Vaig quedar una mica estupefacte i amb els ulls fent pampallugues veient la "gala" de Catalunya aixeca el teló.

Vaig quedar una mica estupefacte i amb els ulls fent pampallugues veient la "gala" de Catalunya aixeca el teló.
La força dels seus personatges rau en la seva fragilitat. Un cant a la vida dels dèbils. La de la majoria.
Un text breu, directe i incisiu, que ens obliga a preguntar-nos si ens agrada realment el teatre que veiem.
Ivan Alcázar Serrat i Oriol Puig Taulé van assistir junts a l’estrena, i a la cervesa postfunció van decidir escriure una crítica a quatre mans.
L’assassinat és la part més visible de la violència de gènere, i Mateus l’aborda amb una implicació i una responsabilitat que compromet fins i tot la seva integritat física.
La filla d’un dels pares de la dramatúrgia catalana contemporània es sincera en un llibre que es pot llegir com la carta d’una filla a un pare. I és que “Papitu” és, també, l’abreviació de “papa”.
Jordi Coca: "El nostre país ha fet una mutilació de la cultura catalana. Ens han amagat el nom i l’obra de Ricard Salvat”.
“Tota la meua felicitat comença per eme. Eme de música, eme de mar i eme de madame, matrona, madona. L’eme de les mamelles. I encara hi ha l’eme de la mort. I la de la merda”.
Barcelona és un vesper. Vola per Barcelona amb una Vespa!