosofia del CCCB: entendre sempre l’ara i aquí com una primera etapa del futur, i per tant discutir temes d’actualitat d’una forma prou oberta com perquè no donin només conclusions temporals i caduques, sinó que constitueixin les primeres passes del temps que ha de venir. Així ho han demostrat les exposicions +Humans (2015) i Després de la fi del món (mostra que es pot veure fins al 29 d’abril del 2018), i totes les activitats del centre en general.

Per tirar endavant la institució en qüestió tenint en compte aquesta vocació d’explicar el present, es necessiten bàsicament dos factors: per una banda, un bon equip que ho vertebri, amb una direcció que no tingui por de tractar noves idees i avançar-se al seu temps; i per altra banda, una situació econòmica que permeti dur a terme propostes arriscades.

Comencem pel primer punt. Fins al 15 de novembre del 2017 el director del CCCB era Vicenç Villatoro, que ocupava el càrrec des del 2014. Ara Villatoro no renovarà, però de moment –a dia 16 de gener- encara no s’ha obert cap concurs per escollir nova direcció. S’espera que aquest concurs, que serà internacional, es faci públic aquesta setmana mateix. Mentre no hi hagi successor, Villatoro seguirà exercint les funcions.

Per altra banda, Rosa Ferré, Cap d’Exposicions i d’Activitats Culturals del CCCB, també deixa el seu càrrec enguany. Ferré, que fa cinc anys i mig que treballa a la institució, passarà a dirigir el centre de creació contemporània Matadero de Madrid. La seva tasca allà començarà el dia 1 de febrer. Segons Villatoro, el museu primer substituirà el director i després decidirà qui ocupa la plaça de Cap d’Exposicions.

Aquestes són dues de les incògnites amb què el CCCB comença el 2018, però no les úniques. Fent referència a la situació econòmica, el Centre es troba entre les institucions damnificades per la reclamació de l’IVA que està duent a terme el Ministeri d’Hisenda espanyol. A finals del 2017, el Gobierno va exigir a un conjunt d’institucions culturals catalanes que retornessin l’IVA dels ajuts que ells mateixos ofereixen, com explica detalladament Montserrat Serra en aquest article a Vilaweb.

En el cas concret del CCCB, el museu es veu obligat a retornar l’IVA dels exercicis de l’any 2015 i 2016. Això es tradueix en 1,25 milions d’euros, quantitat a la qual la institució no pot fer front. Per evitar problemes de tresoreria, la Diputació de Barcelona ja ha pagat a Hisenda 300.000 d’aquests 1,25 milions d’euros. Quant a la resta de l’import, el Centre de Cultura Contemporània ha demanat una suspensió de pagament, ja que de moment s’ha defensat presentant un recurs que encara no s’ha resolt.

Mentre els vessants organitzatiu i econòmic queden pendents d’aquests canvis, el 2018 segueix endavant amb una programació que asseguren que “és ambiciosa però no és una proposta d’impàs, no es veurà afectada per les modificacions”. El pressupost d’enguany és de 10 milions d’euros, una xifra que no canvia respecte de l’any anterior i que Villatoro considera insuficient “pel que és i pel que pot ser el CCCB”. Les mostres que podrem veure a les seves sales són tres: l’actual Després de la fi del món i les futures La llum negra i Stanley Kubrick. 

La llum negra s’inaugurarà el 15 de maig i restarà oberta fins al 21 d’octubre. Amb el subtítol “Tradicions secretes en l’art des dels anys 50: ocultisme, màgia, esoterisme i misticisme”, l’exposició analitzarà la influència que diferents corrents secrets han exercit en l’art. Es posaran en relleu idees filosòfiques, lingüístiques, científiques i espirituals que acostumen a ser ignorades a causa del paper dominant dels pensaments racionalistes.

Per la seva banda, l’exposició Stanley Kubrick s’obrirà al públic el 18 d’octubre del 2018 i es tancarà el 31 de març del 2019. La voluntat del museu és reconèixer la tasca de Kubrick com a constructor d’universos regits per la idea de perfecció, a l’interior dels quals els éssers humans encarnen un potencial caòtic. La mostra tractarà temes com la seva minuciosa construcció d’escenes i personatges, el paper de l’estètica matemàtica en cada pla, la seva pessimista visió de l’ésser humà o la universalitat del llenguatge de símbols que usava el director.

Les dues exposicions tenen en comú el concepte d’interdisciplinarietat que tant busca la institució. “Tractem noves narratives, noves maneres de parlar de les coses”, explica Villatoro, que creu que per això fa falta unir visions diferents sobre un mateix fet: ja no val només preguntar al científic sobre ciència, també cal veure què en diuen escriptors, cineastes i pensadors, entre d’altres.

La voluntat del CCCB segueix sent que els grans temes del present trobin un espai dins les seves parets: canvi climàtic, atemptats, república o Europa són només algunes de les idees que s’hi discutiran, no només a les exposicions sinó també a les seves diferents activitats: Kosmopolis, la programació continua que aposta per un concepte obert de literatura en tots els vessants; el Primera Persona, festival que convida noves veus i desenvolupa càpsules temàtiques sobre subcultura; l’Xcèntric, i noves propostes com el Memefest, l’Alimentum o el Brain Film Fest, així com els programes de Debats i Educació que ja fa temps que són marca de la casa i que enguany portaran a Barcelona personalitats com Rebecca Solnit, Judith Butler o Byung-Chul Han.

Hi ha qui parla de la necessitat d’una nova il·lustració, i el CCCB no en vol quedar exempt. Malgrat els dubtes amb els quals el museu comença l’any, Vicenç Villatoro no deixa espai per la inquietud i afirma que la programació del 2018 és l’aportació del Centre a la definició d’aquesta Nova Il·lustració, d’aquesta nova manera d’entendre les coses. Tal com acaba el director: “Ens la juguem tant com sempre”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació