Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

10 consells per modernitzar el patrimoni català

La tecnologia digital ha fet possible noves maneres d’explicar el patrimoni

Mappings, escape rooms, realitat virtual, videojocs… La tecnologia digital ha fet possible noves maneres d’explicar el patrimoni. Però quina és la recepta de l’èxit? La IV Jornada de Patrimoni Cultural, que ha organitzat el Departament de Cultura de la Generalitat el 30 d’octubre a La Pedrera, ha reunit 15 professionals nacionals i internacionals per tal de debatre amb tot el sector sobre noves narratives que poden afavorir la difusió i conservació del patrimoni cultural. Aquests són els 10 consells que n’hem extret.

1. Recorda que els projectes immersius ja existien abans d’internet
Sovint, quan parlem de noves maneres de transmetre el patrimoni, pensem que totes les propostes han de sorgir de l’era post-internet. Però això no és del tot cert. Com ha especificat l’investigador cultural José Luís de Vicente, a mitjans del segle XX ja s’intentava relacionar l’art amb la societat a base de treure suc de l’espai i el temps que rodejava les obres, com passava amb el moviment espacialista liderat per Lucio Fontana, l’any 1946. A més, cal tenir clar que “el fet immersiu està per sobre de qualsevol dispositiu electrònic concret”, diu Luís de Vicente. No cal gamificar espais que no ho necessiten, i com resumeix el fotògraf suec Erik Lernestål, del Palau de Hallwyl, “producte ≠ divulgació”.

2. Aprèn que la tecnologia no és el primer pas
Timothy Powell, cap de l’Estudi de Recerca i Desenvolupament dels Historic Royal Palaces de Londres, ha explicat a La Pedrera que els projectes relacionats amb el patrimoni no haurien de començar mai amb la pregunta “what should we do?” (“què hauríem de fer?”), sinó amb la pregunta “what could we do” (“què podríem fer?”). Segons aquest expert en equipaments patrimonials que han trobat noves maneres d’arribar als públics a partir de la immersió i la relació personal i social, la clau és “no començar mai cap projecte pensant en la tecnologia, sinó en la història que pot transmetre i els objectius que es volen aconseguir”.

3. Sigues conscient de la tendència de la inversió econòmica en productes digitals
La inversió econòmica en productes tecnològics relacionats amb el patrimoni mostra una tendència perillosa, com destaca José Luís de Vicente. Normalment, els projectes innovadors acostumen a comptar amb una inversió massiva que serveix per obtenir els equipaments i estructures tecnològiques que fan falta, adaptar-les i desenvolupar-les, però temps després aquesta il·lusió per allò que és nou no es manté, i l’ús de la tecnologia cau en picat. Segons de Vicente, “més que la creació de tecnologies, el problema és el seu ús, la seva conservació i actualització.”

4. Genera un altre vocabulari
Un cop tenim clar que qualsevol nova narrativa patrimonial requereix un compromís que ha d’allar més enllà de la il·lusió inicial, cal acceptar una altra idea: pot ser que el projecte falli. Com destacava a La Pedrera Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), no cal tenir una visió catastròfica dels errors, perquè d’ells també se n’aprèn. Qualsevol intent de modernitzar un sector ajuda a canviar-ne els paradigmes, generant un nou vocabulari que més endavant pot acabar generalitzant-se i sent útil per designar nous hàbits i tradicions museístiques patrimonials.

5. Pensa en la intimitat i la vulnerabilitat del visitant
Quan es pensen projectes per als visitants del patrimoni, ja sigui posar-se unes ulleres de realitat virtual com fer una escape room, molts cops es dona per suposat que la persona estarà motivada i tindrà una actitud activa. En canvi, els especialistes com Tim Powell saben que això no sempre és així, i parlen de “la vulnerabilitat de l’audiència” i de la necessitat de “dissenyar per a la empatia”. A més, els invents que més funcionen acostumen a ser els que lliguen més efectivament la intimitat de l’usuari amb la interfície o joc al que s’estan enfrontant, i que no el fan sentir desprotegit. Un exemple: quan es van inventar els walkmans, l’escriptor William Gibson va destacar-ne la seva “intimitat revolucionària”.

6. No encaris la tecnologia només al públic
A part de difondre’s, el patrimoni cultural s’ha de conservar, i per tant part la inversió econòmica i tecnològica també s’ha de dedicar a projectes que nodreixen d’informació base les noves narratives que es volen transmetre. Lyn Wilson, cap de documentació digital de l’Historic Environment d’Escòcia, una entitat pública que té cura del patrimoni escocès, ha explicat a La Pedrera la feina que estan duent a terme. Per detallar-ne algun cas, Wilson compta amb tecnologies que monitoritzen el moviment estructural de la terra, per tal de preveure com cal conservar el seu patrimoni i calcular variables com l’impacte de l’erosió o del canvi climàtic en llocs, per exemple, propers a un mar que cada cop es menja més costa.

7. Trenca les normes clàssiques
Qualsevol equipament patrimonial està revestit de normes clàssiques que durant molts anys han impedit que el públic s’hi relacionés amb comoditat. Algunes segueixen normes de conservació i s’han de preservar, però d’altres es focalitzen sobretot en estipular actituds que poden posar una barrera entre els visitants i allò que volen conèixer, mirar i gaudir. Canviant aquestes normes, el projecte The Lost Palace de Londres va aconseguir arribar a un públic diferent, generalment més joves. El futur del patrimoni cultural passa per relaxar aquestes normes. En molts espais, els visitants ja poden parlar amb tranquil·litat, fer-se fotos, portar nens, trepitjar la gespa i, en general, tenir relacions socials que milloren l’experiència final.

8. Sigues conscient de la manca de regulació
Amb l’ús de tecnologies digitals, hi ha moltes qüestions de seguretat que encara no estan regulades i que qualsevol impulsor d’un projecte ha de tenir en compte. Per exemple, imaginem que una empresa organitza una ruta amb l’ajuda d’una pantalla de realitat virtual. Aquest dispositiu permet a l’usuari veure més coses de les que realment hi ha al seu voltant, però qui té els drets sobre l’espai virtual que ens envolta? Aquesta polèmica ja la va despertar el joc Pokémon Go. Sobre casos patrimonials existents, en Tim Powell de Londres explica que per dur a terme un projecte de visita guiada al carrer amb l’ajuda de tecnologies sonores, van haver de coordinar-se amb la policia.

9. Fixa’t en referents nacionals i internacionals
Una de les iniciatives més utilitzades pels professionals és la plataforma Sketchfab, que a La Pedrera ha estat representada per la francesa Jeanne Lenglet, una empresa que publica, compra i ven contingut en 3D, VR i AR. Museus i jaciments catalans i d’arreu del món pengen les seves obres digitalitzades en aquest web, per tal que qualsevol persona pugui descarregar-se-les i fins i tot reproduir-les amb, per exemple, una impressora 3D. A Catalunya, alguns dels projectes duts a terme per museus i monuments adscrits a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural són la recreació en 3D d’una de les figures femenines del conjunt rupestre de la Roca dels Moros, al Cògul; la sèrie audiovisual “La memòria d’un país” del Museu d’Història de Catalunya; el joc de fet i amagar “La Lleona” del Museu d’Art de Girona, o la visita audioguiada del Camí Reial al Monestir de Santes Creus.

10. Fes diplomàcia digital
Si l’Historic Environment d’Escòcia és una entitat pública de referència a l’hora de tenir cura del patrimoni del seu país, en gran part és perquè rep el suport del Govern Escocès, d’on prové una gran part del seu finançament. A la IV Jornada del Patrimoni Cultural, l’escocesa Lyn Wilson destaca la importància de teixir aliances amb el govern, amb altres departaments fora del pròpiament cultural, i amb empreses nacionals i internacionals. Wilson encoratja el sector patrimonial català a fer “diplomàcia digital”, per tal de difondre la necessitat d’una aplicació correcta de les tecnologies digitals i les noves tecnologies al patrimoni, i alhora fer pressió perquè això sigui una prioritat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació